La pluriocupació ha despuntat en els dos últims anys fins a superar el mig milió de persones, xifra desconeguda en 15 anys i, encara que continua sent un fenomen minoritari, ja que només arriba al 2,5% dels ocupats, comença a ser present en els debats sobre el mercat laboral. El sociòleg Óscar Martínez, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona especialitzat en la qualitat de vida laboral i social, l'atribueix als molts contractes que hi ha a temps parcial que obliguen a sumar un parell de treballs per arribar a fi de mes. En el quart trimestre de l'any passat hi havia 520.900 persones pluriocupats segons l'EPA, una mica per sota dels 546.700 de 2021. Cal anar-se'n a 2008 per tornar a veure xifres superiors al mig milió.
Tenir un parell de llocs de treball és un fenomen que es va posar de moda als anys seixanta, setanta i vuitanta del segle passat quan -generalment els homes- tenien un treball principal i després feien el que llavors es deien "nyaps". Miguel A. Malo Ocaña, professor d'Economia de la Universitat de Salamanca especialitzat en el mercat de treball, explica que "la imatge tradicional de la pluriocupació és un treballador que té un treball principal i per la raó que sigui -per exemple perquè necessita més ingressos-, en busca un de complementari".
Tanmateix, Malo Ocaña apunta l'aparició d'una nova modalitat de pluriocupació derivada de la proliferació del temps parcial. I, encara que reconeix que no és entre els grans temes laborals de l'àmbit acadèmic, després de la pandèmia ha començat a preocupar el nombre d'hores treballades més que el nombre de llocs de treball. I en aquest debat sí que apareix, de manera recurrent, la discussió sobre la pluriocupació. "També anem veient que amb tots els canvis en el mercat de treball sorgeix una nova pluriocupació -que cada vegada és més freqüent- consistent a combinar dos llocs de poques hores, que entre els dos fan com un lloc, diguem estàndard, de temps complet". Ja no es tracta, doncs, d'un complement, sinó de la suma de dos llocs de treball equivalents a temps parcial.
Contractes a temps parcial
Els contractes a temps parcial s'acosten als tres milions, encara que ha canviat la seva configuració entre l'indefinit i el temporal des de la reforma laboral. En un sol any, els contractes a temps parcial indefinits han augmentat al mig milió, fins a 2,3 milions, a costa d'una reducció de 700.000 contractes temporals a temps parcial. Però sumant-ne uns i d'altres, en els últims 12 mesos s'ha reduït el nombre de treballs a temps parcial en uns 200.000, des dels 3,1 milions el gener de 2022 a 2,9 milions el gener passat, segons les dades d'afiliació de la Seguretat Social. L'EPA comptabilitza que 1,9 milions de persones amb ocupació declaren desitjar treballar més hores de les que llancen cada setmana, especialment dones (1,16 milions) davant 812.000 homes.
El professor de la Universitat de Salamanca ressalta, finalment, que la pluriocupació té una certa importància entre els joves com una via d'entrada al mercat de treball. Els llocs de treball que aconsegueixen una part d'aquests treballadors no els proporcionen els ingressos que necessiten, per la qual cosa són candidats a la pluriocupació.
Recuperació de la pandèmia
Valentín Bote, responsable de Randstat Research, dona una explicació diferent del repunt de la pluriocupació en els dos últims anys i ho atribueix a la pandèmia. Molts negocis han anat reactivant l'activitat de forma gradual, pel que han optat per fer servir de forma parcial. Així, Bote considera que el repunt de la pluriocupació és un fenomen passatger i en dos o tres anys s'anirà reduint, la qual cosa podria explicar que el 2022 ja s'hagi produït una baixada respecte a 2021, any en què l'activitat en sectors com la restauració i altres serveis es va mantenir a mig gas.
Potser per això, apunta l'investigador de Randstat, en els últims trimestres ja s'ha vist una certa recuperació de treballs a "full time", el que explicaria la caiguda de 200.000 contractes a temps parcial en un sol any. No obstant això, a Espanya hi ha una massa crítica de pluriocupats entre 350.000 i 450.000 que ha anat fluctuant en els últims 15 anys. Bote apunta un tercer tipus de pluriocupat que no està tan lligat a les necessitats de generar més ingressos per acabar el mes. Es tracta d'una ocupació de qualitat que desenvolupen professionals molt qualificats, que tenen una feina principal, però que realitzen activitats paral·leles, per exemple la docència de poques hores a la setmana o al mes.
Radiografía de la pluriocupació
Amb les dades de l'Estadística de la Població Activa (EPA), la major part de la pluriocupació està al sector serveis: dels 520.900 persones en el quart trimestre, 461.200 tenien una segona activitat en aquest sector, 30.000 en agricultura, 18.000 en indústria i 11.800 en construcció. Una bona part de les persones que han tingut pluriocupació se l'han generat ells mateixos, doncs 170.000 l'han exercit com autònoms i 344.000 han firmat un segon contracte. Per sexes, no hi ha una gran diferència, doncs el 50,5% són dones i el 49,5% homes i respecte a les hores que dediquen a la seva segona ocupació, l'EPA parla de 13,5 hores a la setmana, alguna cosa menys de 3 hores diàries, igual que fa un any.