L'API (Agents de la Propietat Immobiliària) qualifica com a "coacció" la mesura aprovada per la Generalitat d'expropiar habitatges buits en 14 municipis per dedicar-los al lloguer social i s'ofereix com a intermediària als propietaris perquè no s'arribi a aquest extrem. "La setmana passada vam estar amb la secretària d'habitatge i ens vam oferir com a mediadors amb els propietaris per mobilitzar aquests habitatges", explica a ON ECONOMIA Carles Sala, portaveu i responsable d'Assessoria Jurídica d'API Catalunya. "Hi ha mesures de foment, suport fiscal a la rehabilitació per mobilitzar aquests habitatges abans de l'expropiació i sense arribar a la via de la coacció", afegeix. "A més, podríem mobilitzar molt més que els 185 detectats per la Generalitat, perquè hi ha 30.000 pisos buits," ha afegit.
"Expropiar no és la millor mesura per a l'habitatge", apunta Sala, que, no obstant això, veu "positiu" l'estudi que ha fet la Generalitat per detectar on hi ha pisos buits en els 14 municipis que han acceptat cooperar amb ells per a aquesta mesura. "Els habitatges han de complir la funció social i està bé que se sàpiga quins pisos buits hi ha, però abans de la coacció, hi ha mesures de foment més efectives", abunda Sala. "Potser per als ciutadans soni bé l'expropiació, però per als inversors no són polítiques que generin confiança i és necessari mesures que generin confiança", afegeix Sala.
"Pensa que estem en un moment de mercat que els contractes han passat a ser de 3+1 anys a 5+3 i els de persones jurídiques de 7+3 i, per tant, si tothom esgota els seus contractes de lloguer, fins i tot el 2027 o 2029 no hi hauria rotació", alerta Sala, si bé un estudi publicat justament aquest dimecres per l'Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA) apunta que quatre de cada deu llogaters de Barcelona es van veure obligats a canviar de pis per una pujada de preu, amb la qual cosa la rotació s'acaba donant per motius econòmics.
"Si cal aportar habitatge al mercat de lloguer, que ho facin les administracions o els actors privats, cal generar confiança entre els inversors i aquestes mesures no el generen. Necessitem mesurades per revertir la situació que estem vivint, que és la que s'ha duplicat la taxa de persones que quan acaben de llogar un pis prefereixen posar-lo en venda a continuar llogant-lo", afegeix Sala, que alerta que "a les Balears ja s'ha aplicat l'expropiació i no ha tingut gairebé efecte".
Des de la Generalitat, fonts del departament de Territori recorden que l'expropiació serà l'últim pas després d'una negociació prèvia i que hi ha altres mesures aprovades per mobilitzar fins a 10.000 pisos per posar-los al mercat de lloguer social. Entre ells, 100 milions destinats a comprar pisos buits, alguns d'ells els que posarà la Sareb a disposició de les comunitats autònomes. En total, la Generalitat aspira a poder adquirir 1.000 pisos per posar el mercat de lloguer social mitjançant la compra, però adverteix que existeixen altres mètodes activats pel Govern com la cessió temporal.
Mesura "lenta" i "insuficient"
Els principals afectats per les noves polítiques d'habitatge, tant de la Generalitat com del Govern espanyol, solen alertar que "estem en les últimes setmanes en una situació de subhasta electoral". Són paraules del mateix Costa, però coincideixen amb la visió de Lorenzo Viñas, president del Col·legi d'Administradors de Finques de Barcelona. "L'anunci de l'expropiació no és més que un anunci polític en aquesta festa d'absurds que estem vivint", assevera. I adverteix de diversos inconvenients d'aquesta mesura. "En primer lloc, la via judicial és la més lenta, i més amb l'acumulació d'expedients que hi ha. Perquè s'arribi a l'expropiació i al preu just, poden passar mesos, anys. És una mesura que pot tardar molt a fer-se efectiva", defensa. En segon lloc, "l'abast és molt limitat amb els cinc milions d'euros de pressupost", assegura, tot i que des del Govern expliquen que és la primera partida pressupostària, encara que només entren entre els expropiables els 185 pisos catalogats en els 14 municipis que es van prestar a col·laborar.
"Demanem rigor i responsabilitat. Per solucionar el problema d'habitatge necessitem un pacte de país i no intoxicar amb aquesta expropiació", assegura Vinyes, que insisteix a buscar "col·laboració entre sectors públic i privat". "L'expropiació és un sistema extraordinari de correcció d'una cosa que va malament al sector privat. Cal tenir una justificació claríssima per dur-ho a terme", alerta, encara que reconeix que "si no existeix cap altra solució, és una possible solució". "Per què no apostem pel sòl públic per a la generació d'habitatge social? O locals de planta baixa que poden ser susceptibles de convertir-se en habitatge social?", es pregunta Vinyes, que en qualsevol cas demana "altres solucions menys extremes que l'expropiació".