El Govern en funcions estima que les pensions pujaran un 4% el proper any, d'acord amb la inflació, segons fonts del Ministeri han estimat aquest dimarts. Encara que la dada definitiva es coneixerà a final d'any, amb la inflació fins al novembre ja coneguda, fonts del Ministeri preveuen que la pujada, semblant a la inflació, serà entre el 3,5 i el 4%. Així, al document de previsions de la despesa pública en pensions publicada, s'estima que la pensió mínima passi de 13.527 euros a 14.453 l'any que ve, sumant la inflació a l'eliminació progressiva de la bretxa amb el llindar de la pobresa previst en l'evolució de les prestacions. D'entrada, i en espera de la inflació dels propers anys, les pensions continuarien pujant un 2% als exercicis posteriors fins a l'any 2027.

Segons aquesta previsió, la jubilació quedarà l'any que ve en 1.361,36 euros de mitjana, mentre que d'incapacitat permanent es passarà a cobrar 1.150,24 euros de mitjana. La pensió de viduïtat serà de 848,64 euros, la d'orfandat de 480,34 euros i el favor familiar de 690,56 euros.

El ministeri ha publicat aquest dimarts les previsions de la despesa pública en pensions fins a 2050, en compliment amb els compromès amb Brussel·les en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, PERTE. Al document, calcula una rebaixa de la despesa mitjana en pensions sobre el PIB per al període 2022-2050, facilitat per l'increment d'ingressos després de la reforma del sistema. Així, si el reial decret 2/2023 preveia una despesa en pensions inferior al 15%, aquest serà del 12,4% del PIB de mitjana fins a 2050 segons el document. La despesa mitjana en pensions sobre el PIB serà segons el document del 14,2%, però la millora recaptatòria facilitarà un 1,8% del PIB més que deixarà com a resultat l'increment mitjà del 12,4%.

Més despesa en la dècada dels 40

Les previsions han d'anar revisant-se en funció als canvis del PIB, que a tots els països europeus han generat problemes estadístics de mesurament per la pandèmia i els rebots d'efectes posteriors. Tenint en compte l'última actualització del PIB incorporada per l'Institut Nacional d'Estadístic a(INE) en la revisió de la Coontabilidad Nacional, podria fer caure fins a 2050 la despesa mig en pensions del 12,4 a l'11,9% del PIB.

El moment de més despesa en pensions, segons la previsió, es produirà a finals dels anys 40, i assolirà el 14,7% el 2050. Una vegada sumada la despesa en classes passives i en pensions no contributives, assoliria el 15,8%, segons informa Europa Press a partir d'aquest document fet públic aquest dimarts, si bé aquest elevat percentatge es calcula abans de descomptar l'augment dels ingressos.

L'Executiu, ara en funcions, ja ha culminat la reforma integral del sistema de pensions compromès amb Brussel·les en el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència per al seu reforç i modernització. Després de 3 anys d'aprovació de lleis relatives a aquesta qüestió el Govern només tenia pendent la publicació d'un informe de projeccions en el qual analitzen les mesures de les reformes adoptades entre 2021 i 2023.

Fonts del Ministeri que dirigeix, en funcions, José Luis Escrivá, han destacat que es tracta d'un procés de reforma molt ambiciós, assentat en la identificació del la generació del 'baby boom' com a gran repte per al sistema i en l'impuls d'un sistema que afronta el repte de la sostenibilitat financera, centrat en el reforç dels ingressos.

PIB, atur i jubilació demorada

L'informe inclou també previsions aproximades d'evolució del Producte Interior Brut (PIB) i de l'ocupació del país. Entre 2023 i 2030, l'executiu preveu un creixement interanual mitjà del 4,9%, mentre que en la dècada posterior seria del 4,1%. El creixement es reduiria al 3,5% entre 2041 i 2050, al 3,5% entre 2051 i 2060 i al 3,6% entre 2061 i 2070. Aquestes xifres, per descomptat, són una estimació subjecta a un panorama canviant a què l'influeixen múltiples factors.

El document és optimista respecte a l'evolució de l'atur endèmic del país, que es mantindria en una taxa de l'11,4% fins a 2030 però es reduiria al 8,7% fins a 2040, al 6% entre 2041 i 2050 i al 5,5% en les següents dues dècades i fins a 2070. L'ocupació creixeria un 1,4% entre 2023 i 2030 i un 0,5% entre 2031 i 2040, però cauria un 0,1% a partir de 2041 i fins a 2060.

L'Executiu calcula un creixement demogràfic, clau per al càlcul de les pensions, que porti a Espanya a tenir 52,4 milions de persones el 2050, però amb un envelliment de la població. La taxa de migració seria d'unes 300.000 persones anuals, com l'actual.

El document destaca també la tendència a retardar la jubilació anticipada voluntària i a elevar l'edat efectiva de jubilació als 65 anys per primera vegada. Els incentius a la jubilació demorada han elevat el seu ús fins i tot el gairebé el doble, passant d'alguna cosa més del 4% al 8% del total d'altes de jubilació.

A més, es referma la tendència a retardar la jubilació anticipada voluntària i ja només el 18% anticipen el màxim possible (24 mesos) davant el 46% el 2021 i el 26 el 2022. En dos anys, l'edat mitjana de jubilació dels qui sol·liciten l'anticipada ha augmentat de 63,5 a 63,9 anys.