El debat sobre la reforma del mercat elèctric s'ha convertit en un dels punts de fricció d'Europa. El gener passat, Espanya va obrir un meló en matèria energètica que ha generat una divisió d'opinions al Vell Continent. L'Executiu liderat per Pedro Sánchez, amb Teresa Ribera al capdavant del ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic, va formular un escrit el passat 10 de gener en el qual demanava a la Comissió Europea la revisió i reforma del mercat elèctric tal com el coneixem. L'Executiu actual ha mantingut aquesta idea des de fa temps, la qual va néixer per l'efecte que estava fent el conflicte armat a Ucraïna sobre els preus energètics.

Tal missatge, al qual diverses nacions europees s'han subscrit, i d'altres tantes no, va ser acollit per la CE, que va expressar que estudiarien la proposta. Es pot destacar que, a començaments de l'estiu passat, Ursula Von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea, va expressar que el mercat actual "ja no funciona, i que calia reformar-lo". Les esmentades paraules van calar de ple al sector, i han tornat a sortir a la palestra en un moment en què es debat si s'ha d'apostar per intervenir el mercat elèctric tal com el coneixem, com va formular Espanya, o mantenir per una línia continuista com l'oferta fa un parell de dies per Alemanya, els Països Baixos o Dinamarca, entre altres.

L'única realitat és que, al marge del debat, l'actual és un mercat fragmentat en el qual diverses nacions compten amb mesures particulars. Això és comprensible en un marc com l'actual. Doncs, com diversos experts apunten, estem en una economia de guerra i les mesures extraordinàries no cessen.

El missatge de Von der Leyen, un "accident polític"

Malgrat això, durant la jornada d'ahir, en la qual es va celebrar la trobada d'Eólica i Mercat organitzat per l'Associació Empresarial Eòlica (AEE), diversos oradors dels principals actors del mercat van criticar la direcció a què estava tornant el debat del mercat elèctric, i la falta d'unitat d'Europa. Per a Patxi López, director de regulació d'Iberdrola, "hauríem d'estar analitzant la manera d'accelerar el procés de les renovables, i com reduir la dependència del gas", allunyant del focus la temàtica energètica per la qual es debat al Vell Continent. L'executiu de la firma amb seu a Bilbao va afegir que "Europa no ha actuat com una unitat", i va catalogar de "continuista" la proposta d'Alemanya.

En línia amb l'inconformisme mostrat per Iberdrola, Rafael Gómez-Elvira, director de RR. II. i Màrqueting de l'OMIE (gestor del mercat elèctric de la Península Ibèrica), va parlar del moment actual, fixant-se en la part emocional i en el mal generat per les variacions energètiques, sobretot pels costos, sobre la gent. El directiu va atribuir els polítics que, per ser representants socials, s'uneixen a les queixes de la societat, caldejant més l'ambient quant al mercat elèctric. En aquestes, Gómez-Elvira va expressar que "l'accident polític bandera han estat les declaracions de Von der Leyen, quan va comentar que aquest mercat havia deixat de fer justícia".

Després d'això, el representant de l'OMIE va comentar que les paraules de la presidenta de la Comissió Europea van avivar un "sentiment social que no entén el que està passant, però que pateix". Rafael Gómez-Elvira va afegir que el missatge transmès per Von der Leyen "contamina el debat que hem de tenir". A més d'això, el director de Relacions Institucionals de l'OMIE creu que el debat s'ha de centrar en l'electricitat com un element substitutiu de les matèries primeres contaminants, i explica que "el canvi ha d'anar cap a més Europa, i cap a una integritat més gran".

Hi ha dos blocs ben diferenciats

Tant Espanya, França, Portugal i Itàlia defensen la intervenció del mercat elèctric actual. Aquestes nacions creuen que és necessari que l'energia es contracti a llarg termini per rebaixar la volatilitat actual dels mercats. Tots ells creuen que s'està contractant energia molt per sobre del seu preu real, una cosa que, de cara a aquestes nacions, no és just.

Malgrat això, l'altra cara de la moneda la donen els estats que creuen que durant els més de 20 anys que té aquest mercat, hi ha hagut diversos avanços, i s'ha assegurat el subministrament per als ciutadans europeus. En l'escrit enviat per Alemanya, els Països Baixos, Luxemburg, Dinamarca, Finlàndia, Estònia i Letònia dilluns passat, aquest bloc d'estats europeus van defensar el mercat elèctric encara vigent, lloant "els enormes beneficis" que havia donat a la UE, entre els quals van destacar "preus més baixos, més seguretat de subministrament i la possibilitat d'una integració a escala de les energies renovables".

En línia amb la defensa que van fer aquests països al mercat elèctric actual, Eduardo Moreda, subdirector de Regulació, Mercats a l'engròs i Gas d'Endesa, va declarar en la jornada d'Eólica i Mercat que "el diagnòstic del Govern d'Espanya està basat en tesis simples. Hi ha constància reguladora que és un problema que no existeix, i quan es planteja una reforma per a un problema que no hi ha, s'arriba a això".

Un mercat fragmentat

Una altra de les opinions més escoltades durant la jornada organitzada per l'AEE és que el mercat elèctric actual està fragmentat. Bé és cert que, amb l'origen de la guerra d'Ucraïna i tot el que ha generat sobre els costos energètics, diversos països han posat en marxes diverses eines per provar de fer front als elevats preus de l'energia. En aquestes, a Espanya es va aprovar l''excepció ibèrica', la França va topar el preu de la llum, o fins i tot la Unió Europea va topar el preu del gas en el TTF en 180 euros.

Davant d'això, Rocío García, directora de regulació i mercats EU & LATAM & APAC d'EDF Renewables, va opinar que "la primera vegada que hem vist problemes amb l''excepció' és molta generació de gas, i incertesa reguladora", quan el moment actual és propici per apostar per les renovables i que aquestes tinguin més pes al mercat elèctric.

Diverses opinions que aviven més un debat que sembla complex. Cal veure quin n'és el calat de la proposta que la Comissió Europea té previst presentar-ne el pròxim 14 de març. La presidenta de l'organisme continental ja va deixar clara la seva opinió de reformar el mercat actual. Veurem si ho fa de forma radical, tal com defensen Espanya o França, o sí que ho fa de forma mesurada i grans variacions, com donen suport a Alemanya, els Països Baixos o Dinamarca.