La factura dels països europeus per protegir les llars i les empreses de l'augment dels costos de l'energia ha pujat a prop de 800.000 milions d'euros, en concret 792.000 M/€, segons el darrer informe del grup d'investigació Bruegel. Així doncs, aquesta crisi ja la situa mesos abans de l'esclat de la guerra d'Ucraïna, en la prèvia lligada als efectes de la pandèmia, però també en la incertesa dels dies que van precedir la invasió de Vladimir Putin des de Rússia. Així doncs, des de l'inici de la crisi energètica el setembre de 2021, s'han destinat i destinat 792.000 milions d'euros a tots els països europeus per protegir els consumidors de l'augment dels costos de l'energia. Les xifres es deriven de tres segments: 681.000 milions d'euros a la UE, dels quals 268.000 milions només els ha destinats Alemanya; 103.000 milions d'euros al Regne Unit; i 8.100 milions d'euros a Noruega.
L'augment actual dels preus de l'energia a l'engròs a Europa ha impulsat els governs a posar en marxa mesures per protegir els consumidors de l'impacte directe de l'augment dels preus. L'objectiu d'aquest conjunt de dades és fer un seguiment i donar una visió general de les diferents polítiques que fan servir els països a nivell nacional per mitigar l'efecte de la pujada de preus per als consumidors. El total de 792.000 milions d'euros es compara amb els 706.000 milions d'euros de l'última avaluació de Bruegel el novembre passat, ja que els països continuen durant l'hivern enfrontant-se a les conseqüències de Rússia que tallen la majoria dels seus lliuraments de gas a Europa el 2022.
Despesa per països
Alemanya va encapçalar la gràfica de despeses, destinant prop de 270.000 milions d'euros, una suma que va eclipsar a la resta de països. Gran Bretanya, Itàlia i França van ser els següents, tot i que cadascun va gastar menys de 150.000 milions d'euros. Espanya es troba en cinquena posició, pràcticament empatada amb els Països Baixos, amb 40,2 M/€. La majoria dels estats de la UE van gastar una fracció d'això. Per càpita, Luxemburg, Dinamarca i Alemanya van ser els que van gastar més. La despesa destinada pels països a la crisi energètica està ara en la mateixa lliga que el fons de recuperació de la covid de 750.000 milions d'euros de la UE. L'actualització de la despesa energètica arriba quan els països debaten les propostes de la UE per afluixar encara més les normes d'ajuda estatal per als projectes de tecnologia verda, ja que Europa busca competir amb els subsidis als Estats Units i la Xina.
Quins solucions s'han proposat?
S'han proposat límits al preu del gas com a mesura d'emergència en diferents formes: un límit al rus només gas, un límit al gas utilitzat en la generació d'electricitat, un límit a tot el gas a l'engròs. Tots suposen significatius riscos. El primer podria portar a l'aturada total del gas rus a la UE. El segon podria augmentar el gas demanda del sector elèctric. El tercer podria augmentar la demanda de gas i també soscavar la d'Europa capacitat per atraure els subministraments de gas tan necessaris. En lloc de limitar els preus del gas, la UE hauria de participar col·lectivament amb proveïdors externs de gas i negociar nous contractes a llarg termini amb provisions per limitar la volatilitat dels preus.
Una proposta de la Comissió Europea de setembre de 2022 que implica la reducció de la demanda d'electricitat, un límit d'ingressos a la generació inframarginal, pagaments solidaris de les empreses de combustibles fòssils i mesures de suport al consumidor, és generalment positiva, sobretot perquè posa l'accent en la demanda reducció. No obstant això, no és suficient. Un pla més complet ha de garantir que tots països presenten tota la flexibilitat disponible pel costat de l'oferta, fan esforços reals per reduir demanda de gas i electricitat, mantenir els seus mercats energètics oberts i agrupar la demanda per obtenir-ne una millor acord amb proveïdors externs de gas. A més llarg termini, mesures per dividir els mercats d'energia s'han d'examinar els generats a partir de les energies renovables i els combustibles fòssils.