L'Eurocambra i els Estats de la Unió Europea han arribat aquest dissabte de matinada a un acord polític sobre les noves regles europees de control del dèficit i el deute. Els 27 països del bloc van aconseguir al desembre un acord sobre la revisió del Pacte d'Estabilitat i Creixement, però el Parlament Europeu encara havia de pronunciar-se sobre una de les regulacions que componen les normes, en concret la relativa a la vigilància pressupostària.

La presidenta de l'Eurocambra, Roberta Metsola, ha assegurat aquest matí a través de la xarxa social X que l'acord assolit "prova d'apoderar a la pròxima generació" i mostra "determinació per equilibrar els comptes, donar credibilitat als mercats i invertir en el futur", segons recull EFE.

"Les noves regles (...) salvaguarden unes finances públiques equilibrades, reforcen el focus en les reformes estructurals i l'impuls a inversions, creixement i creació d'ocupació", va dir el ministre belga de Finances, Peter Van Pethegem, el país de les quals presideix aquest semestre la UE.

Després de diverses rondes de negociació, l'Eurocambra i governs nacionals han tancat un pacte per al qual, segons diverses fonts europees, hi havia molt poc marge de maniobra donat he complicat que va ser va forjar entre els propis països un consens entre els quals demanaven de posar el focus en la disciplina pressupostària i els que reclamaven més marge per invertir.

L'acord polític manté les regles pactades al desembre pels Veintisiete, que deixen més marge que les precedents perquè els Estats elegeixin el seu propi camí d'ajustament fiscal i flexibilitzen els terminis si es fan inversions, però contemplen també retalls anuals fixes del deute i el dèficit quan se superin certs llindars.

Les noves regles mantindran els límits del 3% i del 60% sobre el PIB del dèficit i del deute, respectivament, però introduiran sengles fiscals individuals de quatre anys per a cada Estat membre, amb la qual cosa tenen més en compte la situació de cada país que les anteriors.

Aquest període és ampliable a set anys si es comprometen a realitzar reformes i inversions pactades amb la Comissió Europea i estaran basades en un nou indicador: la despesa primària neta, que exclou els interessos del deute, entre altres qüestions.

Tanmateix, a petició d'Alemanya i altres Estats es van introduir objectius comuns per a tots els Estats a fi d'evitar que es posterguin els ajustaments.

En concret, els països el deute dels quals superi el 90% del PIB hauran de retallar-la un 1 punt percentual de mitjana cada any i aquells amb una ràtio entre el 60% i el 90%, en 0,5 punts, mentre que els que tinguin un dèficit per sota del 3 % del PIB hauran de seguir reduint-lo fins i tot l'1,5 % a fi de crear un matalàs per a temps difícils.

El Parlament Europeu havia reclamat deixar més flexibilitat als països, de manera que aquests poguessin desviar-se del camí de despesa neta pactat amb la Comissió Europea sota certes circumstàncies.

Fonts parlamentàries consultades per EFE van explicar que, en l'acord assolit avui amb els països, l'Eurocambra ha aconseguit introduir un marge més gran perquè els Estats puguin fer més tipus d'inversions que no computin per als càlculs de la despesa pública, sempre que vagin vinculades a certs objectius polítics prioritaris de la UE.

Inclourà, per exemple, inversions en matèria de la transició ecològica, digitalització, seguretat energètica o política de defensa.

A més, el Parlament Europeu també ha aconseguit que els diners que posin els Estats per cofinançar els programes d'inversions comunitàries tampoc comptin per al còmput de la despesa, amb l'objectiu que la inversió pública nacional no quedi desincentivada en, per exemple, projectes socials.

Les fonts parlamentàries consultades també van destacar que, en l'acord final, l'Eurocambra ha introduït la possibilitat que si hi ha un canvi de color polític en el govern d'un país enmig de l'execució d'un pla d'objectius de despesa, el nou executiu tindrà dret per poder revisar les condicions amb la Comissió Europea, d'acord amb les seves noves prioritats polítiques.

L'acord ha ara de ser ratificat una última vegada pel Parlament Europeu i els Estats perquè les normes puguin entrar en vigor. L'objectiu de la UE és que es comencin a aplicar als pressupostos de 2025.