Les declaracions del president dels Estats Units, Donald Trump, no només han revolucionat els mercats financers i de deute i les relacions comercials internacionals; el temor que les mesures i les contramesures tinguin un impacte real sobre l'economia mundial i el comerç internacional han posat potes enlaire el mercat del petroli. El gener d'aquest any, exactament dia 15, el barril de Brent es pagava a 82,05 dòlars, encara que venia de preus de 70 dòlars el desembre de 2024. Aquesta última setmana s'ha comprat per sota dels 70 dòlars, en l'entorn dels 66-67 dòlars -preus desconeguts des de fa quatre anys-, amb 15 dòlars de caiguda i un descens del 18% l'any.

Les previsions actuals col·loquen el preu del barril de Brent per al conjunt del present any en l'entorn dels 63-68 dòlars, lluny d'anys anteriors. El 2024, el Brent va costar de mitjana 84 dòlars; el 2023, 82,5 dòlars, el 2022 (en l'arrencada de la invasió d'Ucraïna), 101 dòlars; el 2021, 70,91 dòlars (amb cotitzacions freqüents en l'entorn dels 66 dòlars actuals); el 2020, en el més dur de la pandèmia, 42 dòlars; i l'any anterior, el 2019, va costar 64,21 dòlars, similar a les previsions per a aquest any.

El petroli, motor de l'economia mundial, és molt sensible a les previsions de creixement i els vents de recessió que bufen als Estats Units -hi ha un 40% de possibilitats que l'activitat econòmica en aquest país decreixi sobre 2024- han tirat a la baixa el preu. Però no només per la recessió en el gegant americà. Els aranzels més grans a tot el món deriven, necessàriament, en menors vendes i compres internacionals, i això implica que no es necessitarà tant petroli per produir ni per transportar els productes de l'un a l'altre confí del planeta.

Una sensibilitat que explota el 2 d'abril, Dia de l'Alliberament de Donald Trump, amb un fort cop per al petroli. Aquell dia va caure cinc dòlars, de 74,95 a 70,14, i el 8 d'abril va descendir als 62,84 dòlars, mínim des del qual ha recuperat 3-4 dòlars. El Brent ha abandonat, almenys de moment, els 70 dòlars i s'ha ancorat en l'entorn dels 66, xifres desconegudes des de 2021. Però els mercats ja havien pressentit el desastre. Del màxim dels 82 dòlars al gener, en va baixar 76,5 el 20 de febrer; el 5 de març perd per primera vegada els 70 dòlars, i arriba el 2 d'abril amb un cost de 75 dòlars el barril de Brent amb aquest mínim de 62,8 dòlars. Aquesta setmana el preu s'ha recuperat alguna cosa, al rang de 66-67 dòlars, amb un màxim de 68,6 dòlars i un mínim de 65,64, ambdós el dimecres 23 d'abril.

Preus anuals

El 2020, amb el planeta confinat per la pandèmia, el barril de Brent va descendir a 32 dòlars l'abril (el 22 d'abril va descendir als 12,22 dòlars), un mínim desconegut des de 1998, quan es va pagar a 9,1 dòlars dels de llavors. Però el sot d'abril va durar poc, ja que el juny d'aquell any va sobrepassar els 40 dòlars, el desembre, els 50 dòlars; el febrer de 2021 ja estava per sobre dels 60 dòlars -com actualment- i el 18 de juny d'aquell mateix any supero els 70 dòlars. Tanmateix, les previsions per a aquest any descarten una recuperació tan ràpida.

Els analistes mundials havien pronosticat un descens en el ritme de creixement del consum de petroli per a aquest 2025 i el pròxim 2026, especialment per la menor empenta de l'economia xinesa. Amb aquest marc, el novembre de 2024 l'FMI parlava d'un preu mitjà per a 2025 de 70 dòlars (en una mescla del Brent i el West Texas, que té un preu menor). El Govern espanyol, l'octubre d'aquell any xifrava en 85 dòlars el preu del Brent per al present 2025 i Goldman Sachs, ja el febrer d'aquest any, encara pronosticava un preu de 78 dòlars per a 2025 i BBVA, el desembre de l'any passat, rebaixava a 73 dòlars el barril.

