Gerardo Cuerva, president de Cepyme, ha assenyalat la rèmora que suposa la menor mida de la pime espanyola: "és un problema que Espanya tingui empreses per sota de la mitjana de la UE". El president de la patronal de pimes, integrada a la CEOE, ha presentat, juntament amb el responsable d'estudis de Cepyme, Diego Barceló, un estudi sobre "Creixement Empresarial" que quantifica en 4,8 els treballadors que té una pime espanyola, davant 5,9 de la mitjana de la Unió Europea i lluny dels 11,9 d'Alemanya. Un problema que s'aguditza si tenim en compte que el 99,2 (98,9% de mitjana a la UE) del teixit empresarial espanyol es compon de microempreses, per sota de 10 assalariats.
Encara que per sota d'Espanya, la pime italiana té 4,3 empleats, com la belga; Finlàndia, 4,4, Països Baixos, 4,1; i Portugal, 3,7 treballadors. Barceló incideix que la menor mida porta l'empresa espanyola a menors facturacions també per empleat que dona una productivitat inferior a Espanya que en la resta de la Unió Europea. Tanmateix, no hi ha una relació directa, segons les mateixes dades de l'estudi, ja que les vendes per ocupat de l'empresa espanyola es van col·locar el 2022 en 329.000 euros (4,8 treballadors de mitjana en la pime), només per sota de Romania 277.900 (5,1 assalariats) i Portugal (3,7 d'ocupats), amb 227.400 euros. Però Bèlgica (4,3 empleats per pime) factura per ocupat, 592.400 euros; Països Baixos (4,1 d'ocupats), 476.100 euros; Finlàndia (4,4), 386.000 euros per treballador o la pime italiana que, amb els mateixos ocupats de mitjana que Bèlgica, obtenen 373.600 euros per treballador.
Ingressos per pime
La combinació del nombre d'empleats i les vendes per ocupat dona uns ingressos mitjans de la pime espanyola d'1,6 milions d'euros anuals, només per sobre dels 1,4 milions de Romania i 0,8 milions de Portugal. Però per sota de la resta dels països de la Unió Europea analitzats per Cepyme per a l'estudi. De mitjana, la pime comunitària factura 2,1 milions anuals, amb Irlanda al capdavant, on les pimes ingressen anualment 4,8 milions d'euros i Alemanya, 4,5 milions.
Des de Cepyme atribueixen la falta de productivitat i competitivitat de la pime espanyola a condicionants de l'entorn empresarial, més que a motius interns de les empreses i els sectors. Cuerva remarca que la mida de la pime no és un problema abstracte, "afecta la competitivitat, però també a la Societat en el seu conjunt, ja que empreses més petites impliquen menys mitjans per innovar, salaris més petits, però també llasta la recaptació tributària", assenyala.
Entre les raons que afecten negativament les pimes espanyoles, el president de Cepyme apunten el sistema tributari espanyol, un dels menys competitius a Europa, uns costos laborals que pugen el 18% des de 2019, una burocràcia asfixiant o l'escassetat actual de mà d'obra que impedeix de cobrir les vacants. Tot això, porta que les empreses espanyoles siguin poc rendibles. Davant d'ells, Cuerva demanda "menys costos i menys regulació i facilitar la capitalització dels beneficis".
I, segons l'opinió de líder de Cepyme, les coses no apunten a millor. Cuerva ha criticat la intenció del Ministeri de Treball de tornar a apujar el salari mínim interprofessional. "És una murga més a la roda, ja que l'SMI s'ha incrementat un 73% en els últims 8 anys, sense cap explicació, només per posicions polítiques, per motius més ideològics, especialment, del costat de Sumar", ha assenyalat.
Però Cuerva s'ha escapolit en diverses ocasions de respondre a la pregunta de quant s'hauria d'incrementar l'SMI, segons l'opinió de Cepyme, el 2025. Segons la seva opinió, el debat de la pujada del salari s'hauria de plantejar en una negociació més àmplia en la qual s'abordés una revisió completa de l'entorn legal, fiscal i de costos laborals de la pime.
Llasts de la pime
L'estudi assenyala quatre grans elements que llasten a la petita i mitjana empresa espanyola: el salari mínim interprofessional, l'absentisme laboral (es refereix al legal derivat de les baixes per incapacitat temporal o els permisos retribuïts), les vacants de difícil cobertura i l'alta morositat que suposa un cost financer afegit. A aquests quatre, Barceló assenyala un cinquè: la reducció de la jornada laboral si finalment l'aprova el Govern de Pedro Sánchez.
S'hi sumen elements estructurals com el sistema fiscal, al qual s'ha referit també el president Cuerva; la burocràcia, que influeix negativament en el creixement de la mida mitjana de les pimes. Cepyme, com CEOE, mesuren la burocràcia pel nombre de pàgines del Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) que inclouen noves normes directament relacionades amb el teixit empresarial.
L'ideal, segons l'opinió de Cepyme, és "desfer" aquest camí normatiu. Si s'eliminessin aquests elements que la patronal consideren perjudiquen el desenvolupament del teixit de pimes, es "generaria un milió de llocs de treball -que suposarien 28.500 milions en nous salaris-, es reduiria la taxa d'atur en quatre punts -al 7%-, el PIB creixeria un 5,6% i les vendes en 263.000 milions d'euros.