El govern espanyol prorrogarà el contracte relleu vinculat a la jubilació parcial per a la indústria durant el pròxim any, gràcies a un acord assolit amb el PNB, segons informa aquest grup en un comunicat. El decret anticrisi que aprovarà aquest dimecres el Consell de Ministres inclourà aquesta mesura pactada amb el PNB, així com una altra perquè els impostos a la banca i energètiques s'integrin al sistema tributari per poder ser cedits mitjançant un acord o concert al País Basc i Navarra.
La setmana passada, la ministra d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Elma Saiz, es va reunir amb els agents socials per abordar els reptes de la legislatura i es va acordar abordar el contracte relleu amb més profunditat en una taula tècnica. L'anterior Executiu s'havia donat de termini fins al passat 30 de juny, i prèvia negociació en el marc del diàleg social, per presentar una proposta davant del Pacte de Toledo amb què modificar la regulació de la jubilació parcial i el contracte relleu.
La convocatòria anticipada d'eleccions va deixar el tema en l'aire, però aquest assumpte es va recollir en el pacte entre el PSOE i Sumar, en el que es van comprometre a tenir en compte "la penositat més gran del desenvolupament de certes activitats (en molts casos, fortament feminitzades) a partir de certa edat, especialment de la indústria manufacturera".
La pròrroga del contracte relleu, que forma part de l'escut social, permet el rejoveniment de les plantilles en el sector industrial i facilita la formació en un àmbit que està en una profunda transformació dels seus processos amb motiu de la descarbonització i digitalització. Aquesta fórmula suposa la reducció de jornada del treballador i l'alta d'una altra persona que el substitueix parcialment. La durada del contracte ha de ser igual a la del temps que al que es jubila per assolir l'edat de jubilació, i té l'objectiu que la jove acabi ocupant el lloc de la que es jubila.
Impostos a la banca i energètiques
El grup basc també ha acordat amb el govern de Pedro Sánchez que els gravàmens temporals a la banca i les energètiques es convertiran en impostos integrats al sistema tributari per poder ser cedits -via concert o conveni- al País Basc i Navarra. Ambdós gravàmens es van dissenyar com a prestacions patrimonials de naturalesa no tributària que els territoris forals no poden concertar, impedint la seva recaptació i gestió.
L'Estat negociaria en el marc del concert una compensació econòmica, que en el cas del País Basc es va calcular en uns 400 milions d'euros per als dos anys de vigència dels gravàmens. El pacte aconseguit "soluciona aquests defectes de forma, ja que es convertiran en tributs i es concertaran i convindran amb les hisendes forals," assenyala el PNB en la seva nota.
A més, el pacte també assegura la creació d'"un incentiu que resultarà d'aplicació als obligats al pagament al sector energètic per les inversions estratègiques que realitzin des d'1 de gener de 2024 en relació amb les magnituds a considerar respecte de l'any esmentat". El PNB explica en el comunicat que ja va alertar d'un "alentiment" de les inversions en transició ecològica, arribant fins i tot a proposar iniciatives per evitar la pèrdua de finançament.