Un estudi ha posat negre sobre blanc la situació dels agricultors a l'àrea del Camp de Tarragona, en sis comarques, i en les principals àrees d’activitat del sector primari, com són l’oli d’oliva, fruita seca, vi, cereals, horta, fruita dolça i altres cultius, carn, aviram i ous i peix i marisc. La principal conclusió és que els productors agraris d’aquesta part del territori català només retenen, de mitjana, un 6,5% del valor total de la cadena de valor agroalimentària, mentre que el 93,5% restant se’l distribueixen els intermediaris que actuen en les fases posteriors a la producció: transformació, envasat, etiquetatge, distribució i venda. Per a cadascú d’aquests segments, la cadena de valor del producte acapara una part del preu: 26,88% (transformació), 30,57% (envasat i etiquetatge) i 71,29% (logística i distribució). En el cas de la carn, l’aviram i ous i el peix i marisc, els percentatges són 29,87%, 36,36% i 72,11%, respectivament.

El treball acadèmic Anàlisi territorial de la cadena de valor agroalimentària a l’espai agrari del Camp de Tarragona posa de manifest, amb dades, el decalatge que hi ha entre el preu que es paga als pagesos per les seves collites i el que realment costa quan arriba a les botigues. Part d’aquesta bretxa s’atribueix a la dimensió d’algunes explotacions agroramaderes pel fet que aquesta circumstància resta poder de decisió als pagesos. Per tant, entre les conclusions figura la necessitat de crear cadenes de subministrament de propietat i explotació local, amb l’objectiu d’incrementar els ingressos dels petits productors agraris i, alhora, fer créixer el consum de productes locals. Això permetria augmentar les vendes tant estatals com internacionals.

L’estudi va ser encarregat per l’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA) en el marc del PECT Pobles Vius i Actius, un projecte de desenvolupament rural coordinat per la Diputació de Tarragona, i l’ha realitzat l’empresa Aretian, sorgida de la Universitat de Harvard de la mà de l’urbanista català Ramon Gras.

En aquest context, l’equip liderat per Ramon Gras suggereix crear una xarxa de “campus agrotecnològics” repartits per tot el territori, on cada campus actuaria com un gran centre de processament, envasat, logística i venda dels productes estrella de la seva zona. Segons Gras, la competitivitat dels petits productors passa per seguir tres grans estratègies: la generació d’economies d’escala, la integració vertical del sector i la innovació i recerca contínua. En cada campus es desenvoluparien serveis de suport a la producció (maquinària compartida), transformació, envasat i etiquetatge, emmagatzematge, distribució i, molt important, la venda dels productes amb una marca conjunta. De fet, es planteja l’establiment de punts de venda propis i realitzar venda directa a institucions. En paral·lel es dissenyaria una estratègia d’innovació que fomentés els vincles de col·laboració entre la pagesia i els centres de recerca establerts al territori català, per esdevenir centres de coneixement i de suport a les explotacions agràries. Els acadèmics asseguren que aplicant aquesta estratègia, els pagesos podrien passar d’obtenir el 6,5% del valor de la cadena, a controlar-ne un 75%; i que el consum de productes locals passaria de l’actual 23% a un 55%. Els autors van més enllà i, fins i tot, determinen la creació de cinc campus, agrupant pagesos i productes i en fixen una possible localització.

Segons les últimes informacions de l'Associació Agrària Joves Agricultors (ASAJA) de Barcelona, la renda real dels agricultors catalans va caure un 7% el 2022. Es tracta d'una xifra superior a la mitjana de l'Estat, del 5,5%, segons el sindicat. Per aquest motiu ASAJA considera que el 2022 ha estat un any "convuls" i lamenta que va estar marcat per "grans factors molt importants", com les sequeres, glaçades, onades de calor, la guerra d'Ucraïna i la inflació "desmesurada". "Ha sigut un 2022 per no tornar a repetir", apunta el sindicat. Segons els seus càlculs, destaquen que la despesa en electricitat va pujar un 78,81% anual. "Preus alts per produir, molta inflació pel consumidor i pel nostre sector un paper de difícil situació", argumenta.