El percentatge de població en risc de pobresa o exclusió social ha pujat en mig punt, fins al 26,5% de la població espanyola, segons l'Enquesta de Condicions de Vida la 2023 publicada aquest dilluns per l'INE, amb dades relatives a 2022. Així, l'Índex Arope, utilitzat per comparar amb la Unió Europea, el 2021 estava en risc d'exclusió social el 26% de la població espanyola, i l'any següent, va augmentar al mig punt. No obstant això, si s'utilitza la dada de risc de pobresa relativa, un indicador que serveix per calcular l'índex Arope, el percentatge s'hauria reduït, del 20,4% al 20,2%.

La taxa Arope, percentatge de població en risc de pobresa o exclusió social, el calcula l'INE amb tres indicadors: la taxa de risc de pobresa relativa, que ha baixat del 20,4% al 20,2% de la població resident en Espanya; el percentatge amb baixa intensitat en l'ocupació, que també s'ha reduït del 8,7% al 8,4% i la mancança material i social severa que, amb un augment del 7,7% al 9%, és la responsable de la pujada del risc de pobresa que fixa l'Índex Arope.

L'ingrés mitjà per persona va assolir els 14.082 euros el 2022, amb un creixement anual del 8,3% i el 9,3% de la població va arribar a fi de mes amb "molta dificultat", davant el 8,7% de 2022.

Per territoris

Per comunitats autònomes, les taxes més grans Arope de risc de pobresa o exclusió social més elevades es van donar en l'any 2023 a Andalusia (37,5%), les Canàries (33,8%) i Extremadura (32,8%). En el costat contrari, País Basc (15,5%) i Comunitat Foral de Navarra (17,2%) van presentar les taxes de risc de pobresa o exclusió social més baixes. Catalunya es va col·locar en el 21,2%, cinc punts i mig per sota de la mitjana, encara que per sobre d'Aragó, les Balears i la Comunitat de Madrid, a més d'Euskadi i Navarra.

Respecte a les taxes de risc de pobresa, la mitjana nacional de la qual es va reduir al 20,2%, les més elevades es van donar a Andalusia (30,5%), Extremadura (27,6%) i les Canàries (26,1%). País Basc (10,2%), Comunitat de Madrid (12,9%) i Comunitat Foral de Navarra (13,8%) van presentar les taxes de risc de pobresa més baixes. Catalunya també es col·loca per sota de la mitjana, amb un 13,9%, després de Navarra.

Atenent les dificultats per arribar a fi de mes, Andalusia (13,6%), Extremadura (11,0%) i les Canàries (9,9%) van ser les comunitats autònomes amb més percentatges de persones que arribaven a fi de mes amb "molta dificultat" el 2023. Les que van presentar els menors percentatges van ser La Rioja (4,8%), Illes Balears (5,2%) i Principat d'Astúries (5,6%). Catalunya, amb el 8,9% de la seva població resident, està lleugerament per sota de la mitjana, 9%.

Per sobre de 2018

La taxa del 26,5% suposa tornar a taxes de 2017, ja que el 2019 (segons l'estadística de 2022) es va elevar al 27,8% per la covid, per reduir-se al 26% el 2021. No obstant això, és lluny dels nivells de 2013 -a la sortida de la crisi financera- quan la taxa Arope es va col·locar en el 30,2% i per sobre del 28% els dos anys posteriors.

A l'indicador del risc de pobresa, en canvi, el 20,2% relatiu a 2022 és el més baix dels últims deu anys, amb un màxim del 22,2% el 2014. Tanmateix, la mancança material i social severa, que ha despuntat del 7,7% al 9%, es col·loca com el pitjor després del 10,7% de 2013. Per grup d'edat, la taxa Arope va pujar 2,1 punts entre els menors de 16 anys, i 0,4 en el grup de 16 a 64 anys. Al contrari, va baixar 0,4 punts entre els de 65 i més anys, gràcies a les pujades de les pensions.

El 9,3% de la població va manifestar arribar a fi de mes amb "molta dificultat" el 2022, percentatge 0,6 punts superior al registrat l'any anterior. Per la seva part, el 37,1% no va tenir capacitat per afrontar despeses imprevistes, davant el 35,5% de l'any 2022 i el 33,1% de la població no es va poder permetre anar de vacances fora de casa almenys una setmana a l'any. Aquest percentatge va ser 0,4 punts inferiors al registrat el 2021.