Des de fa anys, socialment, exercir de mestressa de casa es considera una feina. I amb els anys, també els governs han fixat que, encara que mai no s'hagi treballat per compte d'altri o pròpia i, per tant, s'hagi cotitzat, les mestresses de casa tenen dret a una prestació de jubilació. Malgrat que ha estat un reconeixement tardà, la tasca de les mestresses de casa amb la cura de la família, amb nens i ancians, i el manteniment de l'habitatge dona dret a rebre una retribució econòmica directa quan arriben a l'edat de la jubilació, els 65 anys.

A través de la Seguretat Social, Espanya assegura a tots els ciutadans majors de 65 anys una prestació econòmica, des de 7.250,60 euros anuals de quantia íntegra. També, garanteix l'assistència mèdica, farmacèutica, així com l'accés a serveis socials complementaris.

En el cas de les mestresses de casa, tenen dret a una prestació contributiva per jubilació si han treballat al llarg de la seva vida laboral i han cotitzat en algun dels règims de la Seguretat Social un mínim de 15 anys. És a dir, si ha compatibilitzat les seves tasques a la llar amb una feina remunerada o per compte propi de forma continuada o alternada.

Però aquelles que sempre han estat a casa també tenen un reconeixement. Si mai no han cotitzat a la Seguretat Social o bé no han assolit aquest mínim de 15 anys, poden recórrer a una pensió no contributiva. Actualment, segons es va fixar en els pressupostos generals de l'Estat per a 2024, l'import anual d'aquesta pensió no contributiva va quedar establert en 7.250,60 euros anuals, que s'abonen en 12 pagues mensuals i dues pagues extres (el juny i el novembre). Això equival a una pensió mensual de 517,90 euros.

No obstant això, els qui vulguin accedir a aquesta prestació han de complir una sèrie de requisits perquè l'Institut de Majors i Serveis Socials (Imserso) els atorgui la prestació. En primer lloc, és necessari que el sol·licitant resideixi a Espanya i ho hagi fet durant almenys 10 anys, en el període comprès entre els 16 anys i la data en què se sol·licita la pensió. D'aquests 10 anys, almenys dos han de ser consecutius i immediatament anteriors a la sol·licitud.

També es té en compte que el sol·licitant quan viu sol no rebi altres ingressos -per exemple, que percebi pensions no contributives assistencials o per invalidesa- o que, en el supòsit que sí que els tingui, aquests no superin els 7.250,60 euros el 2024.

Límits segons la unitat familiar i el parentiu

Quan la mestressa de casa conviu amb altres familiars, la norma fixa uns límits. Caldrà comptabilitzar les rendes dels altres membres de la unitat de convivència i no superar els llindars que per a cada cas fixa la normativa, per als quals es té en compte el grau de parentiu.

Si es conviu únicament amb el cònjuge o amb familiars de segon grau (com germans o avis), els ingressos anuals totals de la llar no han de superar els 12.326,02 euros per a una llar de dues persones. Si la llar està composta per tres persones, el límit s'incrementa a 17.401,44 euros anuals, i per a quatre persones, a 22.476,86 euros. Si hi ha més persones a la casa, s'haurà de sumar 5.075,42 euros per cada integrant addicional.

En el cas de convivència amb parents de primer grau, com fills o pares, els límits d'ingressos també varien. Per a una llar de dues persones, els ingressos no han de superar els 30.815,05 euros anuals; per a tres persones, el límit és de 43.503,60 euros; i per a quatre, 56.192,15 euros. Per cada persona addicional a la casa, el límit augmenta en 12.688,25 euros anuals.