El Port de Barcelona ha deixat enrere els malaurats indicadors dels dos anys de la pandèmia, amb un balanç del 2022 “favorable” en pràcticament totes les seves activitats portuàries i positiu econòmicament. L'any passat, el Port de Barcelona va superar les xifres d'abans de la covid i va obtenir un resultat de 63 milions d'euros el 2022, un 66% més que el 2021, aconseguint una xifra de negoci rècord de 181 milions d'euros, en un exercici marcat també pel rècord de tràfic total, 71 milions de tones transportades. El president del Port de Barcelona, Lluís Salvadó, ha qualificat aquest dimarts l'any 2022 com a "bo" malgrat ser un exercici "convuls" en un context internacional de crisis que es van anar encadenant. El moviment de passatgers també s'ha recuperat després de l'aturada de dos anys per la Covid, però ha estat més impulsat pel moviment dels ferris que no pas pels creuers.
Les perspectives per aquest any "són bones", tot i les incerteses macroeconòmiques, i el Port seguirà desenvolupant el seu projecte de desenvolupament per incrementar la seva activitat i per fomentar la seva transició energètica cap a una infraestructura més sostenible. En aquesta línia, per al període 2023-25, l'Autoritat Portuària de Barcelona invertirà uns 300 milions d'euros en infraestructures en execució i licitacions, algunes de les quals es desenvoluparan en diverses anualitats, segons ha dit Salvadó. El flux d'inversions estarà relacionat bàsicament amb projectes d'electrificació; posar al dia el port amb obres com refer els punts d'atracament al moll de l'energia o actuacions al contradic nord; millora d'accessos; i la remodelació del Port Vell, que s'està accelerant a causa de la celebració de la Copa Amèrica de Vela el 2024. Desglossades les actuacions, el gruix de les inversions, uns 200 milions, es destinaran a millores dels atracaments al Moll de l'Energia (85 milions) i l'ampliació del Moll Adossat, per als creuers (57 milions). En altres àmbits, el Port de Barcelona destinarà 45 milions a electrificació dels molls, 31 milions a rentar la cara al Port Vell amb vista a la celebració de la Copa Amèrica del 2024 i 28 milions als nous accessos ferroviaris.
El president del Port de Barcelona, Lluís Salvadó, no ha obviat els reptes que l'autoritat portuària té per davant. En aquest sentit, Salvadó ha constatat el risc de posar en marxa el nou impost sobre les emissions portuàries de grans vaixells que prepara la Generalitat perquè pot provocar la deslocalització dels grans vaixells de càrrega i dels creuers a altres ports de la Mediterrània. És per això que el Port de Barcelona està ultimant les al·legacions que presentarà al decret que ha enllestit el Govern català. Salvadó s'ha mostrat partidari d'establir una certa taxa, "però que sigui dissuasiva i no confiscatòria", per la qual cosa, creu que és excessiva.
Els vehicles en trànsit cap a altres destinacions
Més enllà de les grans xifres, el director general del Port, Josep Albert Carbonell, ha destacat l'activitat automobilística que es desenvolupa dins de la infraestructura portuària, però no tant pels volums de tràfic d'automòbils, donat que el context general del sector a escala estatal i internacional no és el més favorable, sinó pel posicionament que està prenent el Port de Barcelona com a centre neuràlgic de distribució de les importacions asiàtiques que tenen per destí Europa.
Si es contextualitza en la situació d'incertesa de la indústria automobilística que, a Espanya, es reflecteix amb una caiguda significativa de les matriculacions de vehicles, el moviment de vehicles al Port de Barcelona s'ha centrat en les importacions, mentre que les exportacions han caigut un 7,9% respecte de 2021. Per contra, les importacions, amb un creixement del 63%, i els trànsits, amb un 145,7% més, han consolidat la infraestructura catalana com un hub de distribució de vehicles fabricats a Àsia, Europa, el Mediterrani Oriental i Àfrica, i com un centre neuràlgic de distribució d'aquest tipus de mercaderia cap a la resta d'Europa. Especialment, s'ha significat el nombre de vehicles provinent de marques que produeixen als països asiàtics i el nombre de vehicles elèctrics, que ja sumen pràcticament un 20% del total de les importacions i que han propiciat que la Xina es converteixi en el principal país d'origen i que hagi relegat el Japó a una segona posició.
Respecte al tràfic general, en tots els segments s'han experimentat resultats positius el 2022, tret dels contenidors que s'han mantingut en els mateixos nivells de 2021, després d'una lleugera caiguda del 0,3%, per arribar als 3,5 milions de TEUs (la mesura de capacitat del transport marítim que equival a un contenidor estàndard de 20 peus). El transport de sòlids i líquids a granel han anat a l'alça, amb un pes important de les potasses, cereals i farines i, per altra banda, del moviment més gran d'hidrocarburs, impulsats per la benzina i el gas natural liquat (GNL). En el cas del GNL, Barcelona ha estat un dels magatzems estratègics per a l'abastiment d'aquest combustible al continent europeu, arran de les distorsions provocades per la guerra d'Ucraïna.
Resultats econòmics del Port
El Port de Barcelona ha tancat l’any 2022 amb una xifra de negoci de 181 milions d’euros, que suposa un increment del 20% respecte a l’any 2021 i un 5% per sobre de l’exercici anterior a la Covid, quan es van assolir els 172 milions d’euros. Cal destacar que aquest import rècord, del qual el tràfic de contenidors i el de líquids a granel en són els responsables en un 50%, hauria estat més alt si no s’hagués aplicat el Pla de Recuperació posat en marxa pel Port per al període 2021-2022 per tractar de pal·liar els efectes de la Covid en l’activitat portuària, segons ha explicat Miriam Alaminos, subdirectora general i responsable d’Econòmic Financer. Els resultats d’explotació han estat de 54 milions d’euros, xifra excepcional durant aquest exercici en incorporar les provisions i ingressos atípics per litigis antics.
Alhora, l'Ebitda ha estat de 104 milions d’euros i el resultat de l’exercici 63 milions d’euros, un 66% superior al de l’anterior. El cash flow operatiu s’ha situat en els 101 milions d’euros i el saldo de tresoreria ha arribat als 231 milions. Alaminos ha expressat que es tracta d'una "dada molt rellevant perquè, en un entorn econòmic incert, garanteix al Port de Barcelona una robustesa financera suficient per entomar els grans projectes que es desenvoluparan durant els pròxims anys". Preguntada sobre el finançament per a les noves inversions de 300 milions d'euros en dos anys, Alaminos ha concretat que s'hi destinaran recursos propis generats per la mateixa activitat portuària, però també es pot recórrer al Banc Europeu d'Inversions (BEI), que hi ha una partida de 50 milions d'una subvenció atorgada a l'Autoritat Portuària i "també es pot accedir als fons europeus Next Generation".
Ara mateix, l’endeutament bancari a llarg termini s’ha reduït en 18 milions d’euros (un 14% menys), i s’ha situat en 124 milions d'euros al tancament de 2022, la meitat dels quals estan a tipus d'interès fix, segons Alaminos. Es manté la tendència a la reducció, respecte dels 161 milions d'endeutament a llarg termini de 2020.