Malestar a la patronal espanyola amb Yolanda Díaz per pactar la reforma de la prestació d'atur amb el sindicats sense comptar amb el seu suport. Mitjançant un comunicat, les patronals CEOE i Cepyme, liderades per Antonio Garamendi i Gerardo Cuerva, han vinculat les presses de la vicepresidenta segona del govern i ministra de Treball per tancar l'acord a les eleccions catalanes de diumenge vinent.

Les patronals de Garamendi i Cuerva mantenen que "no s'ha produït una veritable negociació" sinó "simplement un procés de consulta". Recorden que, després del rebuig de l'anterior proposta al Congrés dels Diputats (amb els vots en contra de PP, Vox i Podemos), no n'han rebut una de nova per part del Ministeri de Treball fins dilluns passat al migdia, quan només faltava un dia i mig per a l'acte de firma convocat per a aquest dimecres.

Afegeixen que aquesta última proposta no tenia memòria econòmica, fet que consideren "d'especial gravetat en un moment en què els Pressupostos Generals de l'Estat estan prorrogats" i tenin en compte "l'impacte econòmic de les mesures recollides al document".

Atribueixen la "pressa" de la vicepresidenta segona del govern per firmar el document aquest dimecres "més a una estratègia política davant de les eleccions de diumenge vinent que a la voluntat d'assolir un acord real". No obstant això, insisteixen que continuen donant suport al diàleg social per assolir acords.

Aquest dimecres, la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, així com els secretaris generals de CC.OO, Pepe Álvarez, i UGT, Unai Sordo, han firmat "l'acord per a la millora de la protecció assistencial d'atur". Posteriorment, Díaz va recalcar que "això no és cap paguita, és un dret".

Pepe Álvarez va celebrar que en l'acord es mantingui la sobrecotizació per a més grans de 52 anys, que va ser l'escull que va fer caure l'anterior proposta i que ara s'ha recuperat per comptar amb el suport de Podemos.

"És una satisfacció arribar a aquest acord", va indicar Sordo, que va fer una crida a les forces polítiques perquè, aquesta vegada, el ratifiquin durant el procés parlamentari.

Detalls del subsidi

Actualment, prop de 765.884 persones reben aquest subsidi, la quantia del qual representa el 80% de l'indicador de rendes múltiples (IPREM) -fixat el 2023 en 600 euros-, és a dir, uns 480 euros mensuals i que es cobra quan s'esgota la prestació contributiva.

Segons informa Efe, la intenció és que la norma vagi al Consell de Ministres del 20 de maig vinent per iniciar després la tramitació a les Corts. Amb caràcter general, els canvis en aquestes prestacions entrarien en vigor el novembre de 2024.

Al detall, la nova proposta eleva el percentatge de l'IPREM per calcular el subsidi, que puja en els primers sis mesos al 95% de l'IPREM (uns 570 euros mensuals, 90 euros més), i que baixa el 90% en els sis mesos següents per situar-se la resta del període, fins a completar un màxim de 30 mesos, en el 80% com en l'actualitat.

Juntament amb això es manté la cotització per jubilació dels perceptors de més de 52 anys en el 125% de la base mínima vigent en cada moment encara que aquest subsidi queda en el 80% de l'IPREM.

A més, la proposta permet l'accés al subsidi als menors de 45 anys sense responsabilitats familiars, als treballadors eventuals agraris, a les persones treballadores transfrontereres de Ceuta i Melilla, i a aquells que acreditin períodes cotitzats inferiors a 6 mesos i no tinguin responsabilitats familiars.

Com a novetat s'estén el subsidi a les víctimes de violència de gènere i als emigrants retornats i s'equiparen les quanties dels subsidis causats per persones amb contracte a temps parcial amb els de temps complet, fet que beneficia principalment les dones.

La reforma manté que es podrà percebre el subsidi mentre es treballa per compte d'altri, ja sigui a temps complet o parcial, per un període màxim de 180 dies sense reducció de la quantia. A més s'amplia aquesta compatibilitat del treball a la prestació contributiva a partir de 2025, una vegada transcorregut el primer any del cobrament de la prestació, sempre que el salari percebut no superi els 18.900 euros bruts anuals, l'equivalent al 225% de l'IPREM actual en 14 pagues. En els dos casos, aquest complement serà decreixent en el temps i disminuirà en funció de la jornada de treball que es realitzi.