Dimarts passat, la Generalitat de Catalunya va anunciar com a mesura de govern que iniciarà un procés d'expropiació en catorze municipis de Catalunya en els quals té ja controlats 185 pisos buits de grans propietaris per posar-los de lloguer social. Entre els catorze municipis, hi havia Cornellà de Llobregat, Figueres, Lloret de Mar, Mataró, Mollet del Vallès, Reus, Roda de Berà, Robí, Salt, Tarragona, Valls, Vic, Viladecans i Vilanova i la Geltrú. Però, i Barcelona? Per què no apareix en aquesta llista? Fonts de la Generalitat expliquen que el motiu principal és que "Barcelona té Carta Municipal i un programa propi d'inspeccions" que ja va utilitzar per posar en marxa expropiacions. Un procés que, per cert, mai no s'ha dut a terme com es va anunciar en el seu inici.

La Carta Municipal és un estatut específic recollit a la Llei 22/1998 que, com a gran ciutat que és, atorga més competències municipals a Barcelona. Entre elles, recull la possibilitat de "que afavoreixi una política pròpia d'habitatge, que tingui en compte tant la construcció com la rehabilitació dels barris envellits i que doni especial prioritat a les necessitats d'habitatges assequibles i per a la joventut".

Els catorze municipis en els quals el Govern començarà els processos d'expropiació formen part d'una llista de quaranta-cinc als quals es va dirigir per realitzar un estudi que detectés quins eren els pisos buits disponibles. Però el Govern no farà públics quins són els trenta-un que s'hi van negar perquè "la intenció no és assenyalar-los". El procés serà primer intentar negociar la cessió de l'habitatge per al lloguer públic i, en cas de negativa, procedir a l'expropiació. Entre els que sí que són al programa tampoc s'hi troben altres municipis tensats com L'Hospitalet de Llobregat o Badalona.

En el cas de l'Ajuntament de Barcelona, que ja va prendre la davantera en el control dels preus, en l'obligació de construir un percentatge d'habitatge social a noves obres i en altres mesures com el dret a tempteig i retracte perquè l'administració tingui de dret preferent a l'hora de comprar habitatge a particulars, les expropiacions no van sortir com esperaven. Fonts del consistori detallen a ON ECONOMIA que tan sols tenen comptabilitzades sis expropiacions executades de les sis-centes que va anunciar el 2018. Per part seva, Barcelona va apostar per l'expropiació temporal, a diferència de les propostes pel Govern, que són definitives.

Això sí, alguns dels requeriments previs a les expropiacions acaben fent efecte. "Fa poc, es van enviar dos-centos requeriments a habitatges que constaven com a buits en el registre de la Generalitat i, o bé no ho estaven, o bé es van aconseguir mobilitzar", expliquen les mateixes fonts. "L'Ajuntament, entre el mandat passat i aquest ha posat en marxa diferents estratègies de compra i captació d'habitatge per al lloguer social. I el balanç és que la compra (mil sis-cents habitatges des de 2015, en part pel dret a tempteig i retracte) i la captació (mil vuit-cents habitatges) són vies que han demostrat ser molt més efectives, beneficioses i econòmiques per a l'ampliació del parc públic que les expropiacions".

Representants de la propietat immobiliària ja han mostrat el seu rebuig cap aquesta mesura. Els Agents de la Propietat Immobiliària (API) la van qualificar com a "coacció" i es van oferir com a intermediaris per mobilitzar el parc privat, segons va informar ON ECONOMIA. Van advertir que es tracta d'una mesura que no ofereix "confiança" als inversors i que això és negatiu en un mercat amb falta d'oferta.

Des del Col·legi d'Administradors de Finques de Barcelona, el seu president, Lorenzo Viñas va alertar que es tracta d'una mesura "lenta" per la saturació judicial i d'un abast "limitat" i va fer una crida a realitzar un "pacte de país" que s'ocupi sobretot de mobilitzar sòl públic o habilitar locals de planta baixa. API i Col·legi d'Administradors van coincidir a assenyalar tant aquesta mesura com els últims anuncis del govern de Pedro Sánchez en matèria d'habitatge com a "electoralistes".