La patronal de les constructores i concessionàries està treballant en una proposta de peatges per finançar les autovies espanyoles. Així, l'Associació d'Empreses Constructores i Concessionàries d'Infraestructures (Seopan) suggereix una tarifa de peatge de 2,8 cèntims per quilòmetre per als cotxes i de 8,2 cèntims per als camions en el cas que el govern espanyol aprovi una implementació de peatges a les autovies.

De moment, no es tracta d'una proposta formal sinó d'una declaració d'intencions. En roda de premsa, el president de Seopan, Julián Núñez, ha avançat aquest dilluns que en dos mesos presentaran una proposta formal que anirà en aquest rang de preus, encara que potser la incrementin per als camions.

Per suggerir aquestes tarifes parteixen de l'import d'inversió pública executada de 4.657 milions d'euros a 10 autovies de peatge durant 19 anys en funció del trànsit registrat en aquest període. Consideren, amb els peatges de 2,8 cèntims i 8,2 cèntims per quilòmetre abonats directament pels usuaris, l'Estat s'hauria estalviat 4.657 milions d'euros, al mateix temps que s'hauria generat una estimació addicional d'ingressos tributaris durant els 19 anys de 793 milions d'euros en concepte de recaptació d'Impost de Societats (135 milions d'euros), Béns Immobles de Característiques Especials (503 milions) i ITP (155 milions).

El president de Seopan ha subratllat que els peatges suggerits són fins i tot un 78,5% inferiors a les tarifes mitjanes de les autopistes de peatge actualment en operació, pel fet de no haver de repercutir als usuaris la inversió inicial en construcció. Núñez ha presentat un informe de PwC, encarregat per la patronal europea de concessionaris d'autopistes que ell mateix va presidir fins a l'any passat, que apunta que el 73,8% de la xarxa d'autovies europea s'opera i finança amb peatges, davant només el 13% a Espanya, el país europeu en el qual menys peatges hi ha, amb l'excepció de Finlàndia i Xipre, on no existeixen. A Irlanda s'apliquen en el 36% de la xarxa, i en la resta de països per sobre del 74% (en 19 d'ells sobre el 100% de la xarxa).

Ha indicat que implementar peatges a tota la xarxa espanyola permetria invertir 10.661 milions d'euros en mesures de seguretat operacional i viària, de sostenibilitat i de digitalització, amb un superàvit fiscal mitjà d'entre 3.054 i 5.082 milions d'euros cada any. I ha afegit que aquestes dades contrastes amb l'actual model, en el qual hi ha un dèficit de 10.000 milions en conservació, en invertir-se només 2.000 milions d'euros anuals (22.489 euros per quilòmetre), un 54% menys que la inversió d'Alemanya, per posar un exemple.

La Comissió Europea va donar el desembre passat un ultimàtum a Espanya i altres set països perquè adoptin als seus ordenaments jurídics les normes europees sobre peatges i vinyetes per a l'ús d'infraestructures viàries, i els va amenaçar amb una denúncia en cas que no ho facin.

Reclamacions

D'altra banda, Seopan constata que el 2024 continua registrant increments de preu en materials bàsics (acer +36%, alumini +12% i ciment +5,6%) i energia (electricitat +54% i gas +29,6%), amb un cost mitjà de l'obra pública el 2024 un 27% superior al de 2020. Per aquesta raó, reclamen que s'estableixi als plecs dels concursos públics l'obligatorietat del procediment de revisió de preus, eliminada el 2015 per la Llei de Desindexació.

Igualment, segons Seopan, és "prioritari ampliar el límit màxim revisable de la revisió excepcional de preus del 20% al 30%" per reequilibrar els contractes d'obres anteriors a 2021, per considerar que es compromet "greument" l'execució d'importants projectes d'alta velocitat i de carreteres de l'Estat.

Aquesta patronal també ha assenyalat que la licitació pública de concessions d'obres "està en mínims", ambnomés 11 concessions licitades el 2024 de 312 milions d'euros) davant els 5.274 milions de 2023, que van tenir un lleuger repunt per la licitació del Pla de Carreteres d'Aragó.

Segons les dades de Seopan, el 2024 es va registrar un significatiu creixement de la licitació pública, del +10,3% fins als 29.533 milions d'euros, impulsat per l'edificació (+22,9%) i en, menor mesura, per l'obra civil (+2,5%).