El Port de Barcelona ha potenciat, des del 2014, el creixement inorgànic del seu perímetre d’actuacions per expandir-se en el territori espanyol i acontentar als clients amb un ventall més gran de serveis, sempre dins de l’ecosistema portuari. En aquests últims anys, des del 2011, l’Autoritat Portuària de Barcelona (APB) ha destinat 30 milions d’euros a prendre participacions majoritàries o molt significatives fins a 16 empreses o entitats, entre públiques i privades, que sumen una facturació de 134 milions d’euros. Únicament ostenta el 100% del capital de la societat Port Vell, orientada a la cohesió i la integració entre l’espai portuari i l’entorn ciutadà, amb criteris de sostenibilitat econòmica, social i mediambiental, entre altres aspectes. L’impacte laboral del conjunt de participades és de 781 llocs de treball. 

Val a dir que, segons els últims resultats anuals, el volum de facturació de les empreses vinculades al Port no és gens menyspreable, si es té en compte que l'Autoritat Portuària de Barcelona va declarar una facturació de 189 milions d'euros el 2023, una xifra històrica que supera el rècord de 181 milions d’euros assolit l’any 2022. Així, el Port de Barcelona es manté com el principal contribuent al sistema general de ports de l’Estat mitjançat els diferents instruments de solidaritat que preveu la Llei de Ports, aportant el 4% dels ingressos per taxes pel sosteniment de Puertos del Estado; el 4% del resultat operatiu anual (cash flow), xifrat en 101 milions d'euros, per al Fons de Solidaritat Interportuari i un altre 1% de la mateixa partida pressupostària per al fons Ports 4.0.

Al conjunt de companyies associades amb el Port, pròximament, s’hi afegirà Train Port Barcelona, una societat conjunta amb Adif, participada al 50%, pel desenvolupament i gestió del node logístic ferroviari de l'àrea metropolitana de Barcelona. Té per objectiu inicial coordinar les infraestructures del complex ferroviari de Can Tunis, la terminal intermodal i logística de la Llagosta, la terminal intermodal del port de Barcelona i la terminal intermodal d’autopista ferroviària.

L’estratègia del Port de Barcelona exigeix entrar en la cogestió d’aquestes societats conjuntes “per incidir en la seva presa de decisions amb l’establiment de pactes societaris perquè el Port tingui una actuació activa en el seu desenvolupament i creixement”, explica a ON ECONOMIA, Miriam Alaminos, subdirectora general d’Economia i Finances del Port de Barcelona. "Són inversions que tenen per finalitat diversificar la nostra activitat i eixamplar el perímetre del negoci, abastar més territori i donar una oferta de serveis més globals, més que no pas buscar una elevada rendibilitat", concreta. En el seu conjunt, l’APB ostenta la presidència en vuit d’aquestes empreses, especialment en les més estructurals com la ZAL Port, World Trade Center de Barcelona o Muelles y Espacios Portuarios (Mepsa); i té representació als consells d’administració de diverses societats amb un total de 41 consellers. 

L’activitat inversora s’ha realitzat en tres àmbits molt diferenciats: empreses públiques estructurals per a la corporació del Port de Barcelona, amb el control majoritari i la presidència en mans del port, que s’ocupen de la gestió dels espais portuaris; les societats constituïdes per a l’activitat de les terminals ferroviàries; i empreses de tecnologia, innovació i serveis. “Aquest ha estat el repte per a la diversificació amb inversions financeres i amb una gestió del negoci absolutament d’empresa privada, malgrat que el Port és un ens públic”, concreta Alaminos. “La manera més apropiada per respondre amb més força a les exigències del mercat i amb un alt grau d’eficiència”, insisteix.

Es tracta d’inversions significatives per les sinergies que es poden crear i no massa elevades, especialment si es compara amb els recursos que s’han destinat dins del pla director del Port de Barcelona (1999-2011) per a la seva ampliació, amb una important inversió publicoprivada de pràcticament 3.000 milions d’euros.

Per àmbits d’actuació, el pes de l'APB és la següent: a més de l’esmentada societat Port Vell (100% del Port), té un 75,99% del World Trade Center de Barcelona; un 51,50% de ZAL Port i el 48,5% restant està en poder de Merlin Properties; un 49% a Muelles y Espacios Portuarios, que gestiona 42 hectàrees del Moll de l'Energia, on s'ubica el denominat Parc de Terminals Portuàries, conjuntament amb Grupo Corporativo Landon; i un 49% a B2B Logistics amb Busan Barcelona Hub.

També hi ha cinc empreses dedicades a l'operativa de les terminals ferroviàries: el percentatge més destacat, d’un 50% serà per a la futura Train Port Barcelona a parts iguals amb Adif. Amb un 49% Terminal Intermodal Centro; un 47,32% en la Terminal Intermodal de l’Empordà amb Cimalsa; amb un 21,55% tmZ (Terminal Marítima de Zaragoza) i la resta és d’entitats públiques i privades de l’Aragó; un 10,20% per a Puerto Seco Madrid i també amb un 10% la Terminal Intermodal de Monzón i, finalment, un 3,89% a la terminal Perpignan-Saint Charles.

Innovació, talent i impacte social

L’Autoritat Portuària acompanya alhora el desenvolupament de noves activitats tecnològiques i innovadores dins de l’activitat portuària. En aquest sentit, destaquen BCN Port Innovation -una fundació per finançar i dinamitzar models d'innovació que promoguin la sostenibilitat, eficiència i optimització dels processos logístics i portuaris- i Portic -plataforma tecnològica que facilita la interacció entre les empreses de la comunitat logística portuària de Barcelona-, on té al voltant d’un 40% en cadascuna.

La subdirectora general d’Economia i Finances assegura que aquesta política es mantindrà i reforçarà en els pròxims anys, en dues línies principals. D’una banda, per seguir amb el desplegament de la infraestructura portuària dins dels límits del port -hinterland-, sigui per a mercaderies o per a passatgers, per ampliar la seva capacitat i el nombre i la qualitat en la prestació de serveis. En aquesta línia, serà prioritari entrar de ple en tots els eixos de la sostenibilitat.

Per altra banda, “el port s’ha d’acostar a la càrrega”. Ja fa temps que Barcelona, en el conjunt de ports de l’Estat espanyol, ha estat el primer a contemplar l’activitat en global pesant en tota la xarxa d’actors i activitats que la conformen (accessos i transport ferroviari, plataformes logístiques...).

L’impacte socioambiental del Port de Barcelona i la seva estreta relació amb la ciutat de Barcelona fan que el seu equip de govern vetlli pel desenvolupament d’activitats socials diverses. Miriam Alaminos, subdirectora general d’Economia i Finances, fa esment de l’Escola Europea – Transport Intermodal, que presideix l’APB, i que té per objectiu promoure el transport intermodal per aconseguir una logística sostenible a Europa. A més del Port de Barcelona, formen part d'aquesta escola els ports de Roma, Gènova i Palerm i les companyies navilieres Grimaldi Lines i GNV.

Les tasques del Port amb la Fundación Cares és una altra dels aspectes que destaca perquè -com passa amb l’Escola Europea- el Port la considera part del conjunt de participades. Un centre especial de treball sense ànim de lucre promogut per CILSA i la ZAL del port de Barcelona, ​​fa 25 anys, per a la inserció laboral de persones en risc d’exclusió social. Alaminos manifesta que l’impacte econòmic del conjunt de participades arriba a 155 milions d’euros sumant la Fundació.  Respecte als llocs de treball, l’impacte laboral de les participades arriba a 1.481 persones, afegint Cares.