Els 13 països de l'Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP) s'han reunit aquest dissabte a Viena per apropar les seves posicions de cara a la crucial conferència de diumenge amb els seus deu aliats, entre ells Rússia, en aquesta trobada es decidirà quin serà el nivell de la seva producció de petroli en els mesos vinents.

Enmig d'una considerable incertesa sobre l'evolució de l'economia mundial i de la demanda energètica, la trobada de diumenge de l'anomenada OPEP+, una aliança creada el 2016 i encapçalada per l'Aràbia Saudita i Rússia, ha despertat una gran expectativa als mercats del cru. Els inversors esperen conèixer si aquest grup responsable del 40% de la producció mundial de cru tancarà les aixetes per tercera vegada des d'octubre, o deixarà sense canvis el nivell actual del seu bombatge, informa l'Agència EFE.

Després de mantenir una clara tendència baixista en les últimes setmanes, els preus de petroli van acabar la setmana a l'alça, impulsats per l'aprovació als Estats Units d'una llei per pujar el sostre de deute i evitar així que el país entri en suspensió de pagaments. El barril del petroli Brent va quedar divendres a Londres a 76,08 dòlars, un 2,45% més que al tancament de la sessió anterior, mentre que el del preu del petroli intermedi de Texas (WTI) va avançar un 2,64%, fins a 71,74 dòlars, a Nova York.

Aquestes cotitzacions, si bé han recuperat alguna cosa del terreny perdut, continuen estant molt per sota de les superiors als 100 dòlars/barril que hi havia fa un any i no satisfan l'OPEP+, que fa mesos que intenta sense èxit aconseguir un nivell superior als 80 dòlars. Per a això, va acordar retirar del mercat 2 milions de barrils diaris (mbd) a partir de l'1 de novembre i a començaments d'abril va anunciar noves retallades voluntàries (és a dir, no vinculants), per un total d'1,66 mbd, que van entrar en vigor l'1 de maig.

En cas de complir-se al cent per cent, aquestes retallades representen a prop del 4% de l'oferta mundial de cru i deixen la quota de la producció total dels 20 països compromesos a limitar el seu bombatge (tots els membres de l'OPEP+ tret de Veneçuela, l'Iran i Líbia) en 39,19 mbd.

D'altra banda, l'OPEP ha negat, sense donar explicacions, l'acreditació per cobrir les conferències ministerials d'aquest cap de setmana a diversos mitjans de comunicació internacionals, entre ells Reuters, Bloomberg i Wall Street Journal, la qual cosa ha suscitat protestes de les associacions de premsa austríaques. En canvi, periodistes d'altres mitjans, com EFE, AFP, DPA o el Financial Times sí que han rebut invitacions personals i "intransferibles", una manera de procedir no vista en les cimeres de l'organització de l'últim quart de segle, conclou l'Agència.