Fa unes dècades tenir un local en una ciutat era una garantia d'ingressos per a tota la vida. L'arribada d'Internet i els nous usos de compra dels espanyols han matat aquesta gallina dels ous d'or i són molts els locals de barri que estan buits i que ara busquen un nou ús com a habitatges a peu de carrer. Més recentment, també les oficines han patit increments de desocupació, en part pel teletreball sorgit amb la pandèmia de la Covid-19 i en part, per la construcció excessiva, sobretot en poblacions properes a les grans ciutats. Un fenomen que no es viu a les oficines "prèmium" i cèntriques —diuen els experts—, però que ha arribat a les perifèries. La falta d'habitatge és l'altra cara de la moneda.

Està previst que en ple de la Comunitat de Madrid de dijous vinent, dia 20, s'aprovi la Llei de Mesures Urbanístiques per a la Promoció d'Habitatge Protegit per la qual durant un període de tres anys, els que s'acullin a ella podran reconvertir edificis d'oficines, o sòls destinats a oficines, en habitatges, que s'hauran d'oferir com a lloguer protegit per un període no inferior a 15 anys. Transcorregut aquest termini i, tot i que encara falta conèixer els últims extrems del projecte, es consideren habitatges lliures, tant per fixar el lloguer com per procedir a la seva venda. Les estimacions apunten a convertir 1,8 milions de metres quadrats que suposarien una oferta de lloguer de més de 20.000 habitatges, segons l'estudi de la consultora EY i de la immobiliària Atlas Reial Estate.

Una mesura dràstica per pal·liar la falta d'habitatge a la capital que ha provocat un fort increment de preus, tant en la compravenda com en el lloguer. La notícia ha de passar pel filtre de la rendibilitat. Si el cost del sòl és elevat o la transformació de l'oficina a habitatge molt costosa, la idea del Govern d'Isabel Díaz Ayuso pot ensopegar amb la realitat dels números.

Les estimacions apunten a convertir 1,8 milions de metres quadrats que suposarien una oferta de lloguer de més de 20.000 habitatges

El conseller delegat de la immobiliària Aedas Home, David Martínez, declarava recentment en una trobada informativa que celebrava qualsevol iniciativa per posar més habitatge al mercat i indicava que "en la mesura que això s'aprovi, Aedas estarà interessat i voldrà ser un actor rellevant".

Al marge d'aquesta normativa específica, alguns habitatges singulars propers a la zona d'El Retiro madrileny han abandonat el seu ús d'oficines per convertir-se en habitatges de luxe a elevadíssims preus que, a vegades, superen els sis milions d'euros per unitat. Aquestes operacions que exigeixen de molta inversió, s'estan duent a terme a través de fons de capital risc i estan molt professionalitzades i intervé tant capital espanyol com estranger, preferentment llatinoamericà.

Segons un estudi de la societat de taxació Uve Valoraciones, Madrid compta amb un parc de 3.019.760 habitatges i falten 76.982 cases, per la qual cosa el percentatge de dèficit ascendeix al 2,55%. A més, Madrid és la ciutat que presenta una taxa d'ús més alta (94,4%), és a dir, el percentatge d'habitatge habitat (de forma permanent o temporal) respecte al nombre total d'habitatges. En el cas de Barcelona, falten 85.371 habitatges en un parc que compta amb 2.631.929 cases, la qual cosa suposa un dèficit del 3,24%. Aquestes dues ciutats juntament amb les Illes Balears, presenten els problemes d'habitatge més importants. Balears mostra la taxa de dèficit més alta, del 6,98%. L'arxipèlag disposa de 665.315 cases construïdes, insuficients per a la demanda, per la qual cosa caldrien 46.413 habitatges addicionals per arribar a un equilibri entre oferta i demanda.

Viure a l'antic bar

Encara no existeixen xifres oficials, però la conversió de locals comercials en habitatges a peu de carrer és un fenomen que a Madrid s'aprecia fàcilment amb només fer un tomb. Aquest fenomen està sent molt comú en zones properes al centre de la ciutat, on negocis tradicionals com un bar s'han convertit en un habitatge, no poques vegades turístic. La dificultat de supervivència de molts negocis es resol amb la transformació en habitatge.

La firma Arquitectura CBC apunten a la rendibilitat que es pot obtenir tant llogant el nou habitatge com venent-la posteriorment davant la qual s'aconsegueix com a local comercial. Segons aquests experts, la Comunitat de Madrid exigeix complir uns requisits mínims per poder transformar un local en habitatge, ja que no tots els locals poden ser habitatge: La superfície mínima ha de ser de 40 metres quadrats útils; la façana exterior ha de tenir una altura mínima de 3,30 metres; l'altura lliure d'almenys 2,50 metres, a excepció dels banys i altres espais no habitables que poden tenir un mínim de 2,20 metres; els banys han de tenir una superfície mínima de 3 metres quadrats; si hi ha dormitori, ha de tenir una superfície mínima de 12 metres quadrats; en cas d'haver-n'hi dos, la superfície mínima del segon serà de 7 metres quadrats; la cuina ha de tenir sortida independent de fums; no es permeten soterranis, en el cas d'existir, i, finalment, els espais han de comptar amb un 1/20 de superfície per a ventilació i 12% per a entrada de llum natural.

El cost de les llicències per a l'aprovació d'aquesta conversió oscil·la entre els 1.800 euros per a locals de fins a 60 metres quadrats, fins als 2.750 euros quan no sobrepassen els 150 metres quadrats d'habitatge. Un dels requisits finals una vegada aprovada la conversió i pagades les taxes és escripturar el canvi d'ús davant de notari i inscriure'l al registre de la propietat.