El sector energètic ha passat a un primeríssim pla en el present curs. La guerra a Ucraïna ha ubicat a les energies, especialment a les renovables, en el primer pla de l'organigrama energètic global. L'escalada dels preus de l'electricitat, unit a l'estira-i-arronsa que ha mantingut, i continua mantenint, Rússia amb la Unió Europea, ha fet que els Estats membre busquin opcions per desprendre's de la dependència energètica del país liderat per Putin.

Complir amb l'objectiu de ser nacions netes i independents en l'àmbit energètic urgeix més que mai. Per això la majoria dels països han recorregut al GNL, d'altres hagin decidit apostar per la potenciació de l'energia solar, eòlica o hidràulica, i d'altres tant hagin apostat per l'energia nuclear. I sí aquesta última ja venia generant controvèrsia al si dels Governs, amb l'actual crisi energètica, el debat ha cobrat més rellevància.

Una 'nova' energia neta

Diversos experts, polítics, i fins a de fins i tot ciutadans, han reclamat als Executius europeus la potenciació de l'energia nuclear com a alternativa al gas rus. Malgrat això, no tothom està d'acord que es recorri a aquesta via per minimitzar la dependència energètica. I és que, la nuclear, malgrat comptar amb diversos punts fossis, també compte amb flaqueses. De base, a començaments d'any, la Comissió Europea va llançar una proposta en la qual inclou tant al gas com a la nuclear com a energies 'netes'.

La institució, com diversos països europeus, insisteixen que és un bon recurs i que es pot utilitzar com a energia "de transició" fins que es puguin impulsar a les renovables al 100%. França és un dels països que més aposten per aquest tipus d'energia, no només a Europa, sinó al món. El país liderat per Emmanuel Macron és el segon que més reactors nuclears té en funcionament, per darrere dels Estats Units.

Espanya o Alemanya, al contrari de França, sempre han mostrat el seu rebuig o, com poc, el seu desgrat cap aquest tipus d'energies. Pedro Sánchez, president del Govern espanyol, ha entonat en nombroses ocasions el seu discurs de "no nuclear, no centrals tèrmiques". El líder de l'Executiu espanyol ha defensat la idea de convertir Espanya en un país 100% verd. Sánchez posa èmfasi en els problemes derivats de la nuclear i, sobretot, en els riscos. Alemanya, amb Olaf Scholz al capdavant, també s'ha negat a etiquetar de 'verd' a la nuclear.

El debat guanya força amb la crisi energètica

Malgrat això, per a molts, el debat ha cobrat més sentit en estar immersos en una situació especial. El cert és que la nuclear és una de les energies que més contribució té a la generació d'electricitat a tot el planeta. Segons dades del Fòrum Nuclear de desembre de 2021, els 442 reactors operatius a tot el món en generen més del 10% de l'electricitat mundial.

Atenent els dificultats energètics que països, com per exemple Alemanya, han tingut des de l'inici de la guerra, no han tingut més remei que aplicar mesures extraordinàries. Així, el país germànic manté els seus tres reactors nuclears operatius oberts fins a l'abril de 2023. La proposta va néixer del Govern alemany, que va demanar una pròrroga per aprofitar l'energia nuclear pels estralls generats per la guerra d'Ucraïna. Malgrat que la mesura ha vingut bé al país, el Govern germànic va anunciar el passat 27 de desembre la desconnexió dels tres reactors actius a mitjans d'abril de 2023.

A Espanya, malgrat les peticions dels partits de l'oposició d'allargar les vides de les centrals nuclears, no s'ha reforçat la parcel·la de l'energia nuclear. L'Executiu espanyol manté el seu full de ruta, el qual implica desmantellar les centrals entre 2027 i 2035.

Quins països europeus tenen reactors nuclears actius?

Lluny d'aquests casos, a Europa hi ha diversos països que mantenen obertes les seves centrals nuclears i són importants a l'hora de generar electricitat. Segons el Fòrum Nuclear, 13 de les 27 nacions de la Unió Europea tenen operatives centrals nuclears. Aquestes produeixen el 26% del total de l'electricitat del conjunt de la UE. França és la que més aporta a aquesta estadística. El país gal compta amb 56 reactors operatius, els quals aporten a prop del 71% de la generació d'electricitat.

Rússia, amb 38 reactors nuclears operatius, i Ucraïna, amb 15 reactors en funcionament, són els dos països que succeeixen a França com els Estats on més assentaments nuclears hi ha a Europa. A Rússia, l'energia nuclear genera el 20% de l'electricitat del país, mentre que a Ucraïna n'aporta més del 51%.

El Regne Unit és la quarta nació que més reactors nuclears té operatius. L'estat britànic creu en el potencial de la nuclear. Així ho ha mostrat en nombroses ocasions, incloent-la en els seus plans d'estratègia energètica. L'objectiu: construir vuit reactors en els centres nuclears del país. Segons dades del Fòrum Nuclear corresponents al 31 de desembre de 2021, el Regne Unit compta amb 12 centrals operatives, les quals n'aporten més del 14% de la generació d'electricitat.

Espanya té menys de 10 reactors actius

Espanya succeeix el Regne Unit, explicant amb cinc centrals nuclears que, al seu torn, tenen set reactors nuclears. Malgrat que, a tot estirar, els queden 13 anys de vida, ara com ara en generen més del 22% de l'electricitat del país. A més d'això, aporten 28.000 llocs de treball.

Bèlgica iguala a Espanya com el país europeu que més reactors té operatius, allotjant-ne set. Després de la nació belga, els succeeixen Suècia i la República Txeca, que tenen 6 reactors nuclears en funcionament. Als tres països, els seus reactors nuclears generen més del 30% de l'electricitat té origen nuclear.

Després d'aquests països, Finlàndia (4), Eslovàquia (4), Hongria (4), Alemanya (3), Bulgària (2), Suïssa (2), Romania (2), Bielorússia (1), Armènia (1), Països Baixos (1) i Eslovènia (1), són les nacions d'Europa que encara mantenen actius els seus reactors nuclears. Europa compta amb 177 reactors actius i 13 en construcció, segons World Nuclear Association.

El debat està servit: nuclear sí o nuclear no. En temps com els actuals, Alemanya ha optat per mantenir els seus reactors actius com a mesura extraordinària. Altres, com Espanya, continuen mostrant rebuig de l'energia. I la resta mantenen la nuclear com una de les alternatives més potents per suplir als combustibles fòssils.