S'ha de legislar i s'ha de regular perquè “el mercat sense regulació seria una selva”, però el problema és que “la legislació europea és molt dolenta”, excessivament extensa si es compara amb la dels Estats Units, segons adverteix Oriol Amat, catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra - Barcelona School of Management i president de l'Observatori de la Pime de Pimec. Ha estat diputat, rector de l’UPF i degà del Col·legi d'Economistes.
Amat ha fet aquests comentaris en la segona entrega del debat de FOCUS ON, centrat en el ‘Talent català, reptes globals’, en el qual també hi ha participat Mercè Conesa, directora general de Barcelona Global, i Ernest Sánchez, cofundador i soci director de Nuclio Holding.
Un d’aquests reptes globals, segons Amat, és “fer front als canvis que es poden produir amb les polítiques de Donald Trump”. “Per a les empreses catalanes, la clau és veure com aprofitar les oportunitats que es produiran a partir dels canvis. Per algunes empreses poden ser un desastre: per exemple, els exportadors d'oli, de vi o de cava, potser tindran problemes amb els aranzels de Trump. Però, en canvi, hi pot haver sectors que tinguin oportunitats importants, perquè no oblidem que les accions de Trump generaran reaccions, i aquestes reaccions poden ser estratègies de defensa des del punt de vista europeu, que poden representar oportunitats”.
Assenyala que si hi ha una qüestió en la qual es podran veure canvis aviat és “amb la despesa europea en defensa. Això per a Europa i, sobretot per un país com l'Estat espanyol, és una mala notícia perquè posar més diners en defensa vol dir treure'ls d’altre llocs: en lloc d'invertir en sanitat, en infraestructures, en educació, en recerca, invertirem en defensa”. No obstant això, ha subratllat que ara es presenta una oportunitat per enfortir Europa, però haurà de superar les febleses.
Una d’aquestes febleses és la fragmentació. “Comparat amb els altres grans blocs que hi ha al món, la UE són 28 estats en busca d'Europa, i sembla que actualment estem més lluny d'Europa que fa uns anys. I amb el problema afegit que els grans motors d’Europa, com França i Alemanya, en aquests moments tenen problemes interns realment molt importants que cal veure com ho resoldran”. “Imagino que, en aquests moments, Macron ha de destinar més esforços a liderar França que no pas en veure cap on ha d'anar Europa”. A això s’hi suma “molta desunió, amb molts populismes, amb partits que estan pujant d'extrema dreta, per als quals Europa no els interessa gaire”.
Un altre problema europeu és la lentitud dels processos i, en això, hi té molt pes “la regla de la unanimitat, que per poder prendre decisions han d'estar d'acord els 27”. Considera que és una qüestió que cal revisar: “Això bloqueja i paralitza molts temes. Però la lentitud no solament es provoca en una administració pública que tramita lentament un determinat tràmit, la lentitud comença amb la legislació".
En aquest punt va subratllar que “per descomptat que s'ha de legislar i s'ha de regular, el mercat sense regulació seria una selva. Ara bé, la meva impressió és que la legislació europea és molt dolenta. És molt extensa, molt profunda i molt dolenta, comparada amb la legislació dels mateixos temes que tenen amb altres blocs o altres països”. I a això ha afegit que després, en les transposicions, Espanya i Catalunya encara acaben complicant més les lleis.
Ha reconegut que “Europa està perdent molta pistonada” i ha aportat una dada: “Fa 50 anys la renda per càpita a Europa i als Estats Units era molt similar, actualment als Estats Units ens duplica”.
Tots els participants es van referir a l’Informe Draghi, que per a Amat “és un bon full de ruta” i, per això, espera que s’apliqui i no es sigui com un de tants informes a Europa que només serveixen per “ampliar les biblioteques”. “Valdria la pena que aprofitem aquesta oportunitat que hi ha ara, amb la sacsejada que s'està produint a Europa, als Estats Units i al món, per posar-nos les piles”. I ha recordat que Europa té una població similar a la dels Estats Units, o sigui, “que tenim el volum, tenim la massa crítica com per poder competir. Si escollim uns determinats sectors, i personalment estaria d'acord amb els 10 sectors que escull Draghi en el seu informe, si hi posem el màxim de recursos, doncs ens en podem sortir. Ara bé, si comencem a anar 28 estats cadascun per la seva banda, fent la seva estratègia, malament. Necessitem una estratègia europea”.
Amat s’ha referit al turisme com un sector de futur, però amb deures pendents: “Moltes persones el veuen com una amenaça, i evidentment un sector turístic basat en el baix cost, baixos preus, baixos salaris, no és el camí. Però aprofitant que tenim milions i milions de persones que volen venir, el que pot fer és apujar el preu, per tant generar més valor, i això permetria poder pagar salaris millors”. Ha apostat pel “turisme de valor afegit, amb menys nombre de turistes però, en canvi, que ofereix uns serveis de més qualitat, que puguin tenir un preu més elevat, i que això ens ajudi a fer més sostenible la vida en algunes ciutats”.
Pots veure el debat complet a continuació: