El Banc de Pagaments Internacionals (BIS) ha anunciat aquest dilluns que Pablo Hernández de Cos, governador del Banc d'Espanya fins al mes de juny passat, serà el seu nou director gerent en substitució del mexicà Agustín Carstens a partir de l'1 de juliol de 2025 per un període de cinc anys.
"El consell d'administració es complau a anunciar el nomenament de Pablo Hernández de Cos com a pròxim director gerent del BIS", ha comunicat el president del Banc de França i de l'òrgan rector del BIS, François Villeroy de Galhau.
"Per al consell era essencial trobar un líder excel·lent per succeir al senyor Carstens [...]. Hernández de Cos és una persona de notable renom i experiència mundial, i confiem plenament que encarnarà l'esperit de confiança internacional i excel·lència tècnica sobre el que s'assenteixi el BIS", ha elaborat.
De Cos, una vegada que assumeixi el càrrec per un període renovable de fins a cinc anys, es convertirà en el segon espanyol en dirigir el BIS després que Jaime Caruana, un altre exgovernador del Banc d'Espanya, fes el mateix entre 2009 i 2017.
Del seu costat, el BIS també ha reconegut l'"excepcional contribució" de Carstens a l'organisme a través del seu lideratge de "gran èxit" i per les "importants transformacions" empreses durant el seu mandat.
La possibilitat que De Cos presidís finalment el BIS va transcendir el passat 8 de novembre, quan el 'Financial Times' va informar que l'entitat estava ultimant els detalls de la seva designació.
Orígens del BIS
El BIS, la fundació del qual el 1930 el converteix en la institució financera internacional més antiga del món, presta assistència als bancs centrals en la promoció de l'estabilitat monetària i financera global, actuant com a contrapart de primera categoria en les transaccions financeres dels mateixos instituts emissors, i com agent o fideïcomissari en operacions financeres internacionals.
Així mateix, el BIS acull el Comitè de Supervisió Bancària de Basilea, que estableix els estàndards globals per a la supervisió bancària, atorgant al director un paper clau en la configuració del consens global sobre les regles financeres.