El sector dels pisos turístics de Barcelona ja suma 1.000 milions d’euros en reclamacions de responsabilitat patrimonial a la Generalitat per la regulació que va decretar l’any passat. El termini per presentar les reclamacions acaba el 8 de novembre vinent. Des de la patronal del sector, l’Associació d’Apartaments Turístics de Barcelona (APARTUR), s’adverteix que encara hi ha molts propietaris i gestors que no han presentat la documentació, motiu pel qual les reclamacions podrien arribar als 3.000 milions d’euros només a la ciutat de Barcelona, i als 7.000 en el conjunt de Catalunya,

En un comunicat, APARTUR assenyala que la reclamació de responsabilitat patrimonial de l’Administració (RPA) davant la Generalitat, com autora del decret, és una de les vies judicials que tenen els afectats per lluitar contra una regulació que l’alcalde de la ciutat, Jaume Collboni, ja ha anunciat que utilitzarà per intentar tancar la totalitat de les 10.101 llicències d’habitatges d’ús turístic (HUT) actuals de Barcelona. Afegeixen que la reclamació de responsabilitat patrimonial contra la Generalitat es basa en una de les disposicions del mateix decret llei, que “implica una expropiació de fet de les llicències dels pisos turístics a l’any 2028”.

Si bé encara falten quatre anys per aquesta data, la patronal manté que els “efectes negatius” de la nova normativa ja s’han començat a notar; “incertesa entre treballadors i clients, impossibilitat d’amortitzar inversions i pèrdua de valor dels pisos” són alguns dels efectes pels quals han iniciat el procés de reclamació patrimonial.

Argumenten que “l’ expropiació de les llicències que preveu el decret es il·legal” per ser contraria a la llei espanyola i a la europea que estableixen que sempre ha d’existir el dret d’indemnització, que aquest no pot quedar en mans de l’administració o del legislador, i que les compensacions han de ser de caràcter econòmic. Per aquest motiu, els propietaris de pisos turístics consideren que tenen dret a reclamar a la Generalitat l’import resultant d’un càlcul sobre les despeses dels darrers 5 anys i els beneficis que s’obtindrien de continuar amb l’activitat.

APARTUR considera que es tracta d’una “expropiació forçosa encoberta” i que, per aquest motiu, caldria “indemnitzar econòmicament als propietaris”. “No fer-ho, ens porta a una situació absolutament inaudita, contrària a qualsevol garantia jurídica, contrària a la Constitució i al Dret de la Unió Europea”, afirma la directora general d’aquesta associació, Marian Muro.

Apunten que un estudi de l’Autoritat Catalana de la Competència (ACCO) –organisme que depèn del Departament d’Empresa de la Generalitat–  va considerar que el decret d’habitatges d’ús turístic no responia als principis de necessitat i proporcionalitat. En un altre informe, la Comissió Nacional de Mercat i Competència (CNMC) també va posar en dubte la proporcionalitat de les mesures adoptades. I recorden que el Tribunal Constitucional ha acceptat a tràmit un recurs d’inconstitucionalitat presentat pel PP i que la Comissió Europea ha obert un expedient per presumpte vulneració de la normativa comunitària com a conseqüència de l’aprovació d’aquesta normativa de la Generalitat. Davant aquest panorama, Muro augura que “els tribunals acabaran tirant enrere la llei i donant la raó al sector”.

Muro i el president d’APARTUR, Enrique Alcántara, han comparegut aquest dilluns en roda de premsa (veure fotografia superior) per advertir que, si les reclamacions no són acceptades per la Generalitat, portaran el cas davant la justícia ordinària.

Asseguren que aquest sector aporta el 40% de l’allotjament turístic reglat a Barcelona, que dona feina a uns 5.000 treballadors de forma directa i altres tants de forma indirecta i aporta anualment més de 347 milions d’euros a les arques públiques de Barcelona.