Els països de la Unió Europea i l'Eurocambra van arribar aquest dissabte a un acord per a un pressupost el 2025 de 192.768,6 milions d'euros en compromisos, un 1,78% superior als comptes de 2024, amb fons per ajudar els països que enfronten catàstrofes naturals, com Espanya. El pacte preveu així mateix 149.615,7 milions d'euros en pagaments, va informar el Consell de la UE en un comunicat recollit per Efe.
Aquest any s'han mantingut disponibles 800,5 milions d'euros dins dels límits de despesa del marc financer plurianual actual per a 2021-2027, la qual cosa permet a la UE reaccionar davant de necessitats imprevisibles, va afegir el Consell. Si s'inclou aquesta xifra d'instruments especials fora del marc financer plurianual, el pressupost de la UE per a 2025 ascendeix a 199.438,4 milions d'euros en compromisos totals i 155.209,3 milions d'euros en pagaments totals.
Com a part del pressupost de l'any vinent, els negociadors van acordar avançar crèdits de pagament per un valor de fins a 3.000 milions d'euros per donar suport a les regions europees afectades per catàstrofes naturals. D'aquesta manera, una vegada que es confirmi la base jurídica, els estats membres podran utilitzar fins al 10 % dels fons existents de la política de cohesió per prevenir i recuperar-se de tals catàstrofes, sempre que presentin un programa modificat a la Comissió, va assenyalar per la seva part l'Eurocambra en un altre comunicat.
La Comissió Europea va proposar al juliol un pressupost per a 2025 que contemplava 199.700 milions d'euros en compromisos (els recursos que es poden assignar a programes), equivalent a l'1,08% de la renda nacional bruta de la UE, i 152.700 milions d'euros en pagaments (els diners realment desemborsats).
Els estats membres van proposar al setembre reduir aquestes xifres en 1.520 milions d'euros i 876 milions, respectivament mentre que el Parlament Europeu reclamava elevar el nivell global de compromisos a 201.000 milions d'euros i els pagaments a 153.300 milions, per sobre de la proposta de Brussel·les.
Sobrecost amb els Next Generation
L'Eurocambra es va queixar que els límits màxims continuen sent molt baixos i va expressar la seva preocupació pels "sobrecostos" dels interessos del fons de recuperació Next Generation, que ascendeixen a uns 2.600 milions d'euros, el "doble" de les previsions inicials de la Comissió.
El Consell, per la seva part, va cridar a centrar-se en les grans prioritats comunitàries a l'hora de distribuir els fons, va criticar l'ús excessiu de l'instrument de flexibilitat - destinat a afrontar imprevistos - i va insistir a no augmentar la càrrega per als estats membres en un moment en el qual molts tenen escàs marge fiscal, segons va traslladar el secretari d'Estat de Finances hongarès, Peter Banai, el país del qual ostenta la presidència del Consell.
Ajuts a l'agricultura
Espanya va expressar durant el debat entre països en el matí divendres el seu rebuig a la reducció del pressupost per al Fons de Garantia Agrícola, que dona ajuts directes als agricultors, mentre que es va mostrar favorable a augmentar la dotació d'Horitzó Europa, Erasmus Plus, i els fons per a la gestió de les fronteres exteriors, el veïnat Sud de la UE i l'Àfrica subsahariana.
Finalment, el pressupost acordat aquest dissabte és "equilibrat" i "prudent", en deixar "suficient marge financer per respondre a circumstàncies imprevistes", va dir Banai. I va afegir que "es tracta d'un enfocament realista que té en compte el context econòmic i geopolític actual i la necessitat d'afrontar els nous reptes que puguin sorgir el 2025" i "preveu el finançament necessari per a la reconstrucció dels països afectats per catàstrofes naturals".
El president de la Comissió de Pressupostos, el belga Johan Van Overtveldt, un dels negociadors per part de l'Eurocambra, va destacar que el pacte "demostra la capacitat de la UE per actuar i adaptar-se en aquests temps d'incertesa", com les guerres a Ucraïna i l'Orient Mitjà, les pressions migratòries, els desastres naturals o les pressions sobre la competitivitat econòmica.
El pressupost de 2025 és el primer elaborat després de la revisió del marc financer plurianual 2021-2027, que es va actualitzar el febrer passat per incloure 50.000 milions d'euros en ajuts per a Ucraïna i reforçar certes partides prioritàries.
La revisió va ascendir a 64.600 milions d'euros (descomptant els préstecs a Kíev) i va crear un sistema "en cascada" per pagar els interessos extraordinaris del deute del fons de recuperació (estimats en uns 15.000 milions per al període).
El Parlament Europeu i el Consell disposen ara de catorze dies per aprovar formalment l'acord assolit. S'espera que el Consell el ratifiqui el 25 de novembre i que el Parlament ho voti en la seva sessió plenària prevista per al 27 de novembre a Estrasburg (França).