Aquest text pertany a la newsletter 'Economia amb pausa', que Serafí del Arco publica cada dimarts a la pàgina de LinkedIn d'ON ECONOMIA i que arriba als subscriptors de la mateixa. Si vols rebre-la, apunta't aquí.

Bon dia des de la redacció d'ON ECONOMIA, el diari econòmic per a tothom. Com va la setmana? Espero que millor que la de la cúpula d'ERC després de la patacada de les eleccions del 12-M. Encara que per a batussa, l'opa del BBVA sobre el Sabadell, que, a més de llarga, promet ser amb urpes i ullals. Encara que el Govern ha dit que la frenarà, i així li ho permet una disposició addicional de la Llei de Supervisió Bancària (elaborada i aprovada el 2014, amb Luis de Guindos, del PP, al capdavant del Ministeri d'Economia), el cert és que seria de molt difícil justificació sense arguments tècnics per part dels organismes reguladors i supervisors. I a aquests els agraden les entitats grans (en teoria més solvents) encara que no siguin rescatables, que és el que s'espera que faci el Banc Central Europeu (BCE) a instàncies del Banc d'Espanya. Primer sí. La CNMV es fixarà només en si l'oferta està ben feta des d'un punt de vista tècnic -segon sí- i la CNMC sol actuar quan veu que hi ha un excés de concentració, que sol fixar en el 30% i no es dona el cas perquè l'entitat resultant de la fusió comptaria amb una quota de mercat en el crèdit del 22%. Tercer. Així que tot sembla indicar que s'emportarà el gat a l'aigua qui convenci als accionistes, la qual cosa complica més la situació ja que el Sabadell no té un nucli dur. El president del BBVA, Carlos Torres, diu que alguns dels principals fons del Sabadell estan amb ells (cosa que cal veure), mentre que dos dels principals avantatges de l'entitat que presideix Josep Oliu és que alguns dels seus accionistes institucionals ho són també del BBVA (i l'oferta ara com ara no és prou atractiva) i que molts accionistes minoritaris són al seu torn clients del banc.

La meva selecció setmanal.

1. Una dels tòpics de la Borsa és el famós "Sell in may and go away" (vendre al maig i marxar). El cert és que aquesta invitació a vendre accions al maig té un fonament empíric i aquest any no és una excepció. Luis Aparicio ho explica en aquest article.

2. Fa ja temps, més d'un lustre, que s'escolta el rum-rum de la venda d'empreses familiars històriques perquè la generació que li tocaria agafar les regnes vol dedicar-se a altres menesters. Un exemple el vam veure la setmana passada amb Ausa, fundada el 1956 a Manresa per les famílies Perramon, Tachó i Vila i dedicada al disseny i la fabricació de bolquets, carretons i una altra maquinària per a la construcció. L'ha comprat el gegant nord-americà Oshkosh Corporation, per un import que no ha transcendit. Tant venedor com comprador asseguren que es tracta d'una oportunitat per a ambdues parts i que els llocs de treball no perillen.

3. Quan les empreses s'enfronten a la renovació de càrrecs significatius de la cúpula directiva és millor fitxar fora de l'empresa o promocionar internament? La majoria d'empreses, especialment les grans, tenen plans de successió, no només dels primers espases, sinó també de directius intermedis i posicions clau. Potser per això dos terços de les empreses aposten per l'ascens en comptes de la contractació. Però els experts en recursos humans han explicat a Germán Aranda que existeixen motius pels quals una empresa pot optar per contractar un líder de fora. Almenys tres: perquè es vol importar coneixement, perquè no hi ha ningú que encaixi o davant de la necessitat de portar a canvi canvis profunds.

4. L'obligació de cotitzar des de l'1 de gener per aquells estudiants que estan fent pràctiques no laborals (és a dir, sense contracte ni relació laboral i sense obligació retributiva) ha permès comptabilitzar a aquest col·lectiu i determinar el perfil dels que ofereixen les esmentades pràctiques. Doncs bé, dels 628.000 estudiants que s'han donat d'alta des de l'1 de gener, només el 22% està desenvolupant les seves pràctiques en empreses. Només dos de 10. La resta les realitza en institucions públiques, especialment a les mateixes universitats, segons explica Juan Ferrari. El baix ús de les pràctiques d'estudiants a les empreses és que aquestes estan confuses per la regulació pendent d'aprovar pel Ministeri de Treball.

5. Si la setmana passada destacava els nuvolots sobre la comercialitzadora elèctrica Holaluz, aquesta setmana m'agradaria presentar una empresa que ajuda a reduir la factura energètica. Es tracta de Spock, una start-up creada a finals de 2022 per Javier Sin, Albert Basté, Quim Falgueras i Víctor Fernández, que automatitza les compres col·lectives d'energia perquè el consumidor compri sempre el millor preu en cada moment. Aquesta informació de Sara Casas té més detalls.

6. Que Espanya ha de repensar el model turístic tothom ho sap. Que ningú, ni el sector ni les diferents administracions, agafa el bou per les banyes és una evidència. Kike Sarasola, el fundador i president de la cadena Room Mate, ho denuncia en aquesta entrevista amb Cristina Hidalgo, en la que també explica com Room Mate ha aconseguit superar la fallida en pandèmia en no rebre els ajuts públics de la SEPI.

7. A més d'explicar bé les coses, en el gremi periodístic sempre hi ha una pugna per ser el primer, per donar l'exclusiva, una cosa que no és fàcil. Josep Maria Casas en va donar una fa uns dies de bastant impacte: el fons d'inversió Stoneweg planeja obrir un Museu Thyssen en l'antic Cinema Comèdia de Barcelona, a la selecta cantonada de Passeig de Gràcia amb Gran Via. Si bé un important mitjà se'n va atribuir el scoop, no és així, és una exclusiva d'ON ECONOMIA, és molt fàcil comprovar-ho. Al Cèsar, el que és del Cèsar.

És tot per avui. Si t'agrada aquesta newsletter, anima altres persones a què s'hi apuntin compartint aquest enllaç. Gràcies pel teu suport i una abraçada!

Serafí del Arco

PD: Llegeix totes les notícies econòmiques en ON ECONOMIA. Si no vols perdre't res, segueix-nos en LinkedIn, Twitter i baixa't la nostra app per a Android i iOS.