El decret òmnibus rebutjat aquest dimecres per PP, Vox i Junts incloïa una sèrie de mesures que afecten gran part de la ciutadania. Des de la pujada del salari mínim interprofessional fins als descomptes del transport públic, passant per unes pensions que poden baixar al febrer si no s'aproven, com demanen alguns dels partits que hi han votat en contra, decrets separats i independents. Aquest dijous ja s'han publicat al Boletín Oficial del Estado les mesures tombades.

Una de les mesures que PP i Junts està a favor d'aprovar, però que decau per ser en aquest paquet, és la pujada de les pensions. Es preveia que pugessin un 6% les no contributives i un 9% l'ingrés mínim vital. La pensió amb cònjuge a càrrec i de viduïtat amb càrregues familiars es fixava en el 9,1%. En la nòmina de gener sí que s'inclou la pujada del 2,8% conforme a la inflació, però les pensions tornaran a baixar al febrer si no s'aprova una nova pujada, ja que el reial decret era vigent fins que es votés en el Congrés. Tampoc pujaran un 6% les pensions de l'assegurança obligatòria de vellesa i invalidesa ni la del 8,1% del complement per a la reducció de bretxa de gènere. En total, són 12 milions de persones les afectades per aquesta no pujada o baixada de les pensions al febrer.

Els ajuts al transport públic, que havien estat prorrogats per als primers sis mesos d'aquest any, també deixaran de ser vigents. Això inclou els bitllets recurrents de Rodalies i altres mesures d'algunes comunitats autònomes i ajuntaments, si bé en el cas de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), ja han anunciat que mantindran els descomptes aplicats a les targetes T-Usual i T-Casual per a metro, bus i primeres zones de Rodalies i Ferrocarrils, amb la qual cosa no afecta la corona de Barcelona.

Salari mínim i eficiència energètica

El salari mínim interprofessional va pujar el 2024 a 1.134 euros en 14 pagues, és a dir, 15.876 euros anuals, però tornarà a les xifres de 2023, perquè el decret les prorrogava i el rebuig la tomba. O sigui, que el salari mínim baixa a 1.080 euros en 14 pagues i torna on estava el 2023.

Decau també la pujada de la cotització del mecanisme d'equitat intergeneracional (MEI), per blindar les pensions, que passava d'aplicar un 0,7 a un 0,8% de la nòmina a aquest fons. Així mateix, decau la quota de solidaritat que s'aplicava als salaris que superin la base màxima de 4.909 euros mensuals, als quals se'ls començava a aplicar un 1% més d'impostos per pagar les pensions.

Altres mesures que decauen són les deduccions d'IRPF en matèries relacionades amb eficiència energètica o vehicle elèctric i el manteniment dels límits per aplicar la tributació per mòduls d'autònoms. Deixa de ser efectiva la pròrroga fins al desembre del 2025 de la deducció per obres de millora de l'eficiència energètica d'habitatges, així com la d'adquisició de vehicles elèctrics endollables i de pila de combustible i punts de recàrrega.

També decau la pròrroga a l'exercici 2025 de la llibertat d'amortització per a les inversions que utilitzin energia procedent de fonts renovables.

En matèria energètica, deixarà de ser efectiu l'escut social per a consumidors vulnerables. O sigui, s'acaba la prohibició d'interrompre subministraments bàsics a famílies vulnerables. També el reforç al bo social de la llum destinat a aquests consumidors.

Gravamen i altres impostos

Encara que afecten de manera menys directa els ciutadans, tampoc es va aprovar el polèmic 'impuestazo' a les energètiques, que aplicava un gravamen extra a les companyies més importants.

El nou impost als líquids per a cigarrets electrònics i altres productes relacionats amb el tabac també deixa d'estar vigent.

Així mateix, queda sense efecte l'escut 'antiopa', que deixava en mans de l'executiu l'autorització d'inversions estrangeres en empreses estratègiques cotitzades que pretenguin superar el 10% del capital, així com en les no cotitzades que superin els 500 milions d'euros.