El Banc d'Espanya preveu que l'economia espanyola creixi un 3,1% el 2024, quatre dècimes més que l'any anterior i tres més de l'esperat a l'informe de setembre. La millora del pronòstic té a veure amb les noves dades de PIB publicats per l'Institut Nacional d'Estadística (INE) i amb una acceleració de l'economia en la segona meitat de l'any major de l'esperat, assenyala el regulador financer. L'esmentada revisió a l'alça es produeix malgrat que la DANA que va colpejar diverses zones del país a l'octubre llastarà lleugerament l'activitat, restant entre una i dues dècimes de creixement al PIB del trimestre en curs. La pujada dels preus, pel seu costat, continuarà moderant-se fins a deixar la taxa d'inflació de l'IAPC (índex harmonitzat de preus de consum) al 2,9% de mitjana anual el 2024, per continuar reduint-se al llarg dels anys vinents.

Per als anys vinents, les projeccions indiquen que l'avanç de l'economia es moderaria fins a unes taxes del 2,5%, l'1,9% i l'1,7% el 2025, 2026 i 2027, respectivament. La previsió de 2025 és tres dècimes superiors a la projectada a l'anterior informe trimestral, de setembre, a causa de dos factors: que l'economia a final d'any està avançant a un ritme més gran que el previst, la qual cosa augmenta la taxa de creixement del PIB de 2025 per l'anomenat efecte arrossegament, i a les mesures de suport als afectats per la DANA. D'altra banda, en comparació amb l'exercici de setembre, l'efecte econòmic positiu dels menors tipus d'interès es compensa amb el pitjor comportament que s'espera dels socis comercials d'Espanya.

Entre 2025 i 2027, l'economia espanyola continuarà creant ocupació, encara que a un ritme inferior al dels últims trimestres, i augmentarà la productivitat. De la mateixa manera, continuarà reduint-se la taxa d'atur, que quedarà per sota del 10% el 2027, davant el 12,2% de 2023. No obstant això, aquest descens estarà condicionat pel creixement de la població, especialment per l'aportació de la immigració -la taxa d'atur es calcula sobre la població activa, això és, el total de persones que treballen o busquen una feina.

El Banc d'Espanya adverteix que la nova previsió es basa en un conjunt de presumptes tècnics sobre l'evolució futura de variables macroeconòmiques, internacionals, financeres i fiscals. No obstant això, cal tenir en compte que es prepara amb la informació disponible en el moment de la seva elaboració (la data de tancament d'aquest exercici va ser el 27 de novembre). El que suposa una informació parcial i incompleta sobre el comportament de l'activitat en el trimestre en curs. A més, l'informe macroeconòmic del regulador recorda que l'evolució de diferents esdeveniments, amb el que canvis rellevants en els factors i les polítiques que afecten l'activitat i els preus, podrien portar que aquests pronòstics quedin ràpidament desactualitzats.

Quart trimestre

El Banc d'Espanya estima que el creixement del PIB en aquest quart trimestre podria ser entre el 0,6% i el 0,7% respecte als tres mesos anteriors, lleugerament inferior al 0,8% del tercer trimestre, encara que ressalta que la informació disponible encara no és definitiva. La incertesa que envolta a l'esmentada estimació és elevada per la dificultat per valorar l'impacte de la DANA que va afectar diverses zones de l'est d'Espanya, especialment a la província de València. Els dubtes els aclarirà l'INE el 29 de gener, quan publiqui l'avanç de la Comptabilitat Trimestral corresponent als tres últims mesos de l'any.

El Banc d'Espanya assenyalen que la DANA que va afectar a diverses províncies espanyoles a finals d'octubre no sol "ha suposat un cost extraordinari en termes de vides humanes", sinó que també ha tingut un impacte important sobre l'economia dels municipis afectats, que tenen un elevat pes sobre el total nacional. S'han produït colls d'ampolla, han augmentat els expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO) fins als gairebé 30.000 treballadors afectats i han baixat les expectatives de facturació de les empreses. Com a conseqüència, s'espera que l'episodi meteorològic resti entre una i dues dècimes al PIB d'aquest quart trimestre (entre 1.350 i 2.700 milions d'euros). Tanmateix, l'anàlisi macroeconòmica ressenya que "gràcies als programes d'ajuda i a la recuperació habitual després d'esdeveniments d'aquest tipus, l'impacte negatiu podria revertir-se en la primera meitat de 2025".