L'any passat, 55 milions de persones van aterrar o van desenganxar de les pistes barcelonines del Prat, el que col·loca a l'aeroport com el setè del rànquing europeu per volum de passatgers -que encapçala el londinenc Heathrow- i, el segon espanyol, després de Madrid-Barajas. Però els comptes canvien, i molt, si ens centrem exclusivament en aquells passatgers que han agafat un avió per visitar la ciutat de l'aeroport, ja que una bona part dels viatgers dels avions a molts aeròdroms estan de passada, en espera d'una connexió amb un altre vol que els porti al destí final.

Així, dels 7 aeroports europeus que més passatgers van rebre l'any passat, Barcelona-El Prat es col·loca en segona posició si descomptem aquests viatgers que es limiten a fer una escala. Segons l'Observatori d'hivern de Trànsit Aeri de Barcelona, elaborat per la Cambra de Comerç de Barcelona, el Prat està sol per darrere d'Heathrow en passatgers que aterren per quedar-se a la ciutat.

Així, segons l'informe, dels 55 milions de persones que van utilitzar l'aeròdrom català, 46 els van utilitzar per a vols que, en l'argot aeronàutic, denominen Origen-Destí (O&D), 23 milions en viatges d'anada i uns altres 23 milions de voltes. Per tant, tan sols el 10% de la totalitat de viatgers que passen cada any pel Prat, utilitza l'aeròdrom per connectar amb vols cap a altres destins finals. El percentatge més baix dels vuit primers aeròdroms europeus per volum de passatgers.

Només el 10%

Així, de major a menor nombre de passatgers, el 34% dels que van utilitzar Heathrow l'any passat el van fer servir per connectar amb vols cap a destins diferents Londres; Istanbul, el 61%, ja que l'aeroport és un nus estratègic entre Europa i Asía; París Charles de Gaulle, el 37%; Amsterdam, el 45%; Madrid, el 33%, pel seu enclavament estratègic entre Europa i Llatinoamèrica, Frankfurt el 55% -és un hub privilegiat en connexions amb grans destins asiàtiques- i, Roma Fiumicino (que rep a l'any menys passatgers que Barcelona), el 22%.

Per tant, el volum de connexions de Barcelona difereix en gran manera de grans hubs com Istanbul (IST) o Frankfurt (FRA), on el trànsit de connexió és molt més rellevant. Tanmateix, l'actual rol de Vueling, cada vegada més important, com a alimentador dels vols de llarga distància de Level, està permetent incrementar el trànsit via BCN en els últims anys.

44 rutes intercontinentals

Barcelona estarà connectada a 44 rutes intercontinentals durant els mesos d'hivern 2024-2025 amb 3,06 milions de seients disponibles, la capacitat intercontinental més gran oferta de la història de l'aeroport. Aquestes rutes inclouen connexions amb Amèrica del Nord (11) i Amèrica del Sud (4), l'Àfrica (15), Àsia (7) i l'Orient Mitjà (7).

Per països, el Marroc (595.000 seients) lidera en volum, seguit pels Estats Units (523.000), Emirats Àrabs Units (374.000) i Qatar (280.000). Altres països rellevants són la Xina, Algèria, Corea del Sud, l'Argentina i Mèxic.

Emirates Airlines (338.000 seients) és la principal operadora intercontinental del Prat, seguit per Qatar Airways (280.000) i Level (271.000). Aerolínies com Vueling, Ryanair i Air Arabia destaquen en connectivitat intercontinental amb el Nord de l'Àfrica i American Airlines amb els Estats Units.

Com a novetats d'aquesta temporada d'hivern, s'han obert noves rutes i operadors en llarga distància com T'way (ruta a Seül), Iberojet (ruta a Tegucigalpa-Palmerola) o Level (ruta a Miami).

Rutes domèstiques

No obstant això, el Prat té el seu fort en la capacitat de seients destinats a rutes domèstiques, amb 6,4 milions (més del 55% del total), dominada per Vueling. Les rutes europees, amb 21 milions de seients, compten amb 56 aerolínies. Aquí destaquen Vueling (36,3%) i Ryanair (19,9%), reflectint el predomini del segment de baix cost. Una nova aerolínia (T'Way) se suma aquesta temporada respecte a l'any anterior, assolint fins a 85 operadors aquest any.

El volum d'aerolínies que operen a l'Àfrica com Sud-amèrica es mantenen estables amb 8 i 3 companyies aèries operant, mentre que -any rere any- els operadors que volen cap a Amèrica del Nord (7) i Àsia (20), de les quals, 13 corresponen a l'Orient Mitjà, mostren un creixement sostingut durant les últimes temporades d'hivern.