El preacord polític per a la reforma de les pensions al qual han arribat els socis del Govern, PSOE i Podemos, amb el vistiplau de la Comissió Europea és clau per al compliment del calendari de pagaments dels fons europeus a Espanya. Després de l'autorització de Brussel·les el febrer passat al tercer desemborsament, que va permetre l'arribada de 6.000 milions d'euros, el pacte en pensions era una de les reformes clau a què Brussel·les havia condicionat el següent pagament a favor d'Espanya a càrrec dels fons Next Generation EU.
Així, una de les fites que condicionen la integritat del quart desemborsament, de 10.000 milions d'euros, és l'adequació del període de còmput per al càlcul, la substitució del factor de sostenibilitat per un mecanisme d'equitat intergeneracional, l'adequació de la base màxima de cotització o la garantia de la sostenibilitat de tot el sistema.
El febrer passat, després d'una vista d'Escrivá al comissari europeu d'Economia, Paolo Gentiloni en la que no va poder oferir encara un acord pendent des de l'any passat, Brussel·les ja va alertar Espanya que no complir les reformes fonamentals d'un pla de recuperació, com és la de pensions en el cas d'Espanya costaria "molt". "No complir una reforma fonamental d'un pla (de recuperació) costarà molt, com ha de ser," van dir fonts comunitàries en ser preguntades en particular per la reforma de les pensions a Espanya.
El posicionament es va concretar a través d'un document de l'Executiu comunitari en qui va detallar la metodologia que utilitzarà per aprovar pagaments parcials als Estats membres quan alguns dels compromisos que condicionen un desemborsament no hagin estat totalment satisfets. En aquest cas, la xifra a desemborsar es reduiria per cada incompliment en una quantitat igual a la divisió de tots els fons assignats per país entre total de fites i objectius del pla, que en el cas d'Espanya són 69.500 milions entre 415 fites. Tanmateix, aquesta penalització podria multiplicar-se per cinc per a aquells compromisos "relacionats amb l'entrada en vigor d'una reforma o el pas final per a la implementació d'una reforma no legislativa".
Fins a 700 milions congelats
Com va publicar ON ECONOMIA, el cost concret d'incomplir amb la reforma de les pensions seria de fins a 700 milions d'euros dels 10.000 milions que Espanya ha de rebre a la tardor. Segons el procediment de suspensió de fons europeus aprovat per la Comissió Europea (CE) en cas que un Estat no compleixi les fites compromeses per a un semestre, l'incompliment d'alguna fita no bloqueja tot el fons, però si pot ser motiu per congelar una part durant sis mesos en funció del nombre de fites o objectius incomplerts.
Els fons comunitaris lligats al Fons de Recuperació i Resiliència s'abonen semestralment per la CE, però perquè un Govern pugui rebre els diners ha d'haver complert una sèrie de fites i objectius als que s'ha compromès -amb data límit- en el seu Pla. Doncs bé, entre les fites que s'havien de complir en el segon semestre de 2022 se n'incloïen quatre de lligats a la reforma de les pensions que s'haurien d'haver aprovat abans del 31 de desembre. Una cosa que no va succeir.
Brussel·les sempre s'ha mostrat flexible amb els terminis; tanmateix hi ha un límit inexcusable: la petició formal dels fons corresponents a l'últim semestre de 2022 que s'hauria de presentar a la CE entre maig i juny. En la petició s'haurà de demostrar que s'han aprovat totes les fites compromeses per a aquell període i, en cas d'haver-se complert, s'accedirà al quart desemborsament que rep Espanya, en aquesta ocasió de 10.000 milions d'euros.
El ministre José Luis Escrivá ja havia garantit en les últimes setmanes que quedaven "molt pocs serrells" i que en aquells punts en els quals hi podria haver "necessitat de clarificació", tant amb la Comissió Europea com amb interlocutors socials i partits polítics, estaven prop d'un acord.