Aquesta ha estat la setmana de les llargues cues a les portes de la seu madrilenya del Banc d'Espanya i de la caiguda de la pàgina web del Tresor en mans de compradors compulsius de lletres del Tresor, atrets pels tipus de l'última subhasta que va col·locar les de termini a un any en el 2,93%. Els estalviadors espanyols –després d'anys de tipus negatius i sense veure una resposta de la banca a la pujada dels seus dipòsits- han donat mostres de saviesa: gairebé un 3% de rendibilitat avalada per l'Estat espanyol és una oferta mereixedora de passar fred al carrer.
Així, no només es tracta d'aquest gairebé 3%, sinó de buscar alternatives que ofereixin un risc molt baix per establir-ne una comparativa vàlida. Una primera opció seria buscar lletres en països de l'euro (sense risc de moneda) com Itàlia i Grècia, el deute públic de la qual ofereix tradicionalment més rendibilitat que l'espanyola. Però ara mateix, no és el cas. Les lletres italianes a 1 any cotitzen al mercat al 2,992%, mentre que les gregues ho fan al 2,997%. Un viatge innecessari que a més estaria omplert de comissions. I recordar també l'episodi d'impagament del deute grec a mitjans de la passada dècada que gairebé es va carregar la moneda única.
Un altre actiu comparable, encara que de més risc depenent de l'emissor, són els pagarés d'empresa que també s'emeten a terminis curts (màxim de 18 mesos de vida) per finançar les companyies. Rafael Valera, conseller delegat i gestor de renda fixa a Buy & Hold, apunta que aquests pagarés ofereixen rendibilitats entre el 3% i el 4% en terminis inferiors a 1 any, però tenen dos inconvenients per a l'inversor: hi ha ocasions en què com a mínim cal invertir 100.000 euros que és el preu d'un pagaré –les lletres tenen un valor de 1.000 euros- i la dificultat per vendre al mercat aquests actius perquè en molts casos són poc líquids i és difícil vendre'ls abans del seu venciment. Per a un perfil d'inversor més professional, Valera recomana adquirir bons empresarials al mercat d'empreses molt sòlides i que tinguin un venciment (amortització) pròxim on sí que seria possible vèncer a les lletres. Posa com a exemple, els bons del BAT (British American Tobacco) a termini de només vuit mesos amb una rendibilitat del 3,5% i també de l'aerolínia Wizz Air que vencen el gener de 2024 i ofereixen un guany del 4%. Per descomptat, es tractaria d'adquirir bons de companyies solvents, amb bona qualificació financera, "una cosa a què el petit inversor sol tenir accés únicament a través de fons de renda fixa".
El producte d'estalvi col·lectiu que es nodreix tant de deute públic (bàsicament lletres i bons a curt) com de renda fixa privada a curt termini, és el fons monetari. Aquests fons s'han tirat anys en negatiu i comencen a treure el cap de la rendibilitat. Les dades de l'índex d'Analistes Financers Internacionals (AFI) sobre el seu comportament al gener apunten a una rendibilitat mitjana del 0,1%. Decebedor encara que es multipliqués per dotze mesos. Però en aquests fons monetaris és clau tant la gestió com les comissions que cobrin per moure els diners dels estalviadors. Una comissió alta reduiria l'interès que s'aconsegueix amb la compra de lletres o pagarés.
Segons dades del cercador de fons "quefondos", el primer mes de l'any, alguns han aconseguit uns guanys esperançadors. Destaca en primer lloc el fons March Renta Fija curt termini amb un 0,28% (anualitzat superaria el 3% de les lletres) seguit del Renda 4 Renda Fixa euro amb el 0,22% o el Caixabank Monetario Rendiment amb un 0,21%. Com la resta de fons, els monetaris apliquen una comissió per gestionar el fons i una altra per la dipositaria. És imprescindible buscar els que menys cobrin perquè no es quedi en aquest pagament la rendibilitat.
Les dades de "quefondos" situen com el més barat a Caixabank Monetario Rendiment amb un cost de gestió del 0,08% a què sumar una dipositaria de 0,02%. Per tant, del rendiment que obtingui el fons amb els seus actius només caldria treure el 0,10% en comissions. Abanca Fondeposito, Abante Renta Fija curt termini, Fonditel Renta Fija curt termini, PBP Estalvi curt termini i Renda 4 Renda Fixa euro tenen tots una comissió de gestió del 0,10% sobre el patrimoni. La comissió de dipositaria oscil·la entre el 0,03% i el 0,05%. Així, no és casualitat que el fons de Caixabank i el de Renda 4 es col·loquin en el paràgraf anterior entre els més rendibles.
Dipòsits fins al 3,39%
Malgrat la pujada del preu dels diners que aquesta setmana tenien un nou episodi amb l'alça dels tipus d'intervenció del Banc Central Europeu (BCE) fins al 3%, els bancs continuen ronsejant per oferir dipòsits que s'apropin a aquests nivells. Cal recórrer a entitats financeres petites o a firmes fintech per aconseguir un guany semblant a la de les lletres del Tresor. Quant al risc, recordar que tots els bancs dins de la Unió Europea compten amb un Fons de Garantia de Dipòsits que cobreix els primers 100.000 euros estalviats per persona.
Renault Bank ofereix en aquests dies un dipòsit amb una rendibilitat TAE (Taxa Anual Equivalent) del 2,83% amb una inversió mínima de 500 euros. El batejat com a Dipòsit Tú+ exigeix la permanència en el dipòsit durant el termini pactat sense possibilitat de retirada dels diners. Per a terminis més llargs WiZink ofereix dipòsits TAE al 2% (18 mesos), 2,30% (25 mesos) i 2,50% (36 mesos). En el 2% també va treure el neobanc MyInvestor un dipòsit a 1 any per a nous clients i per a clients actuals que augmentessin el seu saldo. Aquest dipòsit retribueix aquest percentatge fins als 50.000 euros. Finalment, també EBN Banco té un dipòsit TAE al 2,35% a termini de 18 mesos.
Una opció més exòtica és la compra de dipòsits a l'estranger que ofereix la plataforma d'estalvi raisin.com. El dipòsits amb més rendibilitat són el que ofereix a 24 mesos l'entitat italiana Banca Progetto amb un 3,39% TAE i el dipòsit de la firma portuguesa Haitong Bank a 24 mesos amb un 3,19% TAE i compte amb sucursal a Espanya. A termini d'un any la també italiana Banca Sistema dona el 2,80%. Aquests bancs, segons la plataforma raisin.com, estan coberts pel fons de garantia europeu en cas de fallida de l'entitat.
Atès que és possible que el BCE continuï apujant tipus, els experts aconsellen no agafar terminis gaire llargs, encara que, no per casualitat, aquests siguin els més ben retribuïts.
Indexats més barats
Totes les rendibilitats dels dipòsits són lliures de comissions. I les comissions són un maldecap quan els tipus, encara que pujant, no ofereixen gaire marge. Així, els fons anomenats ETF es dediquen a replicar un actiu financer i en no necessitar gestió ofereixen unes comissions molt baixes, emulant amb l'exactitud més gran|important possible el comportament dels mercats que poden ser d'accions o de bons.
A Espanya, aquest tipus de productes –es poden comprar directament en el mitjancer financer- s'ofereixen també en forma de carteres diversificades. Per exemple, Indexa Capital ofereix una desena de carteres que van de menor a més risc. Les de menor risc –formades majoritàriament per ETF- compten amb un cost de gestió del 0,5% sobre el patrimoni, tal com explica Unai Ansejo, CEO i fundador d'aquesta firma. "La nostra previsió a llarg termini de les carteres més conservadores apunten a una rendibilitat del 3,8%, encara que cal recalcar que també és possible perdre diners al camí", explica.
El gran avantatge que veu Ansejo en invertir mitjançant carteres és la diversificació. "Per molt solvent que sigui l'Estat i les seves lletres, crec que és un risc invertir en un sol emissor... i si no que se'l preguntin als grecs", conclou.