El producte interior brut (PIB) de la zona euro va créixer un 0,1% en el segon trimestre de l'any, dues dècimes menys del previst a l'agost per Eurostat, a causa de la revisió a la baixa del creixement econòmic a Irlanda i Itàlia en aquell període, segons les xifres publicades aquest dijous per l'oficina d'estadística comunitària.

En el conjunt de la Unió Europea, el PIB es va mantenir estable entre abril i juny en comparació amb el trimestre anterior, en línia amb l'estimació preliminar d'Eurostat. Al bloc, la millora de les dades per a Polònia, el producte interior brut de la qual va caure un 2,2% i no un 3,7% calculat anteriorment, va compensar l'empitjorament a Irlanda, on el creixement es va situar en el 0,5% davant el 3,3% del càlcul previ.

La variació en el PIB irlandès, tanmateix, va empènyer a la baixa el resultat per a la zona de l'euro, on també la caiguda del PIB italià va ser una dècima major de l'estimat inicialment, en concret del 0,4%, segons les dades ajustades estacionalment publicades aquest dijous per Eurostat.

PIB als països de la zona euro

Les dades per a la resta de grans potències de l'eurozona es van mantenir sense canvis: el PIB alemany es va mantenir estable després d'haver caigut en els dos trimestres previs, mentre que l'espanyol va créixer un 0,4%, una dècima menys que en el primer trimestre, i el francès un 0,5%, mig punt més. En general, els Estats de la Unió Europea que més van veure créixer el seu PIB en el segon trimestre de l'any van ser Lituània (2,9%), Eslovènia (1,4%) i Grècia (1,3%), mentre que els descensos més acusats es van donar a l'esmentada Polònia (2,2%), Suècia (0,8%) i Àustria (0,7%).

Respecte als components del PIB, durant el segon semestre el consum de les llars es va mantenir estable tant a l'eurozona com a la Unió Europea en comparació amb el trimestre previ, mentre que la despesa pública final va augmentar un 0,2% en ambdues zones. La formació de capital fix va augmentar un 0,3% a l'eurozona i un 0,4% a la UE, mentre que les exportacions van caure un 0,7% en ambdues zones i les importacions van augmentar un 0,1% en l'àrea de l'euro i van cedir un 0,2% en els vint-i-set. 

Si bé la despesa de les llars amb prou feines es va deixar sentir en l'evolució del PIB, al mateix van contribuir la despesa pública en el cas de l'eurozona (0,1 punts percentuals), així com la formació de capital fix (0,1 punts percentuals en ambdues àrees). Al contrari, la contribució del sector exterior va ser negativa (-0,4 punts percentuals en el cas de l'àrea de l'euro i -0,3 punts en el conjunt de la UE).

Ocupació a l'eurozona

D'altra banda, Eurostat ha confirmat que la taxa d'ocupació va créixer en el segon trimestre un 0,2% a l'eurozona, mentre que va revisar una desena a la baixa l'augment de l'ocupació a la UE, al 0,1%. Es va produir, per tant, en ambdós casos un alentiment de la creació de llocs de treball respecte al primer trimestre, quan l'ocupació havia crescut un 0,5% i 0,4%, respectivament. L'increment més gran del nombre de persones ocupades es va registrar a Lituània, Malta i Portugal (1,3% més en tots els casos), mentre que els descensos més importants es van observar a Estònia (-1,5%), Romania (-0,8%) i Croàcia (-0,7%), en tant que a Espanya la taxa d'ocupació es va mantenir sense canvis.