El Parlament de Catalunya recorrerà la llei d'habitatge espanyola davant el Tribunal Constitucional (TC). Així s’ha aprovat en la sessió parlamentària d’aquest divendres gràcies als vots d'ERC i Junts –que són els promotors de la proposta–, així com dels diputats de la CUP. El grup socialista i el dels comuns hi han votat en contra mentre que Vox, Ciutadans i PP s’han abstingut.

Catalunya és la cinquena autonomia que recorrerà la llei d'habitatge després de les Balears, Madrid, Andalusia –aquestes tres governades pel PP– i el País Basc.

Durant el debat d’aquest divendres, ERC i Junts s'han creuat retrets per les posicions que van adoptar en la tramitació de la llei d’habitatge al Congrés dels Diputats. Junts ha recriminat als republicans que hi votessin a favor, mentre que ERC ha lamentat que, en la negociació amb el govern espanyol, es van trobar "molt sols". Socialistes i Comuns han atacat Junts per utilitzar "com a excusa" la invasió competencial per oposar-se als "avenços socials".

Dictamen del Consell de Garanties Estatutàries

El Consell de Garanties Estatutàries va emetre amb anterioritat un dictamen en el qual s’apunta que part de la llei vulnera competències catalanes. L’organisme consultiu que presideix Joan Vintró va dictaminar que diversos articles de la norma espanyola són inconstitucionals perquè suposadament vulneren competències catalanes en matèria d'habitatge i urbanisme, així com el principi d'autonomia financera.

Aquest dictamen del CGE era el pas previ perquè el Parlament pogués debatre si interposar un recurs d'inconstitucionalitat o no. Un cop rebuda la resolució de l'òrgan, tant ERC com Junts van demanar a la Mesa que es pogués votar aquesta possibilitat.

Articles recorreguts

Concretament, el que ERC i Junts volien que es recorregués i que el Parlament ha acabat aprovant són els articles 2 (finalitats de les polítiques d'habitatge), 15 (dret d'accés a l'habitatge i ordenació territorial i urbanística), 16 (habitatge protegit), 17 (habitatge assequible incentivat), 18 (declaració de zones de mercat residencial tensionat), 27, 28, 29 (parcs públics d'habitatge), la disposició transitòria primera (habitatges qualificats amb algun règim de protecció pública abans de l'aprovació de la llei), la disposició transitòria segona (objectius del parc d'habitatge destinat a polítiques socials) i la disposició final setena (títols competencials), segons informa l’ACN.

La consellera de Territori, Ester Capella, ha intervingut al ple per avançar que el Govern de la Generalitat obrirà converses amb el govern espanyol per abordar la invasió competencial.

La nova llei d'habitatge es va aprovar l’abril passat en el Congrés dels Diputats i està en vigor des de maig després de ser ratificada pel Senat. Les organitzacions que representen els propietaris van ser les primeres que van protestar. Els administradors de finques van advertir que provocaria una caiguda de l'oferta de pisos de lloguer, especialment a la ciutat de Barcelona. Altres agents també van alertar que, a moltes ciutats, els propietaris que tenen pisos de lloguer estan passant-se al lloguer d'habitacions, més desregulat, per evitar les restriccions de la nova norma.