A partir d'una quantitat de seguidors, l'activitat dels influencers com a prestadors de serveis audiovisuals està regulada i se'ls considera “usuaris de rellevància especial”. La futura Llei orgànica del dret de rectificació fixarà els llindars a partir de 100.000 seguidors, però la normativa audiovisual els situa a partir del milió. Així doncs, l'avantprojecte de Llei Orgànica reguladora del Dret de Rectificació, analitzat per la CNMCM aborda com afectarà aquest dret fonamental als mitjans de comunicació digitals i a les plataformes, ja que tradicionalment ha estat lligat a la ràdio, premsa i televisió.

El Dret de Rectificació permet a qualsevol persona concernida per una informació, apareguda als mitjans de comunicació social sobre fets que considera inexactes i la divulgació dels quals estima que pot perjudicar-lo, rectificar la informació amb la seva versió d'aquests fets i sol·licitar-ne la difusió pels mateixos mitjans. En general, no conté restriccions a la competència, i es dirigeix ​​a considerar els operadors tradicionals i els digitals de manera anàloga. En tots dos casos, la seva activitat pot afectar drets fonamentals, dret a l'honor i a la mateixa imatge i del dret a comunicar i rebre lliurement informació veraç per qualsevol mitjà de difusió.

Recomanacions per regular

Assenyalar els arguments pels quals es defineixen els llindars de seguidors dels usuaris d'especial rellevància, anomenats també influencers o creadors de contingut en plataformes digitals, etc.,  a partir de 100.000 seguidors, així com unificar el criteri entre aquesta norma i la regulació de serveis de comunicació audiovisual. Així doncs, es demana reformar l'article 94 de la Llei General de Comunicació Audiovisual perquè el principi de veracitat a la informació apliqui als usuaris d'especial rellevància, com a comunicadors d'informació. També cal concretar el mecanisme que han de tenir les plataformes i els mitjans digitals per exercir el dret rectificació de forma més eficaç i que en faciliti la comunicació amb els usuaris d'especial rellevància. I, en darrer terme, tenir present la compatibilitat d'aquest precepte amb el marc europeu dels serveis de la societat de la informació i dels serveis digitals. 

Des de la CNMC, també es demana aclarir qui tindrà la competència per supervisar el compliment d'aquesta obligació i establir, si escau, el règim sancionador aplicable. La CNMC pot actuar d'ofici (d'acord amb l'article 5.1.h de la Llei 3/2013, de 4 de juny, de creació de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència) o a petició de les Cambres Legislatives, el Govern, els departaments ministerials, les comunitats autònomes, les corporacions locals, els col·legis i Usuaris.