El Parlament de Catalunya ha aprovat aquest dijous una moció del PSC, referent a l’activitat econòmica i empresarial, que insta el Govern a “aprofitar la posició geogràfica privilegiada” de Catalunya per “desencallar i invertir en infraestructures físiques i tecnològiques bàsiques pendents que millorin la competitivitat” catalana. Entre els projectes a efectuar, es menciona l’ampliació de l’aeroport del Prat, la B-40, les energies renovables, els polígons industrials, la fibra òptica o el corredor ferroviari del Mediterrani en ample de via europeu. Aquest punt ha comptat amb el suport dels socialistes (impulsors de la moció), Junts per Catalunya, Vox, Ciutadans i el Partit Popular. En total, han estat 84 vots favorables. Per la seva banda, Esquerra Republicana s’ha abstingut (32 vots), mentre que la CUP i els comuns hi han votat en contra (17).

La moció també aposta per “impulsar l’atractiu i potencial nacional i internacional de Catalunya per a seguir atraient nous projectes i inversions que garanteixin un major creixement econòmic respectuós amb el medi ambient i la sostenibilitat i la creació de nous llocs de treball de qualitat repartits de manera equilibrada per totes les comarques”. En paral·lel, la cambra catalana ha aprovat instar el Govern a “potenciar i millorar el funcionament de les 40 oficines que integren la Xarxa d’Oficines Exteriors amb la finalitat de fer arribar les oportunitats i competitivitat del territori arreu del món”, amb l’única oposició de Vox i les abstencions de la CUP.

Altres mesures que el text del PSC afegeix i que han estat validades són la posada en marxa de la reforma de la Formació Professional Dual per “formar i atraure mà d’obra més qualificada i adaptada a les necessitats del mercat de treball” o un pla per millorar la puntuació de Catalunya en l’Índex de Competitivitat Regional de la Unió Europea -el territori se situa en la posició 108 de 234-. Per aconseguir aquest últim aspecte, s’ha aprovat un punt per “impulsar la millora de la transparència, la lluita contra la corrupció, el bon govern i la qualitat dels serveis públics, la formació permanent, la lluita contra l’abandonament escolar prematur i la innovació i millora de la qualitat i la igualtat de gènere del treball”.

Un pla del Govern per al retorn de les seus socials que embarranca per la “inestabilitat institucional”

Ara bé, el que ha aixecat polseguera és la proposta socialista perquè el Govern elabori un pla “amb mesures concretes” pel retorn de les seus socials de les empreses que van marxar de Catalunya a causa de la “inestabilitat institucional” de 2017. La iniciativa no ha prosperat pels 72 ‘no’ d’ERC, Junts i la CUP; els 51 ‘sí’ del PSC, comuns, Ciutadans i el PP, i l’abstenció de Vox. El text recollia que l’executiu català havia de presentar en el termini d’un mes davant la Comissió d’Empresa i Treball “les mesures que està impulsant o les que té previst endegar els pròxims mesos”. Entre les companyies que van marxar, destaquen CaixaBank, Banc Sabadell, Naturgy, Abertis, Cellnex, Colonial, SegurCaixa o Catalana Occident.

Al llarg del debat de la moció subsegüent formulada pels socialistes a la cambra legislativa, el diputat de la formació proponent, Òscar Ordeig, ha defensat que la moció persegueix l’objectiu que Catalunya “treballi per recuperar la primera posició del PIB a l’Estat” i, entre les mesures per assolir-ho, ha avalat el retorn de les seus socials a partir de la “millora de la confiança institucional i estabilitat”. Des de l’independentisme, tant Esquerra Republicana com Junts han coincidit a assenyalar que no comparteixen les al·lusions a “inestabilitat institucional” que fa la moció, i per això s’hi han oposat.

El punt per al retorn de les seus socials de les empreses a Catalunya entronca amb un dels eixos de l’acord assolit entre el PSOE i Junts per Catalunya. En l’àmbit dels “dèficits i limitacions de l’autogovern”, els socialistes es van comprometre a “abordar els elements essencials d’un pla que faciliti i promogui el retorn a Catalunya de la seu social de les empreses que en van canviar la ubicació a altres territoris els últims anys”. Aquest aspecte ha generat retrets entre el PSC i Esquerra. El parlamentari de les files republicanes, Engelbert Montalà, ha apel·lat el partit liderat per Salvador Illa a “ser coherent” amb allò que firmen: “No ens han acceptat una esmena on proposàvem exigir al govern de l’Estat l’impuls d’un pla per al retorn de les seus socials. En canvi, en l’acord PSOE-Junts, sí que hi ha un punt que ho especifica. El que ara acorden entre vostès resulta que són deures per a la Generalitat?”, s’ha preguntat. D’altra banda, des de Vox, Joan Garriga ha afirmat que el retorn de les seus no es produirà fins que hi hagi “seguretat jurídica, compliment de les lleis i sentències i baixada d’impostos”.