El sindicat Unió de Pagesos té en compte que la situació de sequera a Catalunya és extrema aquest any, "és la pitjor des que hi ha registres" i considera que calen mesures de restricció d'aigua, com algunes de les que ja estan afectant l'agricultura, però demana al Govern que les actuacions que s'implementin tinguin en compte el conjunt dels sectors productius del territori. "S'ha de garantir l'aigua de boca per a la població, encara que sigui posant límits, per atenuar la manca d'aigua, però no pot ser que hi hagi sectors destinats a altres activitats econòmiques que no suportin part de les restriccions que cal i caldrà aplicar", ha manifestat Joan Caball, Coordinador nacional del sindicat agrari Unió de Pagesos de Catalunya. Els pagesos argumenten que les actuacions "s'estan improvisant i aplicant tard i malament" i insten al Govern a no posposar més "un pla de l'aigua que fixi quines són les infraestructures -naturalesa, ubicació, tecnologia...- i la inversió que s'haurà de fer per afrontar un problema que no és només de present, perquè en el futur la situació empitjorarà", ha afegit.
"Som un dels sectors econòmics, no l'únic, i ni de bon tros el que consumeix més cabal d'aigua", ha manifestat Caball. "Dues terceres parts del sòl conreat és de secà", ha dit. "Tots els senyals científics que ens arriben determinen que s'ha de canviar de model productiu, però no només el sector agrari, sinó tot el teixit econòmic del país. Si només canviem nosaltres, la realitat del país no es modificarà i no avançarem", ha reblat.
El sindicat és molt crític amb com s'està encarant el tema dins de la Taula Nacional de l'Aigua, tenint en compte la situació actual i les previsions del Canvi Climàtic, i temen que succeeixi com el 2008, que "un cop es va resoldre el problema de la sequera no es va seguir treballant per afrontar el tema". "Anem molt tard", ha insistit Caball, i s'han de prendre decisions també en el curt termini, perquè "no plou ni sembla que ho farà". A més, l'organització apunta que caldria executar ja infraestructures que puguin emmagatzemar aigua, quan es produeixen fenòmens extrems, com va ser fa dos anys el temporal Glòria; posar els mitjans adequats de subministrament perquè el regadiu pugui fer-se d'aigua regenerada per mitjà de la depuració o de les dessaladores. "Els polítics no només han d'escalfar cadires al Parlament o al Govern, sinó que han de prendre decisions que no agradaran a tothom", però, segons Caball, sí que són necessàries per al conjunt de la societat.
Alhora, carreguen contra "aquells especuladors" que aixequen negocis amb productes que no són de la terra i demanen a les administracions i els intermediaris que fomentin els productes de proximitat i de temporada. També veurien amb millors ulls la implantació de les infraestructures per a generar energies renovables "que són necessàries", però que "es podria regular de forma que no s'instal·lessin en superfícies aptes per a sòl agrari", perquè "de la mateixa manera que el cultiu de la vinya s'està traslladant a terrenys alts, amb terrasses, per què no fer que les plaques solars estiguin en llocs d'alçada?", s'ha preguntat Caball durant una trobada amb mitjans de comunicació.
Tanmateix, des del sindicat es versa alguna crítica cap al mateix sector: "hi ha terres que s'estan deixant de conrear i que amb l'aplicació de les noves tecnologies o el canvi de cultiu poden ser productives i rendibles", i ha posat d'exemple el sector dels cereals o la fruita seca. En aquesta línia, ha demanat inversions per fer més eficient el sistema de regadiu i una gestió millor de la disposició de l'aigua, sobretot a les zones de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE).
Unió de Pagesos reivindica que la preservació de l'ús agrícola dels sòls a Catalunya és necessària per tenir suficients garanties de seguretat alimentària, disminuint la importació i reduint la petjada de carboni. Actualment, el territori només pot autoproveir el 40,4% de la demanda. Entre les causes: la constant reducció de la superfície conreada. Amb les últimes dades de 2020, a Catalunya hi ha 0,10 hectàrees de terra llaurada per habitant, davant les 0,50 d'Espanya o les 0,33 de mitjana a la Unió Europea. A més, queda clar, que hi ha hagut un increment de la superfície forestal i una davallada de les hectàrees de conreus, principalment a causa de l'abandonament de les superfícies agràries per baixa producció i pels danys de la fauna.