L'economia catalana va créixer un 0,3% en el tercer trimestre del 2022, segons ha publicat aquest dilluns l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). La taxa és dues dècimes superior a l'avançada fa un mes, quan el PIB català entre juliol i setembre es va pronosticar en el 0,1%. Però en comparació amb el trimestre anterior, el PIB català constata un alentiment de l'economia, ja que es va situar 1,1 punts per sota. Des de l'òptica de la demanda, l'evolució del PIB s'explica principalment per l'augment del 2,1% de la demanda interna, del 10,5% les exportacions totals de béns i serveis amb l'estranger, i de la formació bruta de capital (la inversió), amb un augment del 5,4%. Especialment rellevant va ser l'increment del 6,5% de la inversió en construcció. El consum de les llars registra un augment d'un 1,0% i el consum de les administracions públiques d'un 1,5%.

Comparativa amb la mitjana espanyola

D'aquesta manera, l'economia catalana va créixer una dècima per sobre de la taxa del conjunt de l'Estat (0,2%, segons l'indicador avançat de l'INE), però una per sota del creixement de la Unió Europea (0,4%). La variació anual entre juny i setembre va ser del 4,3%, set dècimes menys que en el segon trimestre. En termes interanuals, l'economia catalana va créixer cinc dècimes per sobre de l'economia espanyola (3,8%, segons l'indicador avançat) i gairebé dos punts més que la Unió Europea (2,5%). Per sectors, si mirem l'exterior, les exportacions totals a l'estranger s'han incrementat un 10,5% interanual. Les exportacions de béns i serveis han crescut un 3,9% i el consum dels estrangers en el territori un 102,5% respecte de l'any anterior. L'alentiment en el tercer trimestre també s'explica per la davallada, precisament, de les exportacions. Així, mentre que en el segon trimestre van augmentar un 24,3% respecte del 2021, en el tercer trimestre el creixement es va moderar fins al 10,5%.

L'Idescat ha destacat el creixement de les vendes exteriors d'activitats com la maquinària i la producció de vehicles de motor, que van experimentar una recuperació important durant l'últim trimestre. A l'altra cara hi ha les importacions totals de l'estranger que també mostren un augment interanual del 8,8%. Des de l'òptica de l'oferta, el sector serveis i la construcció mostren taxes positives al tercer trimestre, del 6,3% i del 3,6%, respectivament. En canvi, el sector industrial mostra una taxa de variació interanual del −2,4% i l'agrari, del −16,0%. D'altra banda, la millora del turisme durant l'estiu va permetre que el consum dels estrangers a Catalunya entre juliol i setembre augmentés un 102,5% respecte de l'any anterior. Contrasta, però, amb el trimestre passat, quan es va disparar un 306,4%.

Diferències territorials

Si entrem en el detall, el ritme de creixement també ve condicionat per la zona tal com constata el darrer Anuari Econòmic Comarcal BBVA de 2022, i que analitza el comportament de l'economia catalana en el seu conjunt i per eixos territorials durant el 2021. Aquest posa de relleu que les Terres de l'Ebre, el Pla de Lleida, l'àrea metropolitana de Barcelona i les comarques centrals són les zones de Catalunya que s'estan recuperant més ràpid de la pandèmia, mentre que les comarques de muntanya, les de Girona i el Camp de Tarragona, amb més pes del turisme i amb major caiguda el 2020, ho fan a menor ritme. Així doncs, aquestes zones podrien recuperar ja aquest any els nivells de PIB previs a la pandèmia, mentre que les comarques de muntanya, el Camp de Tarragona o les comarques de Girona ha posat en dubte que ho puguin fer aquest any, de manera que haurien d'esperar al 2023. No obstant, si entrem en el creixement del VAB, destaca en primera línia una comarca tradicionalment lligada al sector primari, el Montsià amb un creixement del 9,8%. Completa el podi el Tarragonès 9,1% i el Gironès amb un 7,7%.

A grans trets, el balanç del bienni 2019-2021 reflecteix una caiguda del PIB català del 6,6% de mitjana, però evidencia que la recuperació no ha estat homogènia a tots els territoris. L'Àrea Metropolitana de Barcelona (-6,4%), les comarques centrals (5,6%), les terres de l'Ebre (-5,3%) i el Pla de Lleida (-4,9%) registren caigudes més lleus que la mitjana catalana. En canvi, les comarques de muntanya (-15,6%), el Camp de Tarragona (-8,1%) i les comarques de Girona (-8,4%) presenten dades una mica pitjors que la mitjana catalana. Malgrat que en termes de PIB Catalunya encara no ha recuperat els nivells del 2019, sí ho va fer ja en termes d'ocupació el 2021, gràcies a una afiliació que va créixer un 3,6%, fins als 3,4 milions d'afiliats, i a recuperar el nivell de llocs de treball del 2019.