Les petites empreses no han recuperat l'ocupació que tenien abans de la pandèmia, per la qual cosa la creació de llocs de treball s'ha concentrat en les empreses més grans, especialment amb plantilles superiors als 500 treballadors, segons destaca el Banc d'Espanya a l'informe trimestral donat a conèixer aquest dimarts. Si el desembre del 2019 hi havia 3,07 milions d'assalariats en les empreses més petites (1 a 9 treballadors), el maig d'aquest any eren 3,05 milions, 20.000 empleats menys. Tanmateix, a finals del 2019, les empreses més grans donaven feina a 4,71 milions i a maig d'aquest any sumaven un milió més, 5,82 milions.
Així, el percentatge del total d'afiliació de l'economia espanyola que aglutinen les empreses de 500 o més empleats ha passat d'un 33,2% a finals del 2019 a un 35,7% a finals del 2023 i a un 36,1% l'abril d'aquest any, màxim de l'any, que ha caigut al 35,7% al maig. En canvi, en el mateix període, el pes que en l'ocupació total mantenen les microempreses (d'1 a 9 treballadors) ha descendit del 21,6% al 18,7%. També ha perdut pes el següent segment (10 a 49 treballadors) que baixa del 21,5% al 21%. Els altres grups segons mida han guanyat pes en el repartiment de l'ocupació a Espanya: les de 50 a 249 han passat del 16,5 al 17,8%; les de 250 a 499, d'un 6,4% al 6,9% i les més grans, com queda dit, són les que més augmenten, 2,5 punts percentuals.
L'informe del Banc d'Espanya conclou que la creació d'ocupació des de la covid és directament proporcional: a més mida, més llocs de treball generats. Així, les més grans, les que superen el mig miler de treballadors, han augmentat la seva plantilla una mitjana del 25% des de finals del 2019 a abril del 2024; les de 50 a 499 empleats, un 18%, i les de 10 a 49, un 10,5%. Tanmateix, les microempreses, entre 1 i 9 empleats, es troben en els mateixos nivells que el 2019, segons l'anàlisi del gabinet d'estudis del regulador financer. De fet, han minvat 20.000 llocs de treball.
Augment de la mida
Una paràlisi que s'explica en les dificultats viscudes en aquests quatre anys i mig per les empreses més petites; encara que especialment -i afortunadament-, al fort increment que ha registrat l'empresa espanyola. Cosa que ha permès que molts treballadors que el 2019 prestaven serveis en microempreses, ara es comptabilitzin en el següent tram empresarial. Abans de la covid hi havia a Espanya 1,34 milions d'empreses, en la gran majoria (86%) de menys de 9 empleats, amb més de 700.000 que no passaven de 2. Actualment, hi ha 2.500 empreses més, encara que han desaparegut 18.840 microempreses i el pes del segment ha caigut al 84,5%. Encara que dins d'aquest grup, ha pujat el nombre d'empreses entre 6 i 9 empleats. La resta dels segments han tingut creixements en el nombre d'empreses en aquests quatre anys i mig.
De fet, la recuperació de l'ocupació també ha estat vinculada a la mida. Les companyies de més de 500 empleats van ser les úniques que van resistir el 2020 -en ple confinament i els moments més durs de la pandèmia-, ja que van mantenir el volum de les seves plantilles. No així, els altres tres segments: el grup d'empreses entre 10 i 49 empleats va perdre un 6,5% de treballadors; les de 50 a 499, un 5% i les microempreses, el 4,5%. Ara bé, si les més petites van ser les que menys van patir el 2020 -deixant fora les molt grans-, també han estat les úniques que s'han quedat endarrerides. El 2021, tots els segments havien recuperat l'ocupació precovid, però mentre els més grans continuaven creant llocs de treball, el més petit s'ha estabilitzat en els nivells precovid i caient. Cosa que ha produït la pèrdua de pes de les microempreses en el conjunt dels afiliats al Règim General.
Bones perspectives
Respecte a l'ús del segon trimestre d'aquest any, el BdE assenyala que l'abril i el maig, l'afiliació a la Seguretat Social va créixer un 0,2% i un 0,3%, respectivament, en taxa mensual desestacionalitzada, ritmes d'avanç similars als que es van observar en el primer trimestre de l'any. Per branques d'activitat, en aquests dos últims mesos va destacar el dinamisme de l'ocupació en les branques de serveis, especialment en transport, hostaleria i en les activitats professionals, científiques i tècniques. A l'abril, la construcció fins i tot va patir una pèrdua del 0,1% dels seus afiliats.
Salaris
Amb informació fins a l'abril, el Banc d'Espanya adverteix de l'augment del cost de l'ocupació. Així, l'increment salarial pactat per a 2024 se situa en el 2,9%, 0,5 pp per sota de l'acordat per a l'any passat, i la pràctica totalitat dels assalariats amb conveni tancat per a 2024 -al voltant de 8,6 milions- tenen convenis firmats en anys anteriors, mentre que els convenis de nova firma el 2024 encara són escassos i només afecten al voltant del 5% dels treballadors amb conveni tancat per a aquest any. Fins a l'abril, aquests nous convenis presenten un augment salarial del 4,1%, lleugerament per sota del 4,4% acordat en aquest tipus de convenis fins al març.
Tanmateix, en el primer trimestre, els costos laborals unitaris de l'economia de mercat van mostrar un avanç interanual del 6,2%, pressionats a l'alça tant per la caiguda de la productivitat com per l'augment de la remuneració per assalariat. Aquesta última es va desaccelerar en el primer trimestre, fins a una taxa interanual del 5,2%, si bé l'esmentada taxa es va mantenir, com en trimestres precedents, per sobre dels increments salarials pactats en conveni, la qual cosa reflecteix una deriva salarial positiva, segons l'anàlisi del BdE.