França ha sortit aquest dilluns en defensa de la seva indústria del motor, almenys del grup Renault, del qual és accionista majoritari, amb un 15,01% del capital, seguit del grup japonès Nissan, que té el 15% de Renault (al seu torn, Renault és propietari del 34% de Nissan). El Govern francès ha anunciat que llançarà un pols a la Unió Europea per evitar que, a partir de l'1 de gener, els fabricants europeus hagin de pagar multes "multimilionàries" per incomplir els límits d'emissions de CO₂. Tanmateix, la indústria francesa està fracturada, ja que mentre Renault demana que es pari dos anys les multes, el grup Stellantis (Peugeot, Citroën i DS, entre altres marques no franceses) s'oposa: "Seria surrealista canviar ara les normes europees", ha assegurat el president de Stellantis, Carlos Tavares. Al cap de poques hores, Roma i Praga s'afegien a París i assenyalaven que Alemanya també s'ha oposat a la mesura.

Brussel·les ha rebaixat a 93,6 grams de CO₂ per quilòmetre el màxim d'emissions per al conjunt de cotxes que cada fabricant vengui a la Unió Europea en el període 2025-2029. Els fabricants consideren un objectiu impossible de complir, perquè la mitjana europea va tancar l'any passat amb unes emissions de 106 grams, 117 en el cas dels turismes matriculats a Espanya el 2023. En conjunt, la indústria hauria de reduir 13 grams (de 106 a 93) o de començar a pagar multes. La sanció preveu 95 euros per cada gram de més i cotxe venut a la Unió Europea. Així, una marca que hagi venut en el conjunt de la Unió Europea un milió de cotxes i hagi superat en 10 grams el nou límit, haurà d'afrontar una penalització de 950 milions. Si hagués resolt en 5 grams, la multa es redueix a la meitat.

El ministre d'Economia i Finances, Antoine Armand, deixava caure la proposta abans de l'inici de la reunió de ministres d'Economia i Finances (Ecofín) -que arrencava aquest dilluns i finalitza aquest dimarts- en una entrevista publicada al diari econòmic francès Les Echos. El ministre gal ha declarat que "els fabricants [d'automòbils] fermament compromesos amb l'electrificació dels vehicles no haurien d'haver de pagar multes. "Defensaré aquesta posició amb el ministre d'Indústria, Marc Ferracci, davant de la Comissió Europea (CE)", afegeix Armand.

El ministre d'indústria ja ha precisat que França vol que Brussel·les proposi "una solució selectiva perquè els actors veritablement compromesos en aquesta transició no hagin de pagar multes a comptes de 2025 sense qüestionar la nostra trajectòria de descarbonització de les mobilitats".

Objectius

No obstant això, ni el govern francès ni el sector de l'automòbil no posen en dubte l'objectiu d'eliminar amb la venda i producció de cotxes de combustió el 2035. Però els fabricants del motor i els governs europeus amb un pes més gran en la indústria defensen que aquestes multes restaran fons per invertir en el desenvolupament de l'electrificació de la mobilitat, restant competència a la indústria europea respecte a la nord-americana i l'asiàtica, en especial la de la Xina, però també les del Japó i Corea del Sud.

Ferraci, el responsable d'Indústria del govern francès, ha donat a entendre que França no vol tornar a negociar el límit marcat per la UE per prohibir la venda de cotxes nous de combustió el 2035. Però sí a renunciar a les penalitzacions establertes en una primera etapa per als que el 2025 no redueixin en un 15% els vehicles que generen emissions de diòxid de carboni (CO₂) respecte a la referència de 2020.

Luca de Meo, conseller delegat de Renault i president d'ACEA -associació europea de fabricants d'automòbils en què participen ni Stellantis ni Volvo-, ha estat molt bel·ligerant contra les multes i ha acusat Brussel·les de no haver considerat la realitat del mercat comunitari que està donant l'espalada al cotxe electrificat. Una oposició que ha rebut el suport del Govern francès. La indústria ha demandat que es retardi l'entrada de les sancions dos anys. ACEA ha calculat que el sector europeu haurà de fer front a multes d'uns 16.000 milions d'euros, 13.000 en turismes i 3.000 en comercials.

Obtenir suports

Per aconseguir aquest objectiu, les autoritats franceses volen sumar suports d'altres governs europeus, especialment d'aquells amb més interessos en aquesta indústria. Uns aliats que buscarà en el Ecofin. Encara que no li costarà massa. La República Txeca i Itàlia han anunciat aquest dilluns que s'uniran a França contra la intenció de la CE de començar a sancionar ja el 2025. Així ho ha revelat el ministre txec de Transporte, Martin Kupka: "No poden aplicar les sancions, perquè a tota la Unió Europea l'interès pels cotxes elèctrics ha disminuït", ha afirmat Kupka en declaracions a la cadena privada Primera. I ha revelat que, a més de Praga, Roma també s'oposen a les penalitzacions.

Txecs i italians van pactar la passada setmana una posició conjunta i traslladaran la seva petició durant el cim informal de caps d'Estat o de Govern de la Unió Europea (UE) convocada per a divendres vinent a Budapest. El ministre txec, que ha destacat que Alemanya també està d'acord en abolir les esmentades sancions, considera que si s'obliga els fabricants a pagar aquestes multes no tindran diners per invertir en el desenvolupament de vehicles elèctrics. Entre els quatre països fabriquen 8 milions de cotxes, alguna cosa més de la meitat de tot Europa.

Encara que Praga vol anar una mica més lluny. Segons Kupka, seria convenient retardar la prohibició de venda de cotxes amb motor de combustió més enllà de 2035, la data límit que ha establert la UE per a aquest tipus de propulsors.

Països productors

Alemanya ocupa el primer lloc europeu en fabricació de vehicles, amb 4,1 milions d'unitats fabricades l'any passat. En segona posició està Espanya, amb 2,45 milions, i després d'ella, França (1,5 milions), la República Txeca (1,4 milions), Eslovàquia (1,1 milions), Regne Unida (1,02 milions), Itàlia (0,88 milions), Polònia (0,61 milions), Romania (0,51 milions) i Hongria (0,5 milions). L'any passat es van fabricar 15 milions de cotxes.

Espanya compta amb fàbriques de Renault (3 plantes), Volkswagen (2), Mercedes (1) i Ford (1), grups favorables a retardar l'entrada de les sancions; però també 3 instal·lacions de Stellantis que ha mostrat la seva oposició a "canviar les regles del joc" a pocs mesos.