Però el 2 d'abril totes les previsions han saltat pels aires. L'OPEP (l'organització de països productors de petroli) reduïa la previsió del consum de petroli per a aquest any. Si uns mesos enrere pensava que el món compraria 1,45 milions de barrils més al dia durant aquest any, ara creu que a tot estirar creixerà en 1,3 milions. Això suposa unes compres diàries de 105 milions de barrils cada dia. És a dir, que malgrat els efectes econòmics dels aranzels de Trump, el món cremarà aquest any més petroli que l'anterior, encara que l'un menor preu.

Bankinter, una setmana abans del Dia de l'Alliberament, ja havia rebaixat el preu mitjà per a 2025 a 68 dòlars i Goldman Sachs va desplomar les seves previsions de febrer en 15 dòlars, fixant un preu mitjà de 63 dòlars per a aquest any. En general, els analistes de conjuntura prefereixen esperar a veure abans de noves previsions.

Efectes en l'economia espanyola

Raúl Mínguez, responsable del gabinet d'anàlisi de conjuntura econòmica de la Cambra de Comerç d'Espanya declara que han rebaixat de 80 dòlars a 72/73 dòlars per a aquest any i recorda que el Govern, encara que ha revisat al febrer a l'alça dues dècimes (2,6%) la previsió de creixement del PIB per a 2025, no ha explicitat el preu mitjà del barril que ha utilitzat per al càlcul. Encara que dona per fet, que ja no seran els 85 dòlars que vaticinaven a l'octubre. Però al marge de les apostes per un preu o per un altre, l'economista assenyala que es dona per segura de forma generalitza una caiguda del preu, ja que el món està ara molt lluny del seu potencial productiu i comercial. I una menor demanda implica un menor ús de petroli i preus a la baixa.

El que tindrà, segons l'opinió de Mínguez, un efecte positiu sobre l'economia espanyola, ja que som un país molt dependent de l'energia exterior. "Un menor preu del barril tindrà dos efectes positius per a la nostra economia: un menor desequilibri en la balança comercial i un menor impacte inflacionista". Sobre el primer, l'any passat Espanya va tenir un dèficit entre exportació i importació de 40.275 milions d'euros, dels quals tres quartes parts, 30.400 milions, es van deure a productes energètics, majoritàriament petroli, 21.700 milions d'euros. És a dir, que la meitat del dèficit comercial espanyol prové de la compra de Brent.

Respecte a la inflació, l'impacte del petroli és molt alt, ja que s'utilitza en la totalitat de les activitats econòmiques a través del transport. Però també, sobre la butxaca dels espanyols, pel pes dels combustibles a la cistella de les llars. Mínguez afegeix un tercer efecte, de segona ronda, ja que en rebaixar els costos de producció, s'alliberen fons que les empreses poden fer servir en més inversions i deixar més diners a les butxaques que poden destinar a un consum més gran.

Uns efectes que, si són beneficiosos per a qualsevol país, tenen més importància a Espanya, un dels pocs països que augmentarà el seu PIB per sobre del 2%, com ha assenyalat l'FMI. Perquè a més creixement, més propensió a la inflació, assenyala Mínguez. A més, tenint en compte que el BCE continuarà baixant tipus, amb una economia en expansió, com l'espanyola, es poden tensar més els preus. La baixada del petroli pot compensar aquests riscos inflacionistes. I, a més, permetrà finançar el creixement de l'economia a preus més baixos, davant altres països comunitaris que mantindran creixements molt febles o nuls aquest any.

No tan optimista

Raymond Torres, responsable de l'àrea de conjuntura de Funcas, no es mostra tan optimista en l'efecte positiu que pugui suposar per a l'economia espanyola la baixada del Brent. El gabinet d'Economia de la Fundació ha reduït el preu mitjà per a aquest any a 70 dòlars, encara que creu que podria caure més en un any que estarà marcat per la volatilitat en els preus. "Hem vist que l'evolució en el preu del petroli té avui un menor impacte en l'economia espanyola que fa uns anys, a causa del canvi de mix energètic i una menor dependència dels hidrocarburs," assenyala Torres.

Segons la seva opinió, perquè l'impacte fos important, el preu del petroli hauria de caure molt més, la qual cosa suposaria que el comerç internacional s'està contraient fortament, la qual cosa restaria potencial exportador i turístic a l'economia espanyola. "Caldria fer un càlcul, restant a l'efecte beneficiós de la baixada del petroli, el perniciós de la caiguda del mercat exterior", declara.