L'efecte dòmino que pot provocar el tall del Canal d'Urgell en el sector de l'agricultura de totes les comarques de Lleida que es nodreixen d'ell, pot arrossegar anys de problemes. D'entrada, no disposar d'aigua suposa perdre la collita d'aquesta temporada. Un aspecte que, malauradament, els pagesos poden estar avesats. Però la pèrdua d'ara i la seva motivació, la sequera, fan més gros el problema.
D'entrada, diferents experts consultats per ON ECONOMIA, coincideixen en defensar que qui té una collita de secà està acostumat perquè són persones austeres i conservadores que no venen una collita fins que tenen una altra preparada al graner. Però en el cas de les collites de regadiu això és molt diferent perquè, ja d'entrada, necessita d'una gran quantitat d'aigua per tirar endavant, i ara no disposa. És el punt de partida que ho condiciona tot.
"Tornarem a veure pagesos fent de cambrers a Cambrils"
Santi Caudevillas, representat d'Unió de Pagesos, ens dona un exemple ràpid de l'abast de la tragèdia: "De cada deu hectàrees que podíem regar, ara només ho podrem fer en una. Això és totalment insostenible. Per això, es calcula que centenars d'agricultors depenen d'aquest sector i poden quedar-se sense cap ingrés. Ara, sense poder regar, els aconsellen tirar la fruita a terra per garantir la supervivència dels arbres. Amb el tancament, només es garanteix, de moment, l'abastiment a pobles, granges i indústries. Però a Catalunya, es preveu que fins a 300.000 hectàrees de camps de conreu de regadiu es queden sense aigua, segons ha pogut saber aquest diari.
Tot plegat els obliga a replantejar-se el seu model de vida i Caudevillas no descarta que molts "vagin a fer de cambrer a Cambrils com en la dècada dels 70". Però no només la pagesia directa està afectada. Les derivades també trenquen el treball dels tractorers, exportadors, mecànics, camioners, gestors, treballadors en cambres de fred, cambrers de la zona i, fins i tot, la mateixa restauració en general: "Estem posant en perill la sobirania alimentària i tot el que això comporta a milers de persones", sosté Caudevillas.
Despeses fixes que ja han de pagar
Els pagesos ja han calculat els costos que, d'entrada, han d'assumir. Hi ha uns costos anuals que poden variar entre els 1.500 i els 2.000 euros. Una inversió prèvia que correspon als fertilitzants i llavors per preparar la terra. Ara bé, el plat gros són els costos estructurals, de 8.000 a 20.000 euros que s'han de pagar es treballi o no la terra. És el preu de les infraestructures que s'han de tenir per adaptar la terra i implementar el regadiu. Aquest, a més, es paga de forma fraccionada anualment i en terminis màxims de 15 anys. Així doncs, si l'any que ve han de fer front a prop de 1.300 euros anuals de mitjana que hauran d'arrossegar i sumar una nova sequera, quina viabilitat hi ha si no tenen cap mena de benefici? A més, és una situació totalment anòmala i desconeguda, sobretot pels pagesos del Canal d'Urgell.
Impostos sense perdonar
I en aquest ball de xifres s'ha de sumar una darrera despesa: les taxes o impostos que, de mitjana, calculen que corresponen a 300 euros per hectàrea cultivada. Unió de Pagesos ha demanat un ajornament dels préstecs, però creuen que no respondran a les seves demandes. Per això també demanen a l'administració unes polítiques menys impositives: "Per pagar una hora a un recollidor de fruita, ens costa 16 euros, 7 se'n van cap a la butxaca d'ell i els altres cap a l'administració, pràcticament el doble". A més, lamenten les promeses que els donen, però els incompliments i la manca de reacció de tots els governants: "El Departament d'Agricultura ve aquí i no dona cap solució", subratllen des d'Unió de Pagesos.
I sense assegurança
En darrer terme, queden les assegurances. Agroseguros no pot assumir l'abast de la tragèdia econòmicament, però tampoc se'n fa responsable ja que en zones regables, el tall del canal per la sequera no queda mai cobert. El cap d'obra del Canal d'Urgell, Joan Martí, insisteix en el fet que aquesta mena de "situació desconeguda" en la que es troba tothom per un tancament totalment inèdit i recorda que "la campanya de reg està totalment acabada". D'altra banda, conclou que porten "30 mesos de sequera extrema" i "l'única cosa que ara mateix es pot garantir és la supervivència dels arbres".