Mentre que el Govern es felicitava per l'aprovació aquest dimarts de l'avantprojecte de llei per a la rebaixa de la jornada laboral fins a les 37,5 hores setmanals i anhelava que entri en vigor com més aviat millor per beneficiar a més de 12 milions de persones, per la seva part, les patronals i organitzacions sectorials reiteraven el seu rebuig d'una norma que, segons defensa, crearà un nou problema en la millora dels nivells de productivitat i competitivitat de les empreses.

Les reaccions patronals a l'acord del Consell de Ministres no s'han fet esperar i han anat en la línia de les últimes setmanes en les quals, qui més qui menys, ha advertit que s'aplicarà una mesura que no compta amb prou consens i que trenca la regla del diàleg social. Segons l'opinió dels empresaris, la reducció de la jornada laboral no pot estendre's de manera unànime a tots els sectors d'activitat. Per això els menys contraris apunten a la seva inclusió en la negociació dels convenis col·lectius i/o d'empresa per atendre les necessitats de cada sector.

També es fonamenten en el context del mercat laboral. La CEOE adverteix de "signes de fragilitat" al mercat laboral espanyol i Cepyme assegura que l'augment dels costos laborals per l'SMI i la reducció de jornada han "amplificat" les dades, després de la publicació aquest dimarts de les xifres d'atur pel Ministeri de Treball i Economia Social.

Des de la CEOE analitzen que el dinamisme empresarial comença a donar mostres d'"atonia" a causa de la incertesa provocada per l'augment dels costos laborals, fiscals i financers, i una inseguretat jurídica cada vegada major per l'augment de la regulació. Per acabar amb aquesta tendència, tant CEOE com Cepyme demanen estabilitat al marc regulador que tingui en compte els increments dels costos laborals i reclamen que la seva adaptació es faci a través de la negociació col·lectiva.

El president de CEOE, Antonio Garamendi, ha reiterat que la patronal no està en contra de reduir la jornada, sinó que demana de fer-ho a través de la negociació col·lectiva i els convenis, que és la que ha de marcar l'estratègia de retallada de jornada i pujada del salari mínim interprofessional (SMI), com s'ha fet "sempre". En aquest sentit, ha recordat que la reducció de jornada costarà sobre els 23.500 milions d'euros a les empreses, segons càlculs de la CEOE, mentre que "cada punt" del salari mínim, que es revalorarà un 4,4% aquest 2025, suposarà 600 milions d'euros en costos per a les petites empreses.

Sobre el cost que suposarà, també s'ha posicionat en diverses ocasions Foment del Treball. El seu president, Josep Sánchez Llibre ha constatat que hi haurà un increment dels costos unitaris salarials del 7% i que, en definitiva, suposaria un cost global per a les empreses de 12.000 milions d'euros. El president Sánchez Llibre ha indicat que si s'afegeix el cost de l'absentisme laboral de 37.000 milions d'euros per any, el cost resultant seria "escandalós" perquè se situaria al voltant dels 49.000 milions d'euros, equivalent al 4,1% del PIB espanyol.

Foment, que no està en contra de la reducció de la jornada laboral per principi, sinó de la reducció generalitzada per llei i uniforme per a tots els sectors, insisteix que Espanya ja compta amb una jornada màxima dins dels estàndards europeus. "L'experiència de la negociació col·lectiva ha demostrat ser eficaç per ajustar-la de manera flexible", diu en un comunicat. Actualment, la jornada laboral mitjana se situa entre 37 i 38 hores setmanals (equivalents a 1.700-1.752 hores anuals), afegeix.

Altres organitzacions sectorials com a Hostaleria d'Espanya s'han afegit a les crítiques. En aquest cas, s'ha advertit de la falta de personal al sector que, amb la reducció de jornada, es tensarà encara més. Els hotelers creuen que aquesta mesura tindrà impacte econòmic al sector, però sobretot "organitzatiu" en un gremi que requereix "molta presencialitat" a causa de la concentració de clients, la qual cosa requereix "anàlisis diferents de les quals té el metall, la construcció o l'automòbil", ha demandat.

En aquesta mateixa línia, la Confederació Espanyola d'Hotels i Allotjaments Turístics (Cehat) i Hostaleria d'Espanya estima que la reducció del temps de servei i producció als seus locals -derivada de l'aplicació de la futura reducció de jornada- farà caure un 3% la facturació, és a dir 5.099 milions d'euros.

L'exemple de Dinamarca o Alemanya

Per la seva part, Pimec es mostra absolutament contrària a aquesta proposta i alerta que seria un greu error aplicar aquesta mesura sense encarrilar-la a través de la negociació col·lectiva i amb la participació de les pimes, seguint els models dels països més competitius del nostre entorn. Així mateix, l'entitat reclama una millora del sistema de negociació col·lectiva per garantir una representació més gran de les pimes i una adaptació més ajustada a la realitat de cada territori. En aquest sentit, considera que països com Dinamarca o Alemanya, que no tenen fixada una jornada màxima legal i l'han vehiculat a través de la negociació col·lectiva, són un clar exemple d'això.

A més, Pimec ha recordat -en un comunicat- que Espanya no es troba actualment davant d'una problemàtica d'excés de jornada o de temps de feina efectiu, ja que la majoria dels convenis col·lectius han anat reduint el temps de treball i Espanya se situa a la mitjana de la UE. De fet, ha assegurat que la mitjana d'hores anuals treballades és similar i fins i tot inferior a la de molts països europeus, situant-se per sota de la mitjana de l'OCDE. Per tot això, considera que amb una veu pròpia de les pimes en el diàleg social espanyol s'haguessin tingut en compte la dimensió empresarial, les característiques dels diferents sectors econòmics i els reptes del mercat de treball.

També s'oposa a la mesura la patronal multisectorial catalana Cecot i ha expressat la seva preocupació per l'impacte negatiu que aquesta mesura podria tenir en el teixit empresarial, especialment en les petites i mitjanes empreses. A més, adverteix que aquesta mesura no només afectarà les empreses, sinó també les dinàmiques de la negociació col·lectiva i l'autonomia de les parts negociadores, sindicats i patronals. Adverteixen des d'aquesta organització que la mesura imposada no aborda altres problemes laborals importants, com l'absentisme laboral, que afecta un 10% de la població activa i que també hauria de ser una prioritat per millorar l'eficiència del sistema laboral.