Pugen les pensions. El govern central ha aprovat el reial decret pel qual es revaloritzaran 11,8 milions de pensions i prestacions el 2024, una pujada que tindrà un cost de 8.280 milions d'euros per a les arques de la Seguretat Social.
En un comunicat, el Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions informa que el Consell de Ministres d'aquest dimecres ha aprovat la norma que recull una pujada del 3,8% de les pensions contributives amb caràcter general. D'aquesta manera, la pensió mitjana de jubilació, que ascendeix a 1.380 euros al mes, augmentarà en 52 euros al mes, mentre que la pensió mitjana del sistema, que se situa en els 1.200 euros mensuals, pujarà en 46 euros al mes.
Aquest increment serà del 6,9% per a les pensions mínimes, les no contributives i l'ingrés mínim vital (IMV), mentre que la pensió mínima de viduïtat, amb càrregues familiars, equipararà la seva quantia a la de la pensió mínima de jubilació amb cònjuge a càrrec, fet que suposa un increment del 14,1%.
Les pensions no contributives de vellesa i invalidesa (SOVI) es revaloritzaran també un 6,9% el 2024, la qual cosa suposa arribar als 517,9 euros mensuals.
La pensió mínima per a les llars unipersonals es fixa en 11.552,8 euros anuals (davant els 10.963,4 euros de 2023) i de 14.466,2 euros en els casos amb cònjuge a càrrec (el 2023, era de 13.526,80 euros).
El cost de la revalorització de les pensions contributives al 3,8%, estimat per al conjunt de 2024, és de 7.300 milions d'euros, xifra que s'eleva als 8.280 milions si s'afegeix la pujada de les pensions mínimes, de les no contributives i de l'IMV. La Seguretat Social va destinar a l'actual mes de desembre la xifra rècord de 12.120,8 milions d'euros al pagament de la nòmina ordinària mensual de les pensions contributives, gairebé un 10,8% més que el mateix mes de 2022.
La ministra del ram, Elma Saiz (a la fotografia superior), ha assegurat que aquesta mesura beneficia "un de cada quatre espanyols, els que es troben en una situació de més vulnerabilitat i tenen menys capacitat d'ajustar els seus ingressos davant situacions econòmiques canviants".
Contracte relleu
Aquest reial decret recull la pròrroga fins al 31 de desembre de 2024 de la jubilació parcial amb contracte de relleu en la indústria manufacturera, que es continuarà aplicant a treballadors amb alt esforç físic. Per poder beneficiar-se, els treballadors que optin a la jubilació parcial, amb reduccions de jornada d'entre el 25% i el 67%, hauran de comptar com a mínim amb sis anys d'antiguitat a l'empresa, la qual, a més, haurà de tenir almenys el 70% de la seva plantilla amb contracte indefinit.
El govern central també ha incorporat al decret la possibilitat subscriure un conveni especial per a investigadors que els permeti ampliar, fins a un màxim de 5 anys, el còmput com cotitzat dels períodes de formació.
Pròrroga de l'SMI
A proposta del Ministeri de Treball, el Consell de Ministres ha aprovat la pròrroga del salari mínim interprofessional (SMI) vigent en els 1.080 euros mensuals en l'actualitat, a l'espera que el govern de Pedro Sánchez arribi a un acord amb els agents socials per incrementar-lo.