L'empresa de torres de telecomunicacions Cellnex ha nomenat aquest dimarts Óscar Fanjul com a nou president no executiu de la companyia, segons ha comunicat la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). Fanjul, vicepresident del grup d'infraestructures Ferrovial i conseller de la corredoria d'assegurances Marsh McLennan, formava part del consell d'administració de la multinacional com a independent des de juny de l'any passat. Així, Fanjul substitueix a la presidència Anne Bouverot, que ocupava el càrrec des de març de 2023. La fins ara presidenta, llicenciada en matemàtiques i doctora en intel·ligència artificial, ha presentat la seva dimissió com a consellera independent en ser nomenada per part del president francès, Emmanuel Macron, com a enviada especial de França per a la Cimera Mundial sobre intel·ligència artificial.
Anne Bouverot preveu centrar la seva tasca en els pròxims mesos en aquesta cimera mundial sobre IA que organitzarà el Govern gal el febrer de l'any que ve, després de la qual va celebrar el Regne Unit a Bletchely Park l'any passat i la de Seül el 2024. La també consellera de Ledger va arribar a la presidència després de la sortida de Bertrand Kan, que va deixar el càrrec dies després que l'inversor britànic Chris Hohn es convertís en el primer accionista de la companyia i es pronunciés públicament a favor d'un relleu.
Reptes per a Óscar Fanjul
El nou president no executiu del negoci ha mostrat el seu entusiasme per assumir el repte i ha explicat que treballarà en "potenciar l'eficiència, assegurar el creixement i prioritzar el retorn de capital als accionistes a través del dividend i la recompra d'accions". El consell d'administració de Cellnex ha agraït a Bouverot "la seva estimable feina i contribució" durant els últims sis anys i ha valorat el seu paper en el creixement i evolució de l'empresa.
Óscar Fanjul presidirà la companyia en un moment en què Cellnex ha començat a desinvertir en alguns mercats, després d'anys d'expansió, per focalitzar els seus recursos en les posicions amb millors oportunitats de creixement. Al març va vendre el seu negoci a Irlanda per 971 milions d'euros, mentre que a l'agost va anunciar la venda de la seva filial austríaca per 803 milions.
La multinacional de torres de telecomunicacions ha avançat que una vegada s'hagi tancat aquesta operació valorarà la possibilitat de dur a terme una distribució de dividend o una recompra d'accions anticipada, una decisió subjecta, entre altres factors, al manteniment de la qualificació creditícia.
El conseller delegat de la companyia, Marco Patuano, ha recalcat aquest any que els seus plans impliquen adequar la remuneració els accionistes a la d'altres empreses de l'entorn i ha assegurat que el capital que no sigui necessari per mantenir el ràting de grau d'inversió es dedicarà a aquest propòsit.