Espanya es va estancar entre els anys 2016 a 2020 en el 15% de població amb pobresa multidimensional (amb privacions múltiples), segons un estudi publicat aquest divendres per L'Observatori Social de la Fundació La Caixa. "Únicament entre el 2% i del 10%" de la població pateix privacions en un únic indicador, segons l'estudi Dinàmica de la pobresa multidimensional a Espanya i altres països europeus.
Respecte al gruix de persones amb pobresa multidimensional al país, l'informe detalla que aquests ciutadans tenen 10 punts percentuals més de probabilitat que la resta de pobres de tenir alguna privació addicional, i fins a 20 punts menys de probabilitat d'eliminar una privació que ja tinguin. Amb aquests resultats, per als autors de l'estudi, "aquestes dades suggereixen que les privacions tendeixen a interrelacionar-se amb el temps", com són les privacions materials, sous baixos, baixa intensitat a la feina (persones en edat laboral, però que treballen menys del 20% del seu potencial de treball), habitatge precari, amuntegament, mala salut i salut limitada.
Reducció del nivell de pobresa
L'estudi reflecteix que aquesta interrelació de privacions amb el temps també es dona habitualment a Europa en general, encara que amb variacions segons els països (l'anàlisi es basa en dades de "més de 20 països europeus" també entre els anys 2016 a 2020). Una altra conclusió de comparar Espanya amb la resta d'Europa és que països amb nivells semblants a l'espanyol en pobresa multidimensional van anar reduint aquest nivell durant els anys analitzats, mentre que Espanya "amb prou feines va canviar el seu nivell".
Així, Espanya va continuar rondant el 15% de la població de 2016 a 2020, mentre que altres països van baixar els seus propis nivells, fins a cinc punts percentuals segons cada país. Alguns d'aquests països partien d'incidències més altes que l'espanyola (com podrien ser Portugal i Grècia) i d'altres tenien inicialment incidències semblants a Espanya (com Polònia i Hongria).
En aquest sentit, l'anàlisi reflecteix que "no existeix una privació que impliqui immediatament pobresa, ni una que sigui compartida" per totes les persones pobres.
Acords socials
Per afrontar les privacions existents i prevenir-ne altres de futures, l'estudi recomana "coordinar programes i mesures en tots els camps de la política", a fi de superar la interrelació entre privacions. També afirma que "els acords socials poden encoratjar o descoratjar la combinació de privacions", entenent per aquests acords el marc institucional, la situació legal i les normes socials.
L'estudi parteix d'un projecte de Nicolai Suppa (Centre d'Estudis Demogràfics-Ced, Cerca, Equalitas, Oxford Poverty and Human Development Initiative-Ophi) que va ser seleccionat en la Social Research Call 2020 de Fundació la Caixa: el projecte plantejava microsimulacions per analitzar la pobresa multidimensional.