L'unça d'or troy, l'actiu refugi per antonomàsia, registrava en la tarda d'aquest dilluns una alça d'un 1,1%, fins a firmar un nou màxim històric en els 2.830,7 dòlars, en un context marcat per les mesures aranzelàries del president dels Estats Units, Donald Trump.

Segons les dades del mercat consultades per Europa Press, l'or va conquerir divendres passat per primera vegada en la seva història la cota dels 2.800 dòlars animat pel context de política monetària -el BCE va baixar tipus i la Fed els va mantenir- i aquesta setmana prossegueix a l'alça en un dia de caigudes generalitzades als mercats per la imposició de nous aranzels i un agreujament de les tensions comercials per part de Trump.

Tot això, després que durant el cap de setmana Donald Trump hagi confirmat i fet efectives -al principi- les seves amenaces d'imposar aranzels a les importacions procedents del Canadà, Mèxic i la Xina, advertint també de la seva disposició a gravar les compres a la UE.

Malgrat això, aquesta tarda Trump ha anunciat que, després d'una conversa amb la seva homòloga mexicana, Claudia Sheinbaum, ha decidit interrompre durant un mes els aranzels del 25% a Mèxic que havien d'entrar en vigor aquest dimarts a canvi d'una sèrie de compromisos en matèria de seguretat fronterera i comercial.

En un pla més ampli, l'unça d'or acumula una revalorització d'un 7,4% en el que va de 2025, també marcat de moment pel retorn de l'Administració Trump i la inestabilitat global. El 2024, alimentat pels conflictes geopolítics i les retallades de tipus d'interès, l'or va tancar amb una pujada d'un 27%, el seu millor resultat des de 2010.

Es pot recordar que l'or i el dòlar mantenen, segons la teoria clàssica, una correlació inversa, ja que quan abaixa el 'preu dels diners' (els tipus d'interès) són necessaris més dòlars per comprar lingots, en tant que una política monetària dura pressiona el preu del metall.

Arran d'aquest últim punt, Bank of America (BofA) va pronosticar a finals del juny passat que la cotització de l'unça d'or troy escalés fins als 3.000 dòlars en un termini de 12 a 18 mesos per la confluència de diversos factors, entre els quals sobresortia la demanda del metall preciós per part dels bancs centrals.

L'or puja més d'un 50% des d'octubre de 2023

La cotització de l'or va ressorgir amb força per la tornada| a primer pla del conflicte palestino-israelià, en tant que des del passat 7 d'octubre de 2023 -dia de l'atac de la milícia islamista Hamàs sobre territori israelià- el metall acumula una revalorització de gairebé un 54%.

D'aquesta manera, impulsat pels riscos geopolítics i la compra massiva per part dels bancs centrals, l'or va assolir a començaments de desembre de 2023 una nova cota per als seus registres històrics per sobre dels 2.100 dòlars i va continuar perforant cotes fins a assolir els 2.450 dòlars el maig passat de 2024.

Amb l'arribada de l'estiu, l'or va iniciar una considerable tendència alcista, al so de les perspectives de retallades dels tipus d'interès per part dels principals bancs centrals; de fet, des de finals de juny la pujada acumulada és d'un 21%.

Anteriorment a aquesta ratxa alcista, l'última vegada que l'or va cotitzar per sobre dels 2.000 dòlars va ser el maig de 2023 per la tensió en el conflicte ucraïnès i els cops de cua derivats de la crisi de la banca regional nord-americana, així com la fallida de Credit Suisse del març passat, de tal manera que el seu valor va assolir un valor de 2.063 dòlars a començaments d'aquell maig de l'any passat.

Amb tot, l'anterior màxim històric de l'or es va produir el 7 de març de 2022, quan l'unça va tocar els 2.075 dòlars, pel començament dues setmanes abans de la invasió russa d'Ucraïna. Al seu torn, també va rondar aquests nivells l'agost de 2020 després de l'esclat de la pandèmia.