El 30 de juny expiren algunes de les mesures en vigor per combatre els efectes econòmics de la Guerra d'Ucraïna sobre la butxaca dels espanyols, per la qual cosa el Govern espanyol ha de decidir en les setmanes vinents si prorroga o elimina la reducció de l'IVA dels aliments o l'ajuda per a l'abonament transport en plena campanya electoral. Al davant té a la Comissió Europea(CE) que pressiona per a una retirada dels estímuls. No obstant això, el Govern espanyol ja ha donat una pista a Brussel·les de les seves intencions abans fins i tot de l'avançament electoral, ja que en el Pla d'Estabilitat va dir que "pel que respecta als efectes de les mesures excepcionals derivades de la crisi energètica per la guerra d'Ucraïna, el 2024 es contempla la reversió de les mesures aprovades el 2022 i el 2023".
Diversos ministres han sortit a la palestra. Nadia Calviño, vicepresidenta primera i responsable de l'àrea econòmica del Govern, va parlar aquesta setmana d'esperar a veure com evolucionen les coses, un missatge reiterat aquest dijous per la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, que ha assegurat que la rebaixa de l'IVA dels aliments, la mesura de gran importància econòmica i social, es mantindrà si persisteix l'"anormalitat" en els preus.
Més taxatiu s'ha mostrat la vicepresidenta tercera i responsable de l'àrea energètica, María Teresa Ribera, que ha recordat a la CE que la majoria de les mesures energètiques estan vigents fins a final d'any. La CE ha sol·licitat aquest dilluns que, davant de l'estabilitat dels preus de la llum i el gas, els estats retirin certes mesures energètiques com el límit d'ingressos a energies inframarginals -nuclears, renovables. La ministra ha declarat que la proposta de Brussel·les és "un escenari optimista respecte a la capacitat que té Europa d'anar transformant el seu model energètic i defensant la necessitat de reduir la dependència dels mercats procedents de Rússia".
Reducció de l'IVA dels aliments
Entre els ajuts que caduquen aquest mes, es pot citar el nombre de persones beneficiades per la reducció de l'IVA (entre 4 i 5 punts percentuals) de 14 aliments de gran consum, que suposen alguna cosa més d'un terç de la cistella de l'alimentació, amb productes com els ous, les patates, les fruites i hortalisses, la llet, l'arròs i les pastes i farines. L'efecte de la mesura sobre els aliments està en dubte i el mateix Govern ha declarat que no és tan eficaç. El preu dels aliments s'ha incrementat un 3,7% des de gener, quan es va posar en marxa la reducció impositiva, segons les dades de l'INE que apunta que sense la rebaixa fiscal l'increment dels preus hauria estat d'un 5%. En qualsevol cas, a l'abril els aliments són un 12,9% més cars que el mateix mes de l'any passat, per la qual cosa la mesura ha servit per contenir les pujades, però no per abaratir la cistella de la compra.
Transport públic
Una altra de les mesures estrella pendent de pròrroga són els ajuts al transport públic. El Govern d'Espanya subvenciona el 30% del cost dels abonaments urbans i interurbans, sempre que les comunitats autònomes aportin un altre 20% suplementari. El que significa que des de l'agost passat els usuaris s'estalvien la meitat del bitllet. La mesura ha tingut un clar efecte en els preus, perquè segons l'INE el metre i el tramvia són a l'abril un 24,2% més barats que fa un any i l'autocar i l'autobús un 25%. També se subvenciona el preu del transport marítim. No obstant això, si el Govern manté l'exigència que els territoris hagin d'aportar una part, podria malmetre la mesura, ja que la majoria dels executius autonòmics estan en configuració després de les recents eleccions autonòmiques i locals.
En tercer lloc, hi ha el suport al preu dels combustibles per a sectors com el transport, que en els tres primers mesos de l'any va ser de 20 cèntims per litre de gasoil i en el segon trimestre de 10 cèntims. El gasoil ha tingut una forta correcció en els preus, ja que l'última setmana es pagava de mitjana a Espanya a 1,588 euros, segons el Butlletí Petrolier de la UE, per sota dels 1,592 del 24 de febrer després de la invasió d'Ucraïna. La mesura dels 20 cèntims generalitza es va adoptar amb un preu d'1,837 euros. També caduca el límit del preu de la bombona de butà a 19,55 euros, encara que és minoritari respecte al gas natural.
Unes altres dues mesures que decauen tenen un impacte més limitat: la reducció d'un 80% dels peatges elèctrics per a la indústria electrointensiva i el final de la prohibició dels desnonaments per a col·lectius vulnerables. Igualment, està pendent el final de la prohibició d'acomiadar en aquelles empreses que s'hagin beneficiat d'algun tipus d'ajuts per esmorteir l'augment dels costos derivats de la guerra d'Ucraïna.
Mesures que continuen
Com ha recordat aquest dijous la ministra Ribera, les grans mesures energètiques no declinen fins a final d'any, malgrat la correcció a la factura. El preu de l'electricitat, l'IVA de la qual és reduït del 10% al 5%, ha estat de mitja 74,2 €/kWh el maig, quan la mitjana de l'any passat va ser de 167,9 euros, encara que amb pics de 700 euros, segons OMIE. No obstant això, de mitjana es va pagar el 2019 a 47,8 euros.
Una cosa semblant succeeix amb el gas natural, l'IVA del qual està rebaixat del 21% al 5%. Segons l'índex TTF holandès, el gas es comprava als mercats internacionals a 26,3 euros el 7 de juny, davant els 77,07 euros de gener d'aquest any o els 303,6 euros l'agost passat. Cal remuntar-se a octubre de 2021 per trobar preus per sota dels 26 euros. Igualment, es manté la reducció al 0,5% de l'impost sobre el valor de la producció de l'energia elèctrica. El Govern ha xifrat en 18.000 milions d'euros el cost de les mesures per reduir la factura energètica dels espanyols des de juny de 2021.
Altres de les mesures que duraran fins i tot final d'any és la limitació de pujar més d'un 2% els lloguers en les renovacions anuals i la gratuïtat dels abonaments ferroviaris per als passatgers usuals. El tren ha baixat un 9,5% l'abril respecte a dotze mesos enrere, i el cost dels lloguers es manté des de principis d'any en el 2%, segons l'INE.