Els propietaris de pisos turístics han presentat fins ara reclamacions de responsabilitat patrimonial a la Generalitat per un import de 4.282 milions d’euros, que es podrien elevar finalment als 7.000 milions d’euros, per la nova normativa que possibilita l’extinció de les actuals llicències, segons ha informat aquest dimarts el president de l’Associació d’Apartaments Turístics de Barcelona (Apartur), Enrique Alcántara.

Alcántara ha assenyalat que aquestes reclamacions corresponen a 7.200 pisos, en la seva gran majoria situats a la ciutat de Barcelona, si bé també n’hi ha de les comarques del Maresme i el Garraf. Ha advertit que el decret de la Generalitat posa en perill els 100.000 apartaments turístics que hi ha a Catalunya perquè queda en mans dels ajuntaments la potestat de donar i retirar llicències, que necessàriament no han de recaure en els actuals propietaris.

L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, va anunciar que, amb el nou decret de la Generalitat, no renovarà 10.000 llicències de pisos turístics, que s'extingiran el 2028.

El Departament de Territori de la Generalitat disposa d’un termini de sis mesos per respondre les reclamacions, però si l’administració no rectifica, amenacen amb acudir als tribunals.

En les reclamacions argumenten que el decret permet “expropiar” un dret adquirit i, en conseqüència, reclamen una indemnització. “Qualsevol expropiació comporta una indemnització”, ha indicat Alcántara, que ha recordat que a les pèrdues econòmiques pel possible cessament de l’activitat han de sumar les inversions realitzades i l’acomiadament d’empleats.

Segons les dades que ha exposat, els pisos turístics de Barcelona generen 345 milions d'euros anuals d'impacte directe, mentre que l'indirecte arriba als 1.200 milions, dels quals es beneficien bàsicament el comerç i la restauració. I l’administració pública ingressa 160 milions per la via dels impostos.

També ha assegurat que, si s’eliminen aquests apartaments, s’eliminarà el 40% de les places turístiques de Barcelona i es destruiran 5.000 llocs de treball. Alcántara adverteix que això amenaça el sector de les fires i els congressos.

Apartur ha reclamat que l’import íntegre del recàrrec municipal de la taxa turística es destini a polítiques d’habitatge. A Barcelona suposa un ingrés de 100 milions d’euros.

Alcántara ha reiterat que és una “fal·làcia” que el turisme agreugi el problema de la manca d’habitatge assequible i que, si s’anul·len les llicències, no està garantit que aquests apartaments tornin al mercat. En la seva opinió, s’ha generat una polèmica per “camuflar” la manca de propostes en matèria d’habitatge.

En una roda de premsa el setembre passat, Apartur va informar que havia rebut dels seus associats reclamacions a la Generalitat per un import de 1.000 milions d’euros, que es van quadruplicar fins el 8 de novembre, data màxima per aquells que s'han acollit al recurs conjunt presentat per Apartur.