L'habitatge és una de les principals preocupacions econòmiques dels espanyols i es menja una gran part dels seus sous, especialment a grans ciutats com Barcelona o Madrid. La taxa d'esforç del lloguer arriba al 43% del sou a Barcelona i al 34,7% a Madrid per a pisos de dues habitacions, segons dades d'Idealista. Aquest mateix portal té alguns habitatges de lloguer en aquestes ciutats amb mides asfixiants i preus que no són precisament assequibles. Potser l'exemple més sagnant és el soterrani de 15 metres quadrats de 800 euros que il·lustra la notícia, però n'hi ha més.
El mateix portal Idealista, el mes de desembre passat, va xifrar en 20,5 euros el preu del metre quadrat per llogar un habitatge a Barcelona. Un pis de 30 metres quadrats hauria de valer 615 euros, tot i que aquest preu s'eleva de fet en barris més cèntrics com Ciutat Vella, on val 23,8 euros el metre quadrat. A Madrid, el preu mitjà del metre quadrat és més baix, de 17,9 euros el metre quadrat, però es dispara a 22 al centre o 21,9 a Chamberí. En alguns casos, petits caus arriben a desafiar no només aquestes mitjanes, sinó també les lleis de la física i els mateixos drets fonamentals.
Es pot viure en unes golfes de 20 metres quadrats amb el sostre inclinat en el qual tan sols es pot estar dempeus en la meitat de l'apartament? Què tal un en el qual el llit queda a un metre de l'aigüera de la cuina i la vitroceràmica per davant i a la mateixa distància de l'armari a mà esquerra? A ON ECONOMIA hem fet un recull amb els casos més greus.
L'últim pis publicat per El Zulista, un compte d'X que es dedica a exposar aquests petits pisos, encara és actiu quan s'escriu aquest article. És un estudi al carrer Cadarso, al madrileny barri d'Argüelles, i el més greu és que, malgrat comptar només amb 15 metres quadrats, val 800 euros. Ho anuncia la immobiliària Home About. A 53,3 euros el metre quadrat, gairebé triplica el preu mitjà de la capital. No és el pis més atapeït que trobem perquè compta amb un altell on dormir, però la ventilació és pràcticament nul·la. Un petit pati interior on tampoc no s'aprecia una gran il·luminació podria donar un respir.
Més atapeït que l'anterior, també a Madrid, hi ha l'estudi de 20 metres quadrats al carrer Calvario número 5, al barri de Lavapiés. El gestiona Immobiliària de Merche. Són unes golfes bastant ben distribuïdes i amb encant parisenc, i té un escriptori davant de la finestra que ofereix boniques vistes. L'únic problema és que l'encant de golfes amb sostre inclinat es menja la meitat de l'alçària del pis, per la qual cosa és només apte per a gent que no tingui problema en viure la meitat del temps ajupida o, si ets una mica alt, tot el temps. Ha de ser, realment, un veritable calvari intentar caminar pel pis.
De nou a Madrid, destaca un pis a què no se li pot retreure un sol desperfecte, ubicat a Pradolongo, al carrer Rodrigo Uhagón, i l'anunci és de l'agència Uniplaces. I amb aire condicionat. Està tot molt nou, però als peus del llit amb prou feines a un metre, sent optimista, està la petita vitroceràmica i el safareig de plats. Cuidat en fregir que no et caigui l'oli als llençols. A l'esquerra, també a un metre, hi ha l'armari. Sort que un petit pati permet tenir la rentadora. Val 575 euros al mes i compta amb 25 metres quadrats, per la qual cosa el metre quadrat surt a 23 euros. Ara bé, ens temem que aquests 25 metres inclouen el pati, que deu fer uns 10 metres quadrats.
A Barcelona, un pis de 22 metres quadrats en Sant Andreu, a la plaça de Mossèn Clapés, costa 680 euros al mes, a 30 euros el metre quadrat. El pis el gestionava Fincas Goseni, però durant aquest dijous van retirar l'anunci. Costa imaginar molts mobles, ja que part de la planta l'ocupen unes escales i un petit mur que eleven la cuina per sobre de la resta del pis. Almenys, crea una certa sensació de separació entre cuina i la resta de l'apartament.
També a Barcelona, destaca un pis de 770 euros al mes i 25 metres quadrats. Resulta curiós que està publicat dues vegades a dos barris diferents de dues ciutats diferents, això sí, limítrofs. Un d'ells és al barri Maternitat i Sant Ramon, per l'agència Uniplaces. I l'altre és a l'Hospitalet de Llobregat, a la carretera de Collblanc, i qui ho anuncia és Roomless. Aquest curiosament val 20 euros menys, 750. El llit individual ocupa tot el llarg del pis i als peus, a l'esquerra, la taula de feina té també el microones a sobre. No hi ha rastre de llum exterior ni de cuina a les fotos, però ull, que té aire condicionat.
En el gènere pisos diminuts Madrid destaca per sobre de Barcelona, però en petits caus a preus de gran apartament, ambdues ciutats tenen veritables joies, en el pitjor sentit de la paraula. És el cas d'un pis de 40 metres quadrats en Sagrada Família per 1.550 euros al mes. D'acord, està nou i reformat, però són 1.550 euros al mes per 40 metres quadrats, 38,75 euros al mes per cada metre quadrat. La immobiliària que ho anuncia és Alma International Real Estate.
Llogar un pis per a una persona a Barcelona o Madrid, en definitiva, només té dos camins possibles a Idealista: un és la indignitat total a un preu baix per al mercat que continua sent inabastable per a un sou normal de persona treballadora i l'altre una despesa desproporcionada per tenir un espai molt reduït. Compartir pis sembla l'única opció per a qualsevol que rondi el Salari Mínim Interprofessional.