A Espanya, en temes de fiscalitat, el lloc de residència és determinant per als contribuents, ja que les competències derivades a les comunitats autònomes els atorguen un cert poder legislatiu i cada any hi ha modificacions en l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) que cal revisar amb deteniment per saber a quins gravàmens o a quines deduccions poden acollir-se els ciutadans. Per tant, parlar de regles generals és difícil tret que s'agafi com a punt de partida un perfil molt concret. Llavors sí que es poden fer comparacions.
Amb aquesta premissa, a cada campanya de la renda, el Registre d'Economistes Assessors Fiscals (REAF) fa l'exercici de calcular quant pagaria d'IRPF un contribuent als diferents territoris depenent dels seus ingressos mitjans. A la campanya de la renda de 2024, la que ens ocupa en aquest article, REAF ha pres de base un contribuent que només ingressi rendes del treball, solter, menor de 65 anys i sense fills, i ha diferenciat el que pagarà en l'IRPF per comunitats autònomes. Cal aclarir que en aquests càlculs no s'han incorporat ni deduccions, ni bonificacions. És a dir, no s'inclouen condicionants particulars que poden alterar el resultat final dels tributs a pagar o amb dret a devolució.
Si ens centrem en la franja de contribuents que han percebut unes rendes anuals brutes per rendiments del treball d'entre 30.000 i 45.000 euros el 2023 —provinents d'un únic pagador— la contribució fiscal d'un ciutadà que s'ajusti al perfil que s'ha citat i que tingui una renda de 30.000 euros distaria en 492 euros entre la comunitat autònoma amb menys gravamen i la que més. Això ubicat als territoris significa que un contribuent del País Basc paga menys que un català. En concret, el ciutadà solter, menor de 65 anys i sense fills, que té una renda de 30.000 euros bruts anul·lis i que menys paga, viu al País Basc i contribueix a les seves arques públiques amb 4.547 euros. Si les retribucions al treball que percep assoleixen els 45.000 euros, la quantia s'eleva a 8.731,18 euros. Mentre que si la seva residència està fixada a Catalunya arribarà a pagar 5.039 euros, en el cas d'ingressar 30.000 euros, o uns 9.688,59 euros si en cobra 45.000 d'anuals.
Entre un extrem i l'altre, la distància entre les restants comunitats autònomes és només de desenes d'euros. Estan més pròximes als beneficis de País Basc, regions com Madrid —trepitjant-li els talons amb un gravamen d'entre 4.600 i 8.886 euros—; i les segueixen La Rioja o Navarra. En l'extrem més fiscalista, acompanyen a Catalunya, Castella-la Manxa, el Principat d'Astúries i les Illes Balears, amb quantitats superiors als 4.900 euros.
Sense discrepàncies autonòmiques
Seguint amb el mateix tipus de contribuent, si els seus ingressos disminueixen, la fiscalitat també ho fa segons comunitats, però destaca la igualtat de tracte que existeix per als ciutadans les rendes dels quals se situen a la franja que va de més de 16.000 euros i fins i tot 30.000. Segons l'estudi de REAF per a aquesta campanya de la renda, un contribuent amb ingressos únics de rendes del treball de 20.000 euros bruts anuals —i fins a 30.000— pagarà el mateix a tot Espanya, en concret 1.772 euros. Són una excepció el País Basc, on el fisc s'endú 2.000 euros, i Navarra, on arriba a 2.040 euros.
Les rendes més baixes, millor a Madrid i València
Així mateix, si els ingressos s'eleven a 16.000 euros bruts anuals i no sobrepassen els 20.000, on menys paga un contribuent és a la Comunitat Valenciana i a Madrid amb 29,5 euros de tributació a l'IRPF. On més IRPF suportaria aquesta mateixa persona seria al País Basc amb 960 euros i Navarra amb 851,56. Amb menys pressió fiscal també viuen sense tanta fiscalitat a Andalusia (36,14 euros) i Galícia (36,14 euros). En les restants comunitats autònomes es paguen 52,80 euros a la campanya de la renda de 2024.
Al contrari, els més rics —a partir de 70.000 euros anuals bruts i fins a 600.000 euros— paguen menys en totes les escales fiscals a Madrid, i més, a la Comunitat Valenciana. Destaca la pressió fiscal a les rendes entre 70.000 i 110.000 euros que s'aplica a Extremadura, 19.517,60 euros, la més alta d'Espanya.