Alemanya ha fet un pas al capdavant cap a la transició energètica i, durant la jornada d'ahir, va posar fi a la vida de l'energia nuclear al país. D'aquesta manera, la nació germànica culmina el pla iniciat per l'excanciller Angela Merkel. L'estat liderat per Olaf Scholz ha complert amb el dictaminat i ha tancat els seus últims tres reactors en un moment en el qual el debat sobre el manteniment o la clausura d'aquesta tecnologia ocupa totes les planes dels Estats membre de la Unió Europea. L'adeu d'Alemanya a l'energia nuclear s'ha convertit en l'últim condiment en el debat sobre la nuclear, i més comptant que el tancament dels últims tres reactors arriba enmig d'una crisi energètica. En el cas del país amb capital a Berlín, aquesta tecnologia aportava el 5% de la generació elèctrica total, una quantitat inferior al que la nuclear aporta en països com Espanya o França, entre altres. Cal destacar que Scholz va decidir estendre la vida de les centrals nuclears alemanyes a causa del moment d'incertesa actual i al fet que Alemanya ha estat un dels països més minvats per la crisi energètica i l'escassetat de subministrament.

La crisi energètica, i tots els problemes esdevinguts de la guerra d'Ucraïna, han obligat els països a reajustar les seves polítiques energètiques després de veure com Rússia estrenyia el mercat amb totes les pressions exercides sobre Occident. En aquestes, l'aposta per l'energia nuclear ha passat a un primer pla per a molts Estats membre de la UE, de la mateixa forma que, per a altres països, ha servit per veure que el realment necessari és apostar per les tecnologies renovables, les quals són més rendibles i, a la llarga, poden ser més eficients. Davant d'una situació com aquesta, Europa s'ha enfangat en un debat que, si bé no és nou, s'ha magnificat amb l'esclat de la guerra a l'est del continent i arran de tots els problemes que ha generat a l'escenari energètic.

Espanya és un dels països que, almenys en el debat sobre l'energia nuclear, manté una idea clara, fins i tot existint estadístiques que remarquen que, des de mitjans de 2021 fins a finals de 2022, el nombre de partidaris de mantenir aquesta tecnologia s'ha duplicat. Segons un recent estudi de Metroscopia, en l'estiu de fa dos anys, el 28% dels espanyols estava a favor de promoure l'energia nuclear. Avui dia, el nombre d''adeptes' d'aquesta tecnologia ha passat a ser d'un 45%.

Com en el país ibèric, a Europa hi ha hagut una proliferació més gran de l'energia nuclear, sobretot en estats com França o Anglaterra, que veuen en aquesta tecnologia una bona alternativa al gas. La crisi energètica ha donat llum sobre aquelles energies que, fins i tot tenint vigència i pes sobre la generació energètica des de fa anys, no cridaven l'atenció perquè el subministrament de gas no perillava. El 2022, amb els problemes relacionats amb els talls de subministrament de l'hidrocarbur i el temor de passar un hivern fred, els Estats membre han redoblat la seva aposta per les renovables, han importat gas procedent dels Estats Units o Algèria i, en alguns casos, han elevat la inversió en energia nuclear.

El Govern d'Espanya continua amb el desmantellament de l'energia nuclear

Fins i tot això, i comptant que aquesta font energètica posseeix diversos beneficis com l'estabilitat en la generació elèctrica, no a tots els països de la comunitat europea els convenç. A Espanya, malgrat que la nuclear va aportar el 20,5% del total de l'electricitat generada el 2022, no hi ha dubtes sobre quin és el futur d'aquesta tecnologia. Malgrat que hi ha més persones que demanda el manteniment de les centrals nuclears espanyols, des del Ministeri liderat per Teresa Ribera apunten ON ECONOMIA que "el calendari de tancaments dels reactors nuclears es manté".

El desmantellament d'aquesta energia començarà el 2027, amb el tancament de la central d'Almaraz, i acabarà el 2035. El Govern de Pedro Sánchez sobreentén que, per a aquestes dates, el país comptarà amb una nova font energètica que palie tant la dependència del gas, com els tancaments progressius de les centrals nuclears. Es pot destacar que aquest calendari ha estat consensuat amb les propietàries d'aquestes plantes.

Europa, polaritzada amb la nuclear

Encara això, l'estat espanyol és un bon exemple del que es veu a Europa. Malgrat que la posada en escena és de els dos blocs diferenciats que tenen opinions diferents sobre aquesta energia, darrere del teló hi ha una infinitat d'opinions basades en els interessos polítics, ideològics i econòmics. El Vell Continent viu una cosa semblant, ja que compta amb els 'pro de nuclears' i els 'antinuclears'. Els primers demanen que aquesta tecnologia s'inclogui en les legislacions energètiques d'Europa com una energia verda, mentre que els segons creuen que la nuclear no té res de 'verd' i, en alguns casos, demanden el tancament de les centrals. Es pot destacar que el juliol de 2022, el Consell Europeu va dictaminar que l'energia nuclear i el gas són dues tecnologies que contribueixen al canvi climàtic.

Malgrat això, i com ocorre a Espanya, en aquest debat hi ha una alta dosi d'ideologia i d'ideals polítics que confronten amb el que realment demanda aquest debat. Tal com expressa Luis Villar, assessor financer i de mercat a Greenward Partners, "la càrrega ideològica que hi ha en el debat és enorme, més política que ideològica. Et diria que és del 99%". En una línia similar, Francisco Valverde, expert en l'àrea de renovables de Mento Energía expressa, que en el debat sobre l'energia nuclear "hi ha moltíssima ideologia està tot molt polaritzat".

El quid de la qüestió rau que, amb l'elevada càrrega d'interessos i ideals polítics, sembla que el debat s'està allunyant del que realment importa. I és que, el que sembla ser una lluita per veure qui porta raó està allunyant la mirada d'un dels punts més influents d'aquest debat: i és que les empreses "està apostant per l'energia més barata i més rendible", tal com explica Valverde. En aquestes, sembla clar que l'eòlica i la solar estan cridades a liderar la generació elèctrica en els anys vinents. L'últim moviment d'Alemanya és un exemple d'això. El país entén que el futur no passa per l'energia nuclear, la qual, en el seu cas, estava destinada a desaparèixer. Malgrat que el full de ruta traçat per Scholz ha rebut diverses crítiques, sobretot pel fet d'estendre la vida de les centrals nuclears, però, al mateix temps, apostar pel carbó quan és més contaminant, Alemanya ha complert, afegint un nou condiment al debat de la nuclear.

És la nuclear una energia de futur?

"No veuràs a les empreses obrir nous cicles combinats, ni obrir carbó, ni obrir nuclears... se n'estan anant al que dona diners, que és l'eòlica i la solar", afegeix l'expert de Mento Energía. El cas d'Espanya és un bon exemple d'això, ja que les mateixes propietàries de les centrals han acordat el calendari de tancament amb el Govern estatal. Totes elles entenen que el futur de l'energia passa per les renovables. El fet que en altres països es redobli l'aposta per la nuclear rau en la manera de finançar la creació de centrals, com en França, on l'estat aporta una gran part de la suma.

I és que, segons dades de la Societat Nuclear Espanyola, una central nuclear costa uns 5.000 milions d'euros i es necessiten uns 30 anys per amortitzar-se, el que són uns números que, atenent la immediatesa i a com ha evolucionat el mercat energètic, es queden lluny del que el sector energètic requereix.

Per a Luis Villar, la nuclear, tal com la coneixem, "no és una energia de futur", una idea que comparteix Francisco Valverde, qui creu que "el futur és la potència flexible", una cosa que aquesta tecnologia no pot donar. Malgrat això, l'expert de Mento Energía considera que l'energia nuclear és "ara com ara, imprescindible, però d'aquí a quatre anys, sí que crec que es pot apagar el primer reactor", parlant del cas d'Espanya.

Cal veure que acaba l'energia nuclear a Europa. De moment, la Comissió Europea va demanar la setmana passada que es debati sobre aquesta energia amb dades i amb ideologia. Alhora, la CE es va declarar "agnòstica", fugint d'un posicionament en aquest debat. La comunitat europea, com moltes nacions i experts, veuen punts favorables en la nuclear, com l'estabilitat i una aportació energètica potent si hi ha una inversió més gran. Malgrat això, l'altre punt està que el mercat actual sol·licita immediatesa i, sobretot, apostes rendibles i barates, i això sembla ser en el costat de les renovables. Diversos factors que, ara com ara, generen conflicte tant a Espanya com a la Unió Europea.