El pacte fiscal torna a escena. Salvador Alemany està contactant amb els integrants de l’extingit Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement (CAREC) -format per reconeguts economistes, acadèmics i empresaris- perquè signin un manifest públic sobre la conveniència de recuperar l’informe que fa onze anys l’ens va elaborar sobre el pacte fiscal que el president de la Generalitat Artur Mas va lliurar a l’aleshores inquilí de la Moncloa, Mariano Rajoy, i que bàsicament reclama el concert econòmic. El directiu català, que avui presideix la companyia d’aparcaments Saba i el Gran Teatre del Liceu, era el president del CAREC, l’ens que entre 2011 i 2014 va preparar mesures orientades a reactivar Catalunya després de la Gran Recessió de 2008.

Tant Salvador Alemany, que actua per iniciativa pròpia, segons diverses fonts consultades, com la resta de membres del CAREC, estan convençuts que els “perquès” que van motivar el pacte fiscal són plenament vigents, sinó pitjors: és a dir l’infrafinançament de Catalunya. En això hi ha unanimitat per part dels 19 integrants del CAREC. On hi ha alguna discrepància és en si ara és el moment oportú per posar-lo en el centre del debat de les negociacions per a la investidura de Pedro Sánchez.

 “Potser encara no és el moment processal adequat”, diu un dels integrants consultats per ON ECONOMIA. Un altre explica que “hi ha qui pensa que podria interferir en la negociació política. Segurament és més oportú sortir un cop estigui més clar el context polític perquè ningú pugui acusar-nos que enfortim o afeblim una posició o una altra”. Una tercera font consultada, que també va formar part del CAREC és del parer que se’n parli ara, abans que es tanquin les negociacions: “Si no és ara, quan? Pel que sembla es parla de tot menys de diners”, manifesta amb sorpresa.

Qui són?

A banda de Salvador Alemany, els membres que van formar part del CAREC són Joaquim Triadú (aleshores com a soci de PwC i avui a Mediapro-Imagina), els catedràtics d’economia Oriol Amat i Germà Bel, Eugènia Bieto (exdirectora general d’Esade i avui presidenta de la Coordinadora Catalana de Fundaciones), Joan B. Casas (exdegà del Col·legi d’Economistes i avui soci de Faura-Casas), Marta Espasa (avui secretària d’Hisenda de la Generalitat), Jordi Galí (CREI-UPF), Alicia Granados (ex Consell Social de la UAB), el professor de l’IESE Jordi Gual (aleshores subdirector general de CaixaBank), Guillem López-Casasnovas (UPF), l’exministre Joan Majó, César Molins (AMES), el fiscalista Heribert Padrol, Joan Prat (Associació d’Empreses Elèctriques), Carles Tusquets (Banco Mediolanum), el professor de l’IESE Xavier Vives, Toni Brunet (aleshores a Abertis i avui a Cellnex) i Joan Ramon Rovira (Cambra de Barcelona).

Què diu l’informe sobre el pacte fiscal?

 El document reclama un nou sistema de finançament per a Catalunya inspirat en el concert econòmic i es basa en quatre punts.

  1. La recaptació i gestió per part del Govern català de tots els tributs que es generen a Catalunya (sense incloure les cotitzacions socials) per mitjà de l’Agència Tributària de Catalunya.
  2. La plena capacitat normativa sobre aquests tributs sense altra limitació que les directrius comunes que s’estableixen amb la Unió Europea i l’Estat (pel que fa a l’IVA i els impostos especials).
  3. La capacitat financera en funció de les competències assumides per cada nivell de govern. És a dir, el concert econòmic.
  4. Un mecanisme de negociació i revisió del pacte sobre la base de la relació bilateral entre Catalunya i l’Estat, per renovar-ne o modificar-ne el contingut.

 

 

Els membres de l’antic CAREC, alguns dels quals formen part de l’actual Consell Assessor en Política Econòmica de Catalunya (CAPEC), que va crear el conseller Jaume Giró i que ha mantingut la consellera Natàlia Mas, consideren que els motius per recuperar el pacte fiscal són més vius que mai. Bàsicament: les necessitats de despesa, àmpliament descentralitzades entre les comunitats autònomes (sanitat, ensenyament, serveis socials), no paren de créixer mentre que aquesta correlació no ha evolucionat al mateix ritme per la banda dels ingressos. Conclusió: Catalunya no pot exercir amb “plenitud i normalitat” el seu autogovern, no pot atendre la necessitat dels ciutadans.

Cambra de Comerç i Cercle d’Economia

El següent pas del grup és sumar a les grans institucions econòmiques del país, com la nova Cambra de Comerç, presidida ara per Josep Santacreu, o el Cercle d’Economia. De fet, el president d’aquesta influent institució, Jaume Guardiola, ja ha reiterat en més d’una ocasió la necessitat d’un nou model de finançament per a Catalunya. En una altra dimensió, una part substancial del teixit empresarial català ha fet front comú en contra de la dada de dèficit que deixa el càlcul de la Generalitat sobre la balança fiscal Estat-Generalitat